El problema de l’Administració són les duplicitats?

En èpoques de crisi, tothom busca bocs expiatoris. I sembla clar que el nivell d’imaginació de l’entorn no dóna per a més: de bon començament les crítiques es concentren gairebé de manera obsessiva en l’Administració.

Fins ara tots els intents de modernitzar-la es mouen exclusivament en l’esfera tècnica (congelació i reducció de sous, regulació de les baixes…). Caldria situar, però, el rerefons en dos eixos rellevants.

D’una banda, la reforma de l’Administració afecta l’àmbit polític, a la manera com s’ha estructurat l’Estat –raons històriques i socials evidents– i al consegüent repartiment de responsabilitats entre institucions i organismes. Avui mateix amb el pretext de la modernització s’afavoreix una recentralització que pot trencar aquest consens assolit.

De l’altra, perquè les administracions del nostre entorn, com la majoria d’organitzacions del país, no són ni eficaces ni eficients, i això és un obstacle per al desenvolupament del país. La ineficiència es correlaciona amb els temes de finançament i de capacitat de gestió. Però l’eficàcia depèn en bona mesura de la motivació dels professionals: no podem demanar organitzacions eficaces si no hi ha objectius clarament definits, si no s’assagen noves formes de producció més vinculades a la compartició del coneixement i bones pràctiques i al món de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Hi ha una llarga llista de problemes de fons si volem assolir l’eficàcia desitjada:

Marc jurídic obsolet, resistència al canvi, poca o nul·la relació dels plans amb el pressupost, deficient gestió del temps per part d’empleats tant de base com directius, equip directiu amb coneixements limitats sobre tècniques de govern i gestió eficaç i de vegades polititzats, direcció pública professional que no s’acaba d’implantar, poca transparència i escassa presència del govern obert, tecnologia obsoleta per adaptar-se als canvis, decisions piramidals i poc participades amb l’equip, escassa implantació de treball per objectius, poc control dels resultats que se centra sobretot en l’àmbit administratiu però rares vegades a nivell directiu, llei de funció pública molt rígida, poca cultura de treball en equip i moltes accions individualistes, duplicitat de serveis, prevalença del control de despesa als resultats, manca de promoció i capacitació tècnica i administrativa, treball per al ciutadà però sense el ciutadà… I la llista continua, però no és l’objectiu d’aquest apunt entrar-hi a fons.

La necessitat d’un canvi global de l‘Administració, del qual tant es parla, és una cosa evident i imprescindible per variar la imatge que la societat té de l’Administració i dels seus treballadors i per garantir-ne la missió. Però els intents de modernitzar-la no han reeixit, segurament perquè cal afrontar el procés amb molta més seriositat del que s’ha fet fins ara.

 

Fotografia: Llaves, de la galeria de Flickr de Splinter (CC by 2.0).

5 comments on “El problema de l’Administració són les duplicitats?”

  1. Francesca Respon

    Us agraeixo molt aquest apunt, perquè ara estic fent papers per qüestions acadèmiques i em permet dir una cosa que no sé on dir-la i en tinc ganes: un dels problemes de l’administració és que (tal i com passa a moltes empreses) no es revisen els circuits i has de fer tràmits que ningú sap perquè serveixen exactament, però que, per si de cas, ningú s’atreveix a suprimir.

    I en aquest cas concret, igual que dic una cosa dic l’altre: els circuits són en moltes ocasions obsolets, però si no fos per la professionalitat del funcionariat que m’ha atès, no sé si me’n hauria sortit.

    Carregar al més dèbil d’una institució amb totes les culpes és tan habitual com injust, sobretot perquè tots sabem que molts cops són aquestes persones les que ens treuen les castanyes del foc.

  2. Foto del perfil de xadmin xadmin Respon

    No podem estar més d’acord amb el que comentes, Francesca, l’actitud i professionalitat de molts funcionaris salven la cara d’una Administració caduca, amb processos petrificats i solucions decimonòniques.

    Gràcies pel comentari 😉

  3. Arnau Respon

    Inclús internament, per moviments de departaments, ens trobem fent procediments que ja no es recorda quin Cap els va demanar, i menys per a què !! S’ha de recordar que l’objectiu no és fer la feina perqué, sinó per a un objectiu. Si l’objectiu no es sap o ha canviat, la tasca ha d’adaptar-se ràpidament.

  4. Ramon Codina Respon

    Un article interessant i reflecteix en gran mesura la realitat de les nostres administracions locals. Ara tinc el repte unir les administracions locals de Barcelona, Vilanova i La Geltrú i Mataró, per un pla estratègic comú 2009-2050 a nivell internacional per la Creació del Clúster Internacional Marítim, Nàutic i Pesquer per a la Zona de la Mediterrània Occidental, A on hi estan totes les administracions representades (local, Diputació de Barcelona per a la promoció de la marca costa de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Govern del Regne d’Espanya i Europa Commission).
    Cada administració local defensa el seu Clúster Nàutic, quan mai hi havia hagut cap Clúster d’aquestes característiques a Catalunya com el proposat. Cada municipi reunit amb les àrees d’estratègia, vol promocionar el seu destí turístic, les empreses del seu entorn molt característic i endogàmic i els seus propis interessos de ciutat, Realment es un món fantàstic governar per construir entre tots des de la diversitat local, social i cultural,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *