A aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0