Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica

mar_llibresAmb aquesta traducció lliure del refrany castellà «obras son amores y no buenas razones» ens volem referir a la falta de meritocràcia a l’Administració. Sou d’aquesta opinió? La compartiu?

Fa pocs dies l’inefable Carles Capdevila retratava amb mestratge al diari ARA el moment de canvi trencador que vivim a tots nivells, d’interregne, en deia, agafant l’expressió de Zygmunt Bauman.

En la contemplació d’aquest període de pas cap un altre paradigma, tot i no saber encara què el substituirà, també nosaltres, funcionaris catalans, tenim la necessitat de dir com ens agradaria que fos l’Administració i comprometre’ns a intentar aconseguir-ho. I afirmem sense embuts que a la democràcia li cal un funcionariat preparat a l’alçada del país nou que volem construir.

Per això hem triat un post amb aquest títol. Volem una Administració autènticament meritocràtica, on els mèrits que es considerin als càrrecs directius i els professionals siguin pel valor que aporten a l’organització i no pas exclusivament pels títols, cursos i coneixements reactius diversos. I això és aplicable tant als directius que han forjat la seva carrera professional a base de màsters com també als funcionaris especialitzats en l’acumulació de cursos de gestió pública clàssica. Uns i altres s’han beneficiat dels mecanismes de promoció professional que estableix la reglamentació de la funció pública, amb un cost de recursos i econòmic en la majoria de casos assumit per l’Administració mateixa, és a dir, a càrrec de la resta d’empleats i ciutadania.

A l’altre costat, trobem professionals que poc poden assistir a activitats formatives (o s’espavilen per consumir-les en altres formats per les seves habilitats tecnològiques) perquè tenen al cap un únic objectiu: materialitzar projectes. Fins i tot, en alguns casos, per les seves condicions d’interinitat laboral, paradoxalment, acaben sent desplaçats (fins perdre la feina) per les persones sobreformades per aquesta via en competències que en força casos, com que s’han apuntat indiscriminadament a tota la que han volgut, poc tenen a veure amb el que requereixen els llocs de treball. Però ai las! el sistema reconeix aquests mèrits com a determinants per ocupar places a l’Administració.

La falta de meritocràcia origina la profusió de nous models de gestió pública i/o de governança (qualitat, electrònica, oberta…afegiu-hi l’adjectiu que vulgueu) directius que no es duran mai a la pràctica perquè hi ha un excés ja sigui en teoritzar o en transferir a organismes tercers la teoria dels primers per ser executada :-P. Sembla evident que el que és difícil i meritori és portar-les a la pràctica. De fet, quantes idees coneixem que no han superat la fase del ppt! Superar el discurs semàntic i acabar executant projectes dels quals es pugui mesurar l’efectivitat, aquesta és la qüestió. I sense cap dubte que seria una bona mesura per a la carrera professional a la nostra Administració!

El model de mèrits actual hauria de ser posat en qüestió per les organitzacions representatives més institucionalitzades, com són partits polítics i sindicats, i reformular amb urgència noves propostes que, en una nova lògica d’acord amb la societat xarxa actual, estableixin un tipus de mèrit més social, és a dir, la capacitat que té la Xarxa per reconèixer quan una idea s’ha acabat implementant amb forma de projecte i ha causat uns resultats evidents.

Nosaltres, des del blog de la XIP, volem col·laborar perquè sigui així. Per això, ens trobareu sempre explicant els exemples que la Xarxa considera socialment reeixits perquè s’han dut a terme i han provocat transformacions en el seu entorn.

Per posar-hi una mica humor, tot plegat ens ha fet recordar aquell equip de canoa espanyol que volia competir amb un de japonès

Com en Capdevila, hem volgut plantejar el tema en to ben alt, lliurement i sota el risc de ser mirats amb condescendència. Perquè, com ell, ens agrada ser valents i dir que «el món el canvia la gent que fa coses i les fa bé».

Imatge de la galeria de Flickr de Richie Rich

3 comments on “Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica”

  1. beatriu aguer Respon

    Primer de tot felicitar-vos per a aquest post amb què es planteja la necessitat d’un nou model d’Administració basat en la meritrocràcia. Em quedo amb la visió que s’hi planteja en clau d’oportunitat d’apuntar a un model més just, en què es valori qui aporti valor afegit a través de l’acció. És el primer pas per a retre comptes al ciutadà. Si ens quedem amb el nivell teòric com ens poden avaluar la nostra feina? segurament no ens cal inventar la sopa d’all. Si obrim els ulls podem agafar idees prou interessants de models més transparents i eficients.

  2. Esther López Respon

    Anims. Seguiu així. Necessitem algu que ens guiï. Funció Pública ha de canviar la manera de mobilitat i accedir a places. No s’aguanta per enlloc. ¿Quan ho canviaran?

  3. Raquel Gutiérrez Respon

    La nostra societat exigirà, i amb raó, un nou model d’Administracíó pública. No es pot continuar mantenint l’actual, és un luxe. És necessari un model que valori, o meriti si així ho preferiu, un funcionarat amb l’adequada aptitud personal (no només la del currículum), actitud, valor afegit a la feina, entusiasme, aplicació pràctica de la formació, sentit comú, antiguitat com a valor i no només un complement salarial, seriositat, respecte amb la feina pròpia i dels altres, exigència per la feina ben feta… amb quin barem?. A veure qui s’atreveix! Això és feina, complicacions, dificultats, tots descontents.. Però serà això o la fi, perquè l’actual model és inconcebible en el món actual, no té futur, no el pot tenir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *