Escó 136: participació de la ciutadania en l’elaboració de la llei de transparència. Valoració de la XIP

Aquest divendres el Parlament ha publicat Escó 136, un espai de participació perquè la ciutadania faci comentaris o suggeriments als projectes i proposicions en tramitació. Les aportacions es podran contestar i ser utilitzades pels membres dels òrgans tramitadors en els treballs d’elaboració de les lleis, visualitzar-se en el mateix portal i també quedar reflectides com a incorporades en el text en una memòria annexa a les iniciatives tramitades. La primera llei exposada a escrutini ciutadà és la de transparència i accés a la informació pública i bon govern.

Cal felicitar el Parlament perquè amb Escó 136 és un primer pas per institucionalitzar la participació ciutadana en l’elaboració de lleis i l’accés a la informació dels treballs parlamentaris en temps real. I, a més, perquè és la seva actuació més ambiciosa per combatre la distància de la ciutadania envers les institucions legislatives.

Com que és una actuació en la línia d’avançar cap a un Parlament més obert a la participació ciutadana, des de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) ens agradaria ajudar a millorar-la perquè no perdi efecte aviat i pugui coincidir amb les expectatives de participació que tenen els ciutadans sobre les normes que elabora el seu parlament.

Voleu conèixer les propostes de la XIP? Continueu llegint…

  1. Mai no és tard per facilitar la participació en l’elaboració de lleis, encara que s’iniciï amb el conjunt d’apartats tractats ja tancats en una primera versió. Però no es pot obviar que la participació, al segle XXI, cal fomentar-la des del començament, si pot ser en la fase ja d’iniciativa legislativa. I, en aquest cas precisament, la societat catalana disposa de persones i institucions expertes en els continguts que recull la proposició de llei, com són l’accés a la informació, protecció de dades, obertura i reutilització de la informació, etc.
  2. Tot i que se n’explica genèricament el funcionament, no s’explicita quines condicions o quins suports hauria de complir o obtenir una aportació –ciutadana o d’entitat– per ser considerada pels càrrecs electes membres de la Ponència ni tampoc com han d’acabar actuant aquestes persones tramitadores. De fet, el text de presentació d’Escó 136 diu «Les aportacions realitzades es posaran a disposició dels membres dels òrgans tramitadors, els quals podran contestar-les»; la redacció, per ella mateixa, mostra aquesta facultat discrecional dels parlamentaris a l’hora de respondre l’aportació ciutadana.
  3. El document inicial de treball ja elaborat des de l’inici per la Ponència i els seus successius documents de treball es posen a l’abast de la ciutadania en PDF senyalant en groc sobre el text estàtic les incorporacions que van tenint lloc a cada reunió. Actualment hi ha recursos tecnològics prou fiables per mostrar visualment com es va confegint i consolidant el text de la proposició (aportacions, fase en què es troba…).
  4. Serà complex que, amb el format de l’eina per debatre, el fòrum, tot i que permet ordenar les intervencions (recents, més comentades, cronològicament), es pugui seguir òptimament el debat, sobretot en portals com aquest on és difícil la segmentació perquè s’adrecen al conjunt de la ciutadania.
  5. I, incidint-hi una miqueta més, les xarxes socials ofereixen actualment prestacions ideals per afavorir, amplificar i enriquir els processos de participació, mitjançant eines de recomanació, agregació i opinió a les xarxes socials (M’agrada, No m’agrada, Recomana, Envia a un amic, Publica a…), que, a més, situarien el debat i les aportacions enmig de les converses més naturals que tenen lloc a les xarxes.
  6. Totes aquestes qüestions poden resultar crucials per a la participació. Si no s’apliquen aquests recursos de valoració, categorització i classificació de les propostes en clau de xarxes socials, es fa difícil imaginar com la memòria annexa a la proposició tramitada inclourà aquest debat ciutadà. Què farà? Inclourà totes les propostes sense cap mena de rànquing? On començarà i acabarà la discrecionalitat dels parlamentaris tramitadors per tenir en compte o no les propostes ciutadanes?

Després d’aquestes sis notes crítiques, però, ens felicitem de la publicació d’aquesta eina que, de ben segur, incrementarà la participació directa de la ciutadania en el Parlament. 

Bases de participació

Per participar-hi els ciutadans s’han de registrar (nom, cognoms i adreça de correu electrònic). Aleshores ja poden fer arribar propostes, preguntes i suggeriments sobre la matèria que s’està regulant, que els grups parlamentaris i els ponents de la iniciativa legislativa podran fer servir. Les aportacions ciutadanes i els comentaris dels grups són públics.

Perquè la ciutadania disposi de tota la informació, a cada espai de participació hi haurà un breu resum de la iniciativa legislativa, un vídeo explicatiu i els documents de treball dels diputats. Tot el procés s’anirà complementant en temps real amb nous documents, com ara els vídeos dels debats de totalitat i dels treballs de les comissions, les transcripcions de les sessions i els butlletins oficials del Parlament, entre d’altres.

Les aportacions realitzades es posaran a disposició dels membres dels òrgans tramitadors, els quals podran contestar-les. Les aportacions i les respostes es podran visualitzar en l’espai participatiu.

El resultat d’aquest debat ciutadà serà utilitzat durant el treball dels òrgans i quedarà reflectit en una memòria annexa a les iniciatives tramitades, destacant-ne especialment les aportacions finalment incorporades al text.

 

Il·lustració:  Imatge modificada a partir del fitxer Composició Parlament de Catalunya 2012.svg de la Viquipèdia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *