Ara ja en tenim proves: podem millorar l’Administració mitjançant la col·laboració!

Aquest dimecres es va celebrar a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (@CEJFE) la 31a sessió web ‘Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboració’, a càrrec de Jesús Martínez (@jesusmartinez), responsable de Formació Directiva i Nous Programes del CEJFE.

L’objectiu de la sessió era reflexionar sobre els elements que fan possible que organitzacions com les administracions, no dissenyades originàriament per permetre la participació dels empleats, esdevinguin espais d’innovació i millora permanent dels seus serveis per la implicació directa dels professionals.

A l’Administració hi ha moltes persones que produeixen idees i cal donar-los un espai de trobada. La clau és no contraposar estructures sinó superposar-les, connectar l’estructura formal amb la informal. El programa i les comunitats de pràctica creen un nou ecosistema a l’organització, una vertebració diferent del coneixement: connexions al marge d’organigrama.

Ara ja sabem que hi ha experiències, com el programa @compartim o les comunitats de l’Agència de Salut Pública i algunes altres més, que han dut a la pràctica el repte d’entrar en la dinàmica col·laborativa per produir millor i fer-ho amb més satisfacció personal. Molt bons exemples a seguir!

Per presentar com el poder de la col·laboració no té límits, Jesús Martínez va explicar la naturalitat del fet de compartir i com la formació tradicional i les estructures n’havien canviat la percepció. Cal canviar la narrativa, a partir de les comunitats de pràctica, i fer una mirada naïf sobre els processos per obtenir propostes innovadores. Buscar solucions als problemes des d’un nou punt de vista a través de les CoP i produir coneixement alineat amb negoci. El poder de la col·laboració no té límits.

A continuació va donar quatre exemples: la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere de la comunitat de pràctica (CoP) de l’equip d’assessorament tècnic penal; el tractament jurídic de l’estrangeria de la CoP de juristes, els aspectes transversals de la presa de decisions a la judicatura, i el Pla de gestió del coneixement de l’Agència de Salut Pública.

Què tenen en comú aquestes pràctiques?

En primer lloc, un propòsit clar ―resoldre un problema real―, participants motivats, un pla d’acció, activitats presencials i en línia, i un facilitador o moderador.

Tot seguit, una producció no prevista i afavorida per les noves tecnologies, un apoderament organitzatiu, un aplanament de l’organització, nous aprenentatges, i organitzacions més saludables.

I finalment, plantejat com a consells per a gerents i directius, la gestió de les organitzacions, els límits del treball col·laboratiu i la posada en marxa de les comunitats.

  • Redescobrir la part social de la interacció a partir de la feina. Es participa fora de l’horari laboral i en cap de setmana.
  • En les CoP es produeix coneixement extra gràcies a la implicació dels professionals.
  • Apoderament organitzatiu: aplanament de l’organització, nous aprenentatges, coneixement compartit.
  • Els professionals creuen en l’oportunitat d’aprendre de les comunitats de pràctica. El treball i l’aprenentatge conflueixen.
  • El treball col·laboratiu fa organitzacions més saludables i amb gent més feliç.
  • El coneixement s’ha de captar en les relacions.
  • Consells per a directius: la col·laboració requereix una reenginyeria de l’organització? Estem en una transició i hem de conviure.
  • La col·laboració ha de conviure amb la burocratització de les organitzacions.
  • Hi ha d’haver lideratge, però ha de ser diferent, més relacional.
  • Cal passar de la gestió de les persones a la gestió del treball en les organitzacions.
  • El treball col·laboratiu també té límits, no és apte per a tothom, no tot serveix i la diversitat cognitiva s’ha de focalitzar. Tenim grups de treball ad hoc, CoP, xarxes.
  • Un bon moderador és una persona que tingui qualitats de líder a qui es formarà des de l’organització.
  • Els resultats acaben amb l’escepticisme.
  • Quan es fa un producte que té una aplicació directa i estalvia costos a l’organització és una via d’apoderament de les persones que lideren el treball en comunitats de pràctica o en xarxa.

Fotografia: 4. 31a sessió webde la galeria de Gencat (CC BY-NC-ND 2.0).

4 comments on “Ara ja en tenim proves: podem millorar l’Administració mitjançant la col·laboració!”

  1. Jordi Graells Respon

    Gràcies, Mercè. Del 2011 i encara plenament vigent! A veure si som capaços d’anar complint el que hi dèiem: cal que ens ho passem bé a la feina; si no, els usuaris dels nostres serveis acabaran patint més mal servei…

  2. Josep Melero Respon

    Tant de bo fos possible aquesta cooperació entre la mateixa Admisnitració. Els avantatges són tan evidents que tomben d’esquena. Però sempre som els tècnisc de baix qui ens la creiem. Mentre no qualli entre els cossos directius és picar ferro fred; fer volar coloms (gerents, coordinadors, cap d’àrea, polítics,…). L’estructurta orgànica i piramidal existent (i la mateixa Llei de la Funció Pública), van en contra.

  3. Marc Torres Respon

    Josep, bona reflexió. Crec que haurà de quallar finalment a tots els nivells, ja no som “els tècnics de baix” ara ja és TOT que clama el canvi. Els directius hauran de caure en l’evidència que amb les estructures de sempre ja no podem resoldre els problemes d’ara. O adaptem administració, govern, empreses, etc. o deixarem de ser útils per a res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *