Un salt radical

IMG post salt radicalEl sector públic està inquiet! Necessita d’una disrupció!

Les organitzacions també compleixen anys. Com fan els éssers humans a l’etapa adulta en la qual adquireixen ple domini de les emocions per afrontar els problemes, han de fer passos decisius per emancipar-se perquè ja disposen de l’adequat grau de maduresa per adoptar nous models.

Aquest salt implica que les organitzacions deixin enrere la protecció, el control, l’estructura jeràrquica, l’aprenentatge individual, el perfeccionament, etc. Tots aquests elements són més característics de les etapes d’infància i d’adolescència. Ara cal passar a assumir riscos, compartir coneixement, treballar en xarxa, afegir valor, etc. Amb aquestes qualitats, més pròpies de la fase adulta, la maduresa ja es palesa per la capacitat d’innovació de les persones que les conformen.

Però, la mentalitat innovadora incipient en aquestes organitzacions requereix d’un hàbitat idoni per poder-se desenvolupar i donar fruits. Probablement l’entorn adient són les organitzacions líquides, horitzontals, obertes, que permeten crear espais de participació i formació d’equips al voltant de projectes comuns. Aquests organismes fan aflorar el coneixement col·lectiu i el talent de professionals entusiastes, implicats, apassionats en la recerca de respostes i solucions a reptes i necessitats que la societat planteja.

I, nosaltres, volem fer aquest salt?

Autores: Esther Sans i Mercè Pascual

4 comments on “Un salt radical”

  1. Didac Respon

    Totalment d’acord. Sinó, ens enfonsem tots. A la UPC hem començat a fer-ho amb projectes transversals, com l’estalvi energètic, i dóna resultats sorprenents. Però encara hi ha tant per fer!

  2. Joan Galeano Respon

    Acabeu la vostra reflexió amb interrogant, i la resposta per part meva és sí. El debat de com prestem el servei públic i com estem organitzats per fer-ho és rellevant. Vosaltres sou exemple que la inquietud per millorar també hi és present a l’interior de l’Administració en tant organització que és.

    El motor; les persones que la integren, la inquietud i la reflexió constant de com millorar el servei que prestem. El perquè; adaptació i evitar asimetries entre les dinàmiques socials i el funcionament de l’Administració, ja que en presta un servei a la pròpia societat de la que en forma part.

    M’ha agradat la vostra reflexió. Soc dels que pensa que en la mesura que l’Administració vagi adoptant models organitzatius més participatius, col·laboratius i sistemes més horitzontals i oberts, estarà en més bones condicions d’anar millorant constantment el servei que presta, i que en definitiva és la seva funció.

    Una salutació. Joan

  3. Jordi Respon

    Els problemes que tenim a la Administracio s’originen amb el “JO”, mentre que les solucions les trobem amb el “NOSALTRES”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *