I si reformem els experts que volen reformar la funció pública?

La comissió d’assessors designada pel Govern català amb la intenció de fer un informe sobre com reformar l’Administració pública en pocs dies ha acabat la seva feina i ha lliurat un informe a la vicepresidenta del Govern. Segons el diari que hi ha tingut accés, el grup compost bàsicament per persones del món acadèmic i de l’Administració advoca per una Administració més “eficaç, eficient, transparent i que rendeixi més comptes”, que consideri client el ciutadà i que sigui més professionalitzada.

Com que no s’ha fet públic l’informe, si ens basem només amb els articles que van publicant els diferents mitjans, la imatge que es dóna dels funcionaris no és gens positiva i pot ajudar a augmentar la visió negativa que ja en té la ciutadania. Amb tot, caldrà llegir detingudament l’informe.

No volem entrar a polemitzar, sols defensem l’honestedat i la professionalitat dels servidors públics de l’Administració. En una època qualificada de relacional pels experts en organitzacions, ¿com es poden comunicar idees tan serioses sense contrastar-les amb altres nodes d’opinió?  ¿Es pot reflexionar sobre la funció pública catalana sense els professionals públics i les xarxes on s’agrupen? ¿Es poden continuar exposant idees postulades durant anys que no han acabat de servir per capacitar i canviar la cultura de funcionaris i directius? ¿No deu ser que tot ha canviat molt i que cal reformar també les teories sobre les quals sustenten els seus treballs els experts?

8 comments on “I si reformem els experts que volen reformar la funció pública?”

  1. Eulàlia Respon

    Aquesta comissió d’experts té un tarannà clarament neoliberal i, per tant, no es podia esperar res de diferent. És més, crec que els seus membres ha estat “curosament seleccionats” per tal que els resultats fossin aquests i no d’altres…

    Al blog Indigestió Pública plantegen alguns interrogants, alguns d’ells, similars als vostres…

    • marga Respon

      Hi ha persones que fa anys que cobren per fer estudis, participar en comissions de reformes, etc. que deriven en més estudis i més comissions de reformes. Pel camí sembla que van oblidant quin és l’objectiu de les administracions públiques i la base de la funció pública: servir al ciutadà amb imparcialitat. Això sí, tanta comissió i tant estudi donen un bon rendiment.

  2. Pere J Mitjans Respon

    Criticar la comissió d’experts no és la millor manera de contribuir en el debat que efectivament cal obrir en torn a la necessaria reforma de l’Administració.
    Em sembla una resposta massa visceral i excessivament sindicalista.
    La XIP te moltes coses a oferir en el terreny de la innovació i entenc que hauria de ser en la línia reformista sense cap dubte. La comissió d’experts no és qui ha d’organitzar la participació de les xarxes de professionals, això és cosa de la pròpia administració i els professionals.

    • marga Respon

      No se que te a veure el sindicalisme amb tot això, ni la visceralitat. Del que s’està parlant no és de la garantia del lloc de treball per al funcionari, sinò de la garantia de la seva imparcialitat. No crec que la solució als problemes de l’administració pública passin per modificar el règim jurídic dels treballadors de les administracions. Ja se que això no és tot el que es proposa, però és el que ha sortit a la premsa fonamentalment.

      Igual caldria donar la veu als funcionaris i funcionàries que fan molts anys que hi treballen, i segur que poden aportar el seu punt de vista a partir de la seva experiència. Igual algú pot considerar això sindicalisme, però per mi el sindicalisme és una altre cosa.

  3. Foto del perfil de xadmin xadmin Respon

    Gràcies a tothom pel debat. Hem retocat la redacció del post, a partir d’algunes aportacions i suggeriments, perquè s’hi puguin sentir identificats una bona part de professionals de les administracions i altres ciutadans en general.
    Seguim!

  4. Pingback: Necesitamos trabajadores públicos, sean o no funcionarios | Administraciones en red

  5. Núria Respon

    Digueu-me innocent, però per què hi tenen accés els mitjans (o un mitjà) de comunicació i no hi tenim accés els afectats? Li han demanat al periodista que no publiqués l’informe que ell ha llegit?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *