Per això malgrat la boira cal caminar!

5007703932_3a8800c378Ens trobem immersos en un escenari amb fortes transformacions i canvis de tota índole. Hi sobresurten tres elements: la forta crisi econòmica occidental, la desafecció política creixent i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Aquestes tres forces profundament transformadores suposen –i demanen– canvis de la societat i, conseqüentment, en les nostres institucions, administracions i models representatius. Tot això succeeix en uns moments en què Catalunya està vivint el debat, les mobilitzacions i les tensions sobre la seva possible independència com a nou estat d’Europa.

Amb tot, dins aquest escenari extraordinàriament complex i difícil, el conjunt de la societat catalana continua marcant la direcció del seu progrés i és capaç de generar iniciatives concretes que demostren la seva vitalitat i el seu dinamisme. En aquest post en citem algunes [de les moltes que, al nostre entendre, hi ha]: els moviments nacionals de base participativa i en xarxa, Escó 136 (Parlament de Catalunya), el portal de transparència de la Generalitat, Open Data Cloud Barcelona, les iniciatives dels ajuntaments com Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Premià de Mar… o d’organismes com Catalunya Dades.

Aquestes iniciatives palesen el dinamisme de la societat catalana, malgrat les difícils circumstàncies actuals, per edificar les bases d’una societat més participativa, col·laborativa i transparent.

Dia a dia s’evidencia la nostra capacitat de construir una societat més justa, equitativa, participativa i implicada en el seu Govern i Administració, bo i aprofitant que les TIC ens hi poden ajudar enormement. I, en correspondència amb això, tot i que mai prou de pressa, es comença a albirar la capacitat de les nostres institucions per construir un Govern –i una Administració– amb més qualitat democràtica i que tinguin com a objectiu el benestar de cada una de les persones que formem part d’aquesta societat.

Caminem!

La forta crisi econòmica occidental ha estat el brusc punt i final de l’època de creixement desbocat de l’última part del segle XX i començament del XXI. Els seus efectes en l’economia general i en la vida particular de les persones han estat devastadors i han menat a un replantejament profund del model social i econòmic sobre el qual es va basar aquest creixement.

La desafecció política s’ha anat incrementant a mesura que apareixien casos de corrupció que afecten els nostres representants politics i càrrecs de les administracions públiques. Aquests fets han engrandit la distància entre la ciutadania i la política institucional i, alhora, han fet sorgir moltes veus reclamant una democràcia més participativa per controlar més eficientment el bé comú.

La irrupció i generalització de les TIC ha provocat canvis transformadors per a la nostra societat. Internet, les xarxes socials, els smartphones… són alguns dels elements que defineixen el nou ecosistema que es va configurant. Les TIC han esdevingut una eina que, posada en mans de la gent, ha donat lloc a noves maneres de relacionar-nos, de participar i de crear col·laborativament.

Malgrat totes aquestes adversitats, dèiem, despunten brots verds, accions que ens fan ser com a XIP optimistes i esperançats en el nostre esdevenidor més immediat.

N’enumerem alguns sabent que, per sort, ens en deixem uns quants més (ja ens sabreu disculpar):

Moviments populars nacionals

Ja ens hi vam referir en l’apunt del 12 de setembre passat, l’organització de la Via Catalana, una de les operacions logístiques de més envergadura organitzades al nostre país, va ser possible al sorgiment d’organitzacions de base popular que adquireixen una estructura reticular i aconsegueixen fer participar més les persones de manera cívica i festiva.

Escó 136 (Parlament de Catalunya)

Tal com ja vam comentar en l’apunt del blog de la XIP del proppassat 6 d’octubre, el Parlament de Catalunya ha impulsat l’espai web Escó 136. Aquest és un espai de participació perquè la ciutadania faci comentaris o suggeriments als projectes i proposicions en tramitació. Les aportacions són contestades pels membres de la ponència de cada llei dels diferents partits polítics i poden ser utilitzades en els treballs d’elaboració de les lleis. La primera llei que ha estat exposada a escrutini ciutadà és la de Llei de transparència i accés a la informació pública i bon govern. Escó 136 és un primer pas del nostre Parlament per institucionalitzar la participació ciutadana en l’elaboració de lleis i l’accés a la informació dels treballs parlamentaris en temps real.

 Portal de transparència (Generalitat de Catalunya)

El 29 de juliol d’aquest any passat, tal com vam comentar en un altre apunt, el Govern de la Generalitat va presentar el seu portal web de transparència amb la finalitat de fer pública tota la informació necessària perquè els ciutadans puguin avaluar-ne la gestió. El portal compleix amb els 80 indicadors INCAU que va fixar el 2012 la branca espanyola de Transparency International i n’afegeix 64 més fins a un total de 144. A més d’importants novetats (totes les dades en obert de l’atenció ciutadana, dades de gestió del sistema sanitari, etc.), el portal publica també les retribucions dels alts càrrecs corporatius, del sector públic (empreses, ens, consorcis…) i també les dietes percebudes per assistència a òrgans col·legiats. Per tot plegat, els organismes experts en transparència s’han atrevit a considerar-lo el referent en l’àrea del sud d’Europa.

Open Data Cloud Barcelona

Open Data Cloud Barcelona és un nou marc de col·laboració entre municipis per compartir necessitats, experiències i coneixements amb l’objectiu de posar en marxa serveis TIC municipals compartits. En aquest projecte participen els ajuntaments de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, el Prat de Llobregat, Tarragona, Lleida, Mataró i Sant Cugat del Vallès. Els seus objectius són el foment de la transparència a través de l’obertura de dades i la posada a disposició de ciutadania i empreses informació útil que fomenti la creació de serveis de valor afegit. Set d’aquests ajuntaments formen ja part de l’iniciativa CloudBCN que té com a finalitat l’obertura de les dades d’aquests municipis de manera homogènia i sota formats estàndard que faciliten la reutilització d’aquestes en pro de la creació de riquesa social.

Sant Cugat del Vallès

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar el febrer de 2013 el document de Mesures per garantir la transparència i el bon govern en l’actuació municipal, que suposava l’actualització del document previ de mitjan 2010. L’objectiu del document és impulsar recomanacions de bones pràctiques que orientin l’Ajuntament mateix cap una bona Administració. El document recull el concepte govern obert, el dret a la informació, la participació i la transparència com a eina clau per a la creació de valor públic i confiança entre la ciutadania i els seus representants.

Premià de Mar

D’igual manera, l’Ajuntament de Premià de Mar va aprovar en el ple de 24 de juliol de 2013, el Reglament municipal de Govern Obert i participació ciutadana, amb l’objectiu de millorar i fer més eficient la relació entre la ciutadania i l’Ajuntament aplicant eines de transparència i participació perquè la ciutadania pugui incidir en els afers públics i d’interès general del municipi. El document reglamenta aspectes com el dret i accés a la informació pública, la publicitat activa, la consulta popular com a mitjà de participació i la rendició de comptes.

Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha posat en funcionament el portal de transparència. El portal s’estructura en cinc grans apartats: govern obert, transparència, dades obertes, Open Government Day i aplicacions. Aquest espai web ofereix un llarg catàleg de dades obertes, que inclou informació de dades econòmiques detallades relatives a despeses de l’Ajuntament, contractació, sous dels càrrecs electes. El portal també inclou indicadors sobre la qualitat de la gestió municipal i sobre la qualitat de vida a la ciutat, obtinguts a través de l’Índex de transparència dels ajuntaments (ITA) i dels Global City Indicators (GCI) del Banc Mundial.

L’ajuntament de Terrassa també promou l’Open Government Day com a punt de trobada i debat entre experts en l’Administració pública.

Catalunya Dades

Al llarg de tot l’any 2013, un seguit d’administracions catalanes (Generalitat de Catalunya; ajuntaments de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa…; universitats com l’Oberta de Catalunya, la Pompeu Fabra i la de Barcelona; la Diputació de Barcelona, etc.), juntament amb entitats com media140, la XIP, entre d’altres, han impulsat tota mena d’accions per a l’obertura i la reutilització de dades entre la ciutadania, sota el nom de Catalunya Dades. I en tenen previstes més per al 2014: Big Data Week, exposició sobre dades obertes al CCCB, etc.

 

Fotografia: Fog Ocean Sunset, de la galeria de Flickr de Mike Behnken (CC BY 2.0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *