Massa vegades els treballadors públics que intentem incentivar, provocar, articular el canvi de l’Administració des de dins, rebem com a resposta a les nostres propostes concretes un “ja saps com és la casa”!
Dins aquesta frase s’amaga tot allò que tant limita avui les nostres institucions públiques: la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort de companys i caps, el lockin (bloqueig) provocat per una estructura jeràrquica desfasada a les necessitats d’avui, les mancances comunicatives i relacionals dels propis organismes i fins i tot el cansament i desgast dels que, farts d’intentar solucionar el problema, avui en formen part!
Però… qui és la casa?!
La casa certament són els murs que hem edificat i que dificulten enormement el moviment ràpid, constant, eficient i direccional que cal a la nostra Administració si vol seguir sent útil a la societat a qui serveix. Murs que serveixen a l’statu quo, a aquells que per mandra, desídia, avorriment o benefici prefereixen que tot quedi igual. Ells són els murs, ells són la casa.
Però la casa de l’Administració no pot ser d’ells, ha de ser nostra!
- Dels que des de la construcció i la positivitat articulem propostes, sovint per camins tortuosos, en no poder-les dur a terme des dels corresponents canals jeràrquics.
- Dels que en el nostre dia a dia provoquem accions de canvi en la gent del nostre entorn: companys i caps.
- Dels que creiem que l’Administració, i les nostres institucions, són l’essència de la gestió del pro comú social. Tot i que hores d’ara bastants ja no ho veuen d’aquesta manera.
Sí, ja sabem com és la casa, i lluitarem perquè sigui diferent.
Adaptar l’Administració al que avui ens cal passa per un canvi cultural d’envergadura. Sigui com sigui avui la casa haurà de ser com li correspon a la societat d’avui, no valen excuses!
I tu, ets part de la casa?
5 comments on “Ja saps com és la casa…”