La síndrome de Gòl·lum

Gollum

L’altre dia vaig sentir una conversa sobre la necessitat del canvi de cultura i d’actituds a l’Administració i, dissortadament, sembla ser que encara hi ha treballadors que pateixen la síndrome de Gòl·lum. Recordeu qui és en Gòl·lum? Sí, l’àlter ego de Sméagol, aquell personatge de l’univers de Tolkien que a “El senyor dels anells” repetia obsessivament “el meu tresor, el meu tresor”.

Si treballeu a l’Administració o en qualsevol altra organització encara podeu observar aquest comportament: hi ha persones que quan tenen una informació que consideren valuosa no la comparteixen. S’han cregut aquella frase que diu “la informació és poder”. Es passen el dia compartint fotografies i màximes a les xarxes socials, però quan estan a la feina, la cosa canvia! “Això és meu, ho he fet jo i no penso difondre-ho”. S’han quedat ancorats en el passat i no s’adonen que en ple segle XXI el veritable tresor és el fet de compartir! Com ho podem fer per eradicar aquestes actituds? Com fer-los entendre que si s’alliberen de les seves pors tindran més satisfaccions? Ja vam veure que el coneixement suma i l’actitud multiplica!

Per sort, cada cop hi ha més servidors públics que gaudeixen dels beneficis que comporta el fet de treballar col·laborativament. Els reconeixereu perquè —al contrari dels que pateixen la síndrome de Gòl·lum—, no es recargolen ni busquen mil excuses per no facilitar la informació de què disposen, ans al contrari: veureu que somriuen, ofereixen i distribueixen el que han creat i contagien bon rotllo. Si teniu la sort de treballar amb ells en algun projecte, observareu que les seves propostes sempre van encaminades a treballar d’una manera més àgil, més eficient. I no es tracta d’això? De renovar, entre tots, l’Administració i adaptar-la i adaptar-nos tots plegats als nous temps?

Fotografia procedent de la Tolkienpedia  (web sota llicència CC-BY-SA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *