Transparència parlamentària

Un dels àmbits de regulació que, malgrat tenir-ne competències, encara no s’ha desenvolupat a Catalunya, per raons diverses i les quals no són objecte d’aquest apunt, és l’electoral.

Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia i, en conseqüència, des de l’esfera política mai s’ha obert un debat públic sobre la forma com accedeixen els diputats a les responsabilitats parlamentàries i en quina mesura les funcions que hi porten a terme es deuen a la representativitat ciutadana o a les voluntats estratègiques partidistes.

Segurament en l’actual escenari es donen les dues variables i són les dinàmiques ja adquirides aquelles que marquen l’actuació diària. Tanmateix, el nou paradigma social basat en l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) cap a entorns més participatius i col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials amb incidència en tots els camps de la nostra vida també té conseqüències en la forma com es desenvolupa l’acció legislativa.

En la nostra realitat més propera, doncs, trobem com els principis de transparència, participació i col·laboració són assumits amb major o menor mesura en el debat, la definició, la creació o l’avaluació de les polítiques públiques, però pel que fa a l’escenari parlamentari, aquest es troba estancat en allò que té a veure amb la implementació de l’Open Government.

A Catalunya, per part de tots els actors, s’ha generat una actitud passiva i allunyada sobre l’activitat parlamentària i el rendiment de comptes que se’n deriva. Ciutadania i parlamentaris no es reconeixen entre si i no han sabut, o volgut, explotar, d’una banda, les eines que des del Parlament volen experimentar la participació i, d’altra banda, sotmetre a monitoratge l’activitat parlamentaria.

Darrerament en diferents països s’estan desenvolupant iniciatives, siguin d’origen parlamentari o civil, que plantegen impulsar l’obertura i la participació dels parlaments. L’objectiu és aconseguir fer d’aquestes institucions públiques uns ens permeables amb l’entorn a partir de reenfocar la seva visió cap a una actitud favorable a la posada a disposició de la informació i l’activitat que les ocupa.

Per una banda, la transparència parlamentaria s’erigeix sobre una actitud proactiva a la divulgació de les dades i de la informació que genera la seva activitat corrent. Accés als debats en el plenari i les comissions, als textos legislatius i normatius, a les preguntes parlamentàries en qualsevol de les seves formes possibles o a les memòries i informes generats, són continguts que han d’estar accessibles, i sempre que sigui possible, en temps real.

Catalunya se situa en una bona direcció en aquest aspecte. Trobem retransmissions en directe o esborranys de transcripcions de les sessions parlamentàries amb certa agilitat en el temps. Tanmateix, encara estem molt lluny d’incorporar la ciutadania en els processos parlamentaris i d’exercir un treball conjunt que la faci corresponsable de les decisions adoptades.

En el nostre entorn, parlar de participació parlamentària és sinònim de recollir 50.000 signatures per aconseguir introduir en el debat parlamentari una nova regulació via iniciativa legislativa popular.

Els parlaments oberts són quelcom més que institucions que interactuen amb l’entorn mitjançant rígides fórmules de naturalesa normativa. Experiències internacionals avalen les plataformes parlamentàries que permeten fer un seguiment en temps real de les normatives en tramitació, veure’n el seu estat, els seus impulsors i incorporar-hi propostes.

En definitiva, per la seva procedimentació, l’activitat parlamentaria és altament susceptible de monitorar i, per tant, fer accessible amb fluïdesa a la ciutadania mitjançant les eines tecnològiques avui en dia presents en un percentatge molt elevat.

Des de la Xarxa d’Innovació Pública entenem que el Parlament de Catalunya es troba en un excel·lent moment per replantejar la seva relació amb la ciutadania aprofitant la regulació d’una llei pròpia en els àmbits de la transparència i l’accés a la informació.

Una llei procliu a l’obertura ha de néixer en un escenari de plena accessibilitat, agilitat i possibilitat constant d’interlocució digital, incorporant en el seu si els principis fonamentals de la transparència activa.

Implementar la participació i l’obertura parlamentàries en el context de regulació d’aquestes matèries evitarà que aquesta i futures lleis neixin viciades pel desconeixement del seu entorn i, sobretot, farà d’una de les màximes institucions del país un espai d’afecció i confiança cap a l’actuació legislativa.

 

Fotografia extreta del web del Parlament de Catalunya

1 comment on “Transparència parlamentària”

  1. Arnau Respon

    Amb canvis com aquests considero que sí que realment comencem el Segle XXI. Endavant !!!

Respon a Arnau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *