#Datanalysis15m: visualització i anàlisi dels moviments de protesta social

La xarxa de xarxes, Internet,  s’està  erigint  com un immens i complex territori pel qual discorren l’activitat econòmica, les interaccions socials i les dinàmiques polítiques del segle XXI. Hi flueix un corrent gairebé infinit de coneixements, descobriments, interaccions, campanyes, una ciutadania posada dempeus… que eixamplen de manera impressionant els límits de la interacció humana.

Potser per aquesta raó, per entendre les dinàmiques de les xarxes, darrerament han agafat molta volada la visualització de la informació i l’anàlisi de dades. Sorgeixen, doncs, una gran quantitat de mètodes emergents d’anàlisis que prenen com a mostres la gairebé infinita quantitat de dades generades dia a dia les xarxes.

N’és un bon exemple el treball fet per Paradigma Labs  sobre el moviment de protesta mundial del 15 octubre de 2011, on es va palesar clarament el poder de les xarxes socials, fonamentalment Twitter. El vídeo següent mostra l’evolució en el temps de l’activitat relacionada amb Twitter, al voltant del 15 d’octubre de 2011, prenent un conjunt de dades de 1,2 milions de tuits (des del dia 13 fins al 18 d’octubre), creant visualitzacions geolocalitzades al voltant de Nova York, San Francisco, Barcelona i Madrid i mostrant com les etiquetes (hashtags) relacionats van evolucionar durant aquest període de temps.

Vídeo: 15 October protests: NYC, SFO, MAD and BCN Twitter coverage

Fa uns quants mesos van tenir lloc a Barcelona unes jornades a l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Allà el grup #Datanalysis15m, format pels membres  Javier Toret, Pablo Aragón i Oscar Marín, van explicar un dels casos que més bé il·lustren el model de xarxes que hi ha al darrere de mobilitzacions socials com les del 15M.  Aquest grup de recerca es va crear per analitzar els nous moviments que van sorgir el 2011: la Primavera Àrab, els Indignats a l’Estat espanyol, ocupar Wall Street… amb l’objectiu d’explorar preguntes del tipus: Com podem mesurar aquesta mena d’esdeveniments? Com podem mesurar noves formes d’organització, de comunicació, de compromís? Com es difonen les idees? Com podem caracteritzar els sistemes de la xarxa?

En aquest tipus de esdeveniments socials els mètodes de visualització d’informació esdevenen altament útils per explicar formes d’organització i sistemes de comunicació que responen més a lògiques de xarxes i sistemes complexos. Es van ensenyar les implicacions existents en la generació d’una quantitat tan gran de dades: la privacitat, la seguretat, els comportament dels usuaris, la sobrecàrrega d’informació, les implicacions emocionals…

http://assets.outliers.es/15memociones/

Van continuar explicant que, després de l’adquisició de dades, l’anàlisi és crucial per poder transformar les dades en informació. La informació estructurada és el nucli del procés d’informació que condueix cap a la comprensió i el coneixement. En el darrer pas, anomenat visualització, la informació es pot presentar de diverses maneres.

El procés és força laboriós: per organitzar la informació, cal treballar-la en variables d’ubicació  (mapes, mapes dinàmics i animacions), alfabet (llistes de paraules, núvols d’etiquetes) i temps (hora i  línies de temps). Paral·lelament van elaborar les  categories per permetre l’agrupació d’informació i la identificació dels grups i les jerarquies, és  a dir, les relacions de poder i la importància entre els diferents conjunts de dades. A continuació podem observar un exemple de la feina feta mapejant el vocabulari.

http://assets.outliers.es/15mvocabulario/

Com a resum final és interessant observar la visualització del procés en el temps, i també com la tecnologia pot ajudar a la formació de l’estat d’ànim i pot ajudar en l’elecció del moment oportú per convidar i involucrar la gent a participar.

En fi, una experiència molt interessant que hem volgut compartir amb tots vosaltres.

2 comments on “#Datanalysis15m: visualització i anàlisi dels moviments de protesta social”

  1. arnau Respon

    molt interessant el post i el video. Cada cop estem rodejats de mes dades i tenir major capacitat per registrar-les, analitzar-les i visualitzar-les. La societat d’aquest inici de milleni sera la societat de la informacio (no accents per estar a l’estranger)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *