Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència

Dichroic_filtersJa fa quatre mesos que va entrar en vigor la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, per tant, hi ha prou recorregut per començar a fer algunes valoracions.

Fets

  • S’ha publicat el portal Transparència Catalunya que pretén aglutinar tota la informació que hi ha arreu de Catalunya sobre aquesta matèria.
  • S’ha modificat el disseny del portal de la transparència de Gencat i s’hi han enllaçat molts dels continguts que la Llei 19/2014 obliga a publicar.
  • S’han publicat diversos formularis, segons l’Administració a què ens adrecem, perquè els ciutadans puguem iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública.
  • S’ha publicat la normativa que desplega el títol IV de la Llei: Dels grups d’interès: el Decret 171/2015 sobre el registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic i des de l’1 d’octubre és oberta la inscripció com a grup d’interès en aquest registre i, a més, es poden consultar els grups d’interès que s’hi hagin inscrit. Actualment n’hi ha uns quants de pendents però cap d’inscrit.
  • S’ha publicat el portal Participa.gencat, el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat creat “per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern del nostre país”.
  • S’ha publicat també el Pla estratègic de polítiques de transparència.
  • S’ha aprovat la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 20/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents

Mancances

Quan la Llei 19/2014 es va aprovar, ja se’n van criticar alguns aspectes fonamentals:

  • Una llei de transparència hauria d’haver estat exemplar: podria haver estat l’ocasió per redactar una norma en l’idioma que parlem els ciutadans i no en el tecnolecte jurídic. Però la Llei 19/2014 rebla encara més el clau: es remet sovint a altres normes i en alguns articles determina terminis pocs clars que els mateixos juristes no acaben d’entendre i això no és apropar les normes a la societat, ni facilitar la participació ni la transparència.
  • La Llei 19/2014 cau en algunes contradiccions  i aleshores cal recórrer a la interpretació. També s’hi troben altres contradiccions per desplegar la Llei sobretot quan entra en conflicte amb la Llei 19/2013, estatal, que és normativa bàsica (l’exemple més comentat: el sentit del silenci administratiu -negatiu a la Llei espanyola i positiu a la Llei catalana)
  • L’extensió: és una llei massa extensa amb pretensions de regular, de manera molt desigual, diverses matèries i algunes, especialment el bon govern i el govern obert, són difícilment regulables.

No resulta fàcil accedir a la informació pública ni sol·licitar-la perquè:

  • Cal cercar-la a portals, web i entorns diferents: per molt que el portal transparència Catalunya integri diferents enllaços no hi ha cap cercador que permeti obtenir de manera transversal informació de diverses (o de totes) les administracions i, per tant, cal anar espigolant per espais dispersos. Fins ara hi ha representats al portal de la transparència de Catalunya sols un consell comarcal i 19 ajuntaments.
  • Encara no s’han publicat molts dels continguts de publicitat activa que estableix la Llei 19/2014. I és que la transparència, el govern obert, els espais de participació han d’anar més enllà de la publicació dels béns i el patrimoni dels parlamentaris, dels consellers o dels alts càrrecs, un tema que aquests dies és present a molt mitjans de comunicació. També cal predicar amb la transparència en aquests casos, però la gent en vol més i això és merament l’anècdota del canvi que s’està esperant.
  • Cal utilitzar formularis diferents segons l’administració a què adreçar-se i, per tant, la informació que se subministrarà sempre serà fragmentada i caldrà anar tocant a tantes portes com calgui perquè la donin.

D’altra banda, el 30 d’abril es va constituir la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, des d’aleshores no es coneix si s’hi han presentat resolucions, quines ha dictat la Comissió o si hi ha hagut algun procés de mediació. Seria interessant de conèixer-ho.

I la gran oblidada: les dades obertes (l’open data). Sortosament la Generalitat disposa des de fa temps d’un portal de dades obertes. I en aquesta matèria es podria haver anat més lluny, però la Llei 19/2014 no entra gaire en detall i simplement calca els articles de la llei espanyola.

Per acabar, cal recordar que el govern obert el constitueixen tres conceptes: transparència, participació i rendició de comptes. I queda clar, doncs, que amb aquesta llei s’inicia un curt recorregut cap a la transparència, però queden distants els termes participació (que s’esmenta de passada i des d’un punt de vista completament teòric i allunyat dels sistemes que la ciutadania ja està utilitzant –xarxes, agrupacions per interessos…– i encara més de la rendició de comptes (Un de molt bàsic: on s’esmenten els resultats del Pla de govern: fins on s’ha arribat en l’assoliment d’objectius marcats?)

Conclusions

Amb tot, l’avanç cap a polítiques de governança oberta no té a veure solament amb una normativa i tot el desplegament reglamentari que suposi, sinó que cal un canvi cultural a la societat, cal un canvi cultural dintre de l’administració i encara queda molt camí per recórrer.

I al mateix temps és fàcil constatar que el camí que ara s’està recorrent ja no té volta enrere: per molt desgastats que quedin els termes transparència, govern obert, rendició de comptes i participació, s’avança –molt a poc a poc, sí– però en la direcció correcta.

Imatge: Dichroic filters (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dichroic_filters.jpg)

1 comment on “Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència”

  1. Josep Pladevall Respon

    Només un incís: Aquesta llei va entrar parcialment en vigor el passat 1 de juliol.

    Per exemple, el títol II (de publicitat activa) només entra en vigor a partir de l’1 de gener de 2016 (excepte per la Generalitat que va entrar en vigor el passat 1 de juliol). Aquest fet és el que justifica que actualment al Portal de Transparència només hi hagi 19 ajuntaments (dels 948 que tenim a Catalunya).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *