Daus de brou del coneixement

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Avui, hi ha programaris, com Cubase per exemple, que ens permeten compondre música i fer-la interpretar per tota una orquestra simfònica, sense que calgui saber com s’escriuen les notes sobre el pentagrama (només cal una mica d’orella) o fer un vídeo com el del Govern Obert de la XIP, fet  amb el programa Blender, sense tenir massa idea de l’edició de vídeo ni de modelatge 3D.

Certament, els informàtics i músics de Cubase i els programadors, dissenyadors i creatius de Blender han estat capaços d’aportar, sumar i sintetitzar, com en els daus de brou, tot el seu coneixement fent-nos possible abastar camps que pensàvem inassolibles, aportant-nos noves habilitats i capacitats, apoderant-nos com a individus.

No s’hi val només a rebre, avui cada un de nosaltres ha d’aportar el nostre coneixement dins el nostre camp d’expertesa per, amb el treball col·laboratiu, amb altres tècnics i coneixedors del mateix camp o d’altres, ser sintetitzadors, facilitadors i transmissors del nostre coneixement personal per contribuir a l’apoderament d’altres persones i, finalment, del conjunt de la nostra societat.

En l’actualitat, governs i administracions han d’entendre que, de la mateixa manera que els que abans no sabien música ara en poden compondre, que els que abans no sabien fer vídeos avui són capaços de fer-ne, també el ciutadà apoderat per la tecnologia i les xarxes actualment pot (i vol) ser una peça clau del seu govern i de la seva administració, i per això reclama eines que facilitin la seva participació i col·laboració en els assumptes públics.

 

Fotografia: soup’s on! de la galeria de Flickr de liz west.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *