El 2014, any de l’Administració pública catalana

Aquesta setmana els governs català i estatal han fet públics els seus plans de treball per a la reforma de les administracions públiques.

En el marc de l’acte de celebració del 10è aniversari del Màster en direcció pública, el 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat el Pla de reforma per a l’Administració pública catalana. Un pla calendaritzat i a curt termini, a desenvolupar durant el 2014. Un pla que passa per introduir els canvis necessaris en el model de governança i en els models de gestió per garantir els drets dels ciutadans. Un pla basat, segons la vicepresidenta, en valors com la transparència, els principis d’imparcialitat, eficàcia, eficiència, rendiment de comptes, innovació i participació.

Pel que fa al Govern central, ha fet públiques les polèmiques mesures recentralitzadores impulsades per la Subcomissió de Duplicitats Administratives, dependent de la Comissió de Reforma de l’Administració Pública (CORA, en PDF). Les 120 mesures que abasten diversos àmbits competencials com els de Justícia, contractació pública, cooperació al desenvolupament, sanitat, telecomunicacions, meteorologia, turisme, comerç electrònic, polítiques socials, educació universitària.

Deixant de banda l’aspecte competencial, que sens dubte suscitarà punts de vista absolutament contraposats entre ambdós governs, perquè poden afectar organismes i institucions de  la Generalitat com les sindicatures de Greuges i de Comptes, l’Agència Catalana de Protecció de Dades, el Tribunal de la Competència, Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Meteocat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’Institut Cartogràfic i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

Tot sembla indicar que el 2014 serà un any crucial per a l’Administració pública catalana, tant per als seus professionals com per als directius polítics que impulsaran les reformes. Esperem que sigui un treball conjunt de polítics i professionals i que, com ha dit la vicepresidenta del Govern català, es pugui assolir el repte principal de disposar d’una Administració més transparent, més eficient i més professional i capaç d’aprofitar el talent intern de què disposa.

En l’esmentat acte a ESADE, la vicepresidenta ha esmentat els reptes que es planteja el Govern i les mesures previstes, algunes de les quals ja s’estan desenvolupant, per tal d’assolir: 

  • Una Administració més transparent: que faciliti als seus ciutadans l’accés a tota la informació pública i per tant ens faciliti el control i la supervisió de totes les seves activitats i el rendiment de comptes.
  • Una Administració més  eficient i tecnificada, més professional, en la qual quedi garantit que els gestors públics disposin de la preparació professional necessària i que seran supervisats adequadament.
  • Una Administració intel·ligent, més preparada per enfrontar-se als nous reptes de les societats globalitzades i interrelacionades.

D’entre les mesures a portar a terme, Joana Ortega ha destacat:

  • Les orientades a la professionalització i tecnificació dels treballadors públics per introduir una major flexibilitat i polivalència, superant rigideses històriques i afavorint el retiment de comptes i l’avaluació del compliment d’objectius.
  • Les orientades a l’organització departamental i de la resta d’ens del sector públic, així com a la simplificació de la tramitació administrativa. En aquest àmbit es vol avançar en la racionalització i simplificació tant de l’organització departamental de l’Administració com dels ens del sector públic, preveient tot tipus d’entitats instrumentals, simplificant  la tipologia d’organismes públics i regulant els aspectes fonamentals de les entitats del sector  públic.
  • Les orientades a la gestió del talent dels professionals de l’Administració Pública, que passen per dissenyar i posar en marxa un pla col·laboratiu d’innovació i talent que permeti aprofitar les sol·lucions tecnològiques i les xarxes socials.

Les mesures de la Subcomissió de Duplicitats del Govern central s’orienten majoritàriament cap a:

  • La racionalització d’institucions i organismes, la racionalització d’organigrames i institucions de comunitats autònomes, com per exemple els defensors del Poble, els òrgans de control extern, els serveis meteorològics, organismes de patrimoni cultural, entre d’altres.
  • La potenciació de la planificació conjunta entre l’Estat i les comunitats autònomes en àmbits com la cooperació  per al desenvolupament, l’assistència a víctimes del terrorisme i la gestió de carreteres,.

Així mateix les mesures també abasten altres aspectes d’integració, interconnexió i centralització de bases de dades i registres administratius.

D’altra banda, caldrà veure si la resta de subcomissions de treball de la comissió CORA donen a conèixer els seus treballs i quines seran les mesures proposades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *