Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Josep Martí va reiterar que la voluntat del govern és fer de la transparència un eix principal de la legislatura i recuperar la confiança de la gent. Més enllà de ser una moda o una necessitat, la transparència ha de ser un instrument per a una societat madura, que ha assolit la majoria d’edat i que té criteri propi.

En aquest sentit el Portal de Transparència de la Generalitat vol exposar la informació amb un llenguatge clar i comprensible per a tothom, i no només per a experts que avaluen aquestes polítiques. Segons Daniel Innerarity aquest és l’objectiu real de la transparència: que la cosa pública sigui intel·ligible per als ciutadans.

Durant la seva intervenció, Innerarity va apuntar a una nova articulació entre l’ètica i la política. El tacticisme i les polítiques a curt termini es perceben com a disfuncionals sobretot en certs temes, l’estratègia dels quals ha de tenir en compte més d’una legislatura. Alhora, hi ha una elevació dels estàndards d’ètica pública: cada cop és més important el ‘com’ i no tant el ‘què’ ni el ‘quant’ pel que fa a l’acció política.

Per la seva banda, Manuel Villoria va parlar dels 4 governs, fent referència als quatre àmbits que ha d’abordar un govern obert: un govern promotor del benestar mitjançant la capacitat regulatòria, un govern transparent que rendeix comptes, un govern participatiu i promotor de civisme i un govern eficient, col·laborador i generador de coneixement.

Cada àmbit planteja reptes concrets que els governs hauran d’abordar, però que compten amb la col·laboració de xarxes com la XIP per avançar en aquesta nova manera de funcionar com a societat.

Imatge extreta del vídeo de Josep Vives, corresponent al primer capítol de la sèrie “Sí, Ministre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *