T’agraden els/les xips?

En l’Administració, com en la resta d’organitzacions, hi ha una certa por cap a la cultura corporativa democratitzadora del saber, més oberta, que ens arriba de la mà d’Internet i les xarxes socials. Fins ara s’han basat en metarelats que tots els membres acceptaven sense discrepància (el programa d’un partit polític o d’un sindicat, la missió d’una empresa, els mercats, etc.).

Aquestes estructures segurament no són tan eficaces com abans. Fa ja un parell d’anys va néixer la xip, la Xarxa d’Innovació Pública, composta per professionals de totes les administracions públiques catalanes que volem transformar el sector públic des de dins mateix. Aplicant la flexibilitat i el dinamisme de les xarxes socials, ens hem dedicat a buscar punts d’acord entre nosaltres, des de baix; tota una nova manera de funcionar J. Ara estem molt contents perquè tenim un ideari i unes accions per plantejar noves formes de treball, innovar en processos, serveis i productes, incloure la ciutadania en les decisions de governança, i tot un grapat d’idees més.

Sabem que hi ha més significats xips a la vida i que, com a tu, ens agraden perquè ens són propers: els circuits i processadors –som un organisme petit però que volem dur a terme moltes operacions–; les patates, de fet segurament és així com ens veuen, com una patata –potser calenta–, el conjunt d’organitzacions públiques centrades encara en la lògica analògica; el soroll de les gotes del plugim; altres xarxes molt dignes i pencaires…

Però, ara, et volíem preguntar: t’agrada la nostra xip? Ens dones un cop de mà? Comentant aquest post, adherint-te al manifest, incorporant-t’hi per treballar (molt benvinguts!)…

En les organitzacions tradicionals, la participació dels professionals i dels usuaris és baixa o absolutament inexistent. En molt poques ocasions se’ls consulta en processos de dalt a baix (comitès o grups de millora) o se’ls demana que aportin idees en una intranet de manera esporàdica, sense que aquest procés figuri al propi ADN de l’Administració.

Per un altre costat, és més necessari que mai avançar de manera efectiva cap a l’Administració electrònica, ja que hi ha una gran corelació entre el PIB i la disponibilitat de serveis digitals públics. A més, l’atenció al ciutadà es vehicula a través dels canals establerts, que solen limitar la relació directa, la conversa que podria ajudar a contextualitzar i donar sentit a la consulta de l’usuari. I aquesta mena d’atenció té un alt cost. El fet de respondre socialment per eines de xarxa comportaria un fort estalvi del cost d’aquesta comunicació ja que els usuaris podrien trobar el que buscaven i encara no havien preguntat o podrien ajudar-se els uns als altres aportant l’experiència viscuda.

Per a la Unió Europea, el funcionament actual de l’Administració és massa car per a la vida política, econòmica, social i cultural. Mitjançant l’Agenda Digital i l’Horitzó UE 2020, es proposa eliminar els obstacles a un mercat únic digital europeu, incrementar l’eficiència i competitivitat reduint la càrrega administrativa i millorant (o canviant radicalment) els processos administratius així com també avançar cap a la governança oberta en l’àmbit europeu.

Des de la xip maldem perquè l’Administració usi les TIC per prestar uns serveis públics de més qualitat a ciutadans i empreses. Però, compte, de l’Administració electrònica hem de passar a uns governs i administracions oberts i transversals que, mitjançant les xarxes socials i l’obertura de les seves dades, incrementin la transparència, fomentin la participació de la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques i la presa de decisions i també facilitin la cooperació entre tots els actors públics (ciutadania, empreses i entitats).

Els esdeveniments d’aquests darrers dies, principalment amb la històrica manifestació de la Diada #11s2012 i també la dels sindicats a Madrid el 15-S, així com l’entossudiment del Govern central de no publicar les balances fiscals i explicar la destinació dels impostos recaptats a Catalunya, ens recorden com d’inajornables són la transparència i l’impuls dels mecanismes oberts de consultes polítiques i socials al més alt nivell i també per a la participació ciutadana en els temes quotidians de governança.

Fotografia: Homemade Potato Chips, de la galeria de Flickr de abbyladybug(CC BY-NC 2.0)

4 comments on “T’agraden els/les xips?”

  1. Sandra Lomas Respon

    Felicitats, companys, per aquest post! És un autèntic plaer trobar espais oberts i participatius des dels quals, com a professionals de les administracions públiques, contribuir a la modernització, millora i innovació de les nostres institucions. La XIP n’és un d’aquests i les persones que composen la xarxa són exemple d’una voluntat clara de compartir coneixements i col•laborar en la construcció d’un model obert d’administració.

    Certament, és imprescindible avançar cap a una administració pública renovada allunyada de la tan profunda concepció burocràtica que rau en la consciència dels ciutadans. Aquest és un procés que, com bé diu el post, no es produirà si no ve donat per un intens replantejament de les formes com l’Administració Pública s’ha relacionat fins fa ben poc amb el seu entorn (ciutadania, món empresarial, associacions, etc.).

    La transparència, al meu entendre, n’és el pilar fonamental. Una administració oberta, propera i que interactua amb el món només vindrà donada si està en disposició de compartir i d’alliberar el seus continent i contingut perquè senzillament aquest és un bé públic propi de les persones que conviuen en un territori determinat.

  2. Montse Nieto Respon

    Segurament, treballar per millorar (diria fins i tot per aconseguir) l’accés dels ciutadans als serveis públics és un objectiu que hauria de ser prioritari per a totes les Administracions Públiques, especialment en contextos socials, polítics i econòmics com el nostre.

    Si a més, són els treballadors públics els qui ho promouen, la consecució de l’objectiu està garantida.

    No hi ha excuses per deixar-ho per l’endemà. La condició de treballador públic ens possibilita actuar més enllà del que ho podem fer des de la nostra condició de ciutadans i ciutadanes.

    La XIP és el canal per fer-ho.
    Bon post i bon profit! 😉

  3. Arnau Respon

    El valor afegit de la interconnexió de dades i de persones d’àmbits molt diversos és molt superior a la simple acumulació. I això sols s’aconsegueix millorant i adaptant les estructures a una nova forma de pensar i col·laborar, a una societat i Administració Pública 2.0

  4. Xavier Lasauca i Cisa Respon

    Un dels objectius més destacables de la XIP és afavorir la innovació en processos, serveis i productes, però sota el meu punt de vista, tan important com aquesta finalitat és la inclusió de la ciutadania en les decisions de governança. Crec fermament en aquells mecanismes que donen veu a la ciutadania perquè participi en la cocreació de processos i afavoreixen la presa de decisions, i celebro que ambdós punts formin part del nucli de l’ideari de la Xarxa IP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *