Open access, accés obert al coneixement

La finalitat del moviment open access (OA) o moviment pel lliure accés a la informació científica  és aconseguir que els treballs de recerca de qualsevol disciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa, sobre la base que els resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de domini públic.

Actualment, per tal d’accedir a la recerca finançada amb fons públics hem de pagar per duplicat: primer per dur a terme la recerca i després per l’accés a les subscripcions a les publicacions científiques, que són substancialment cares. Les universitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en les subscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000 dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número),  que a més exigeixen als autors la cessió total a l’editor dels seus drets.

En aquest sentit, cal tenir en compte que el preu que cal pagar per accedir a la informació de notícies dels mitjans digitals (90 euros per accedir a un diari com l’Ara durant tot un any i descarregar tot el que es vulgui sense restriccions) és molt inferior al preu que cobren els editors de revistes científiques per descarregar un sol article: Elsevier, $31.50; Springer, €34.95; Wiley-Blackwell, $42.

D’aquests exemples, el cas d’Elsevier, l’editorial de publicacions acadèmiques més gran del món, és especialmente revelador: l’any 2012 va obtenir un benefici aproximat de gairebé mil milions d’euros a partir d’un producte creat per autors que no cobren res per la seva feina. A més, Elsevier obliga les universitats a adquirir les revistes en grans paquets (no es poden subscriure a una revista concreta) i dóna suport a projectes de llei americans com SOPA o PIPA, tremendament restrictius pel que fa a la capacitat d’accés lliure a la informaciò. Per tot plegat, un matemátic britànic, Tim Gowers, va obrir una página web (The Cost of Knowledge) des de la qual feia una crida a no publicar ni participar com a revisor de les revistes d’Elsevier. A aquest manifest ja s’han adherit més de 12.600 persones, i els darrers mesos ha estat el desencadenant de l’anomenada primavera acadèmica, esperonada per alguns mitjans britànics com ara The Guardian.

La necessitat de promoure la difusió de la recerca i la docència en el context de la societat del coneixement i el web 2.0 han permès que sorgís i es consolidés aquest moviment, que advoca per fomentar l’accés permanent, gratuït i sense restriccions als continguts científics i acadèmics amb l’objectiu d’afavorir la visibilitat, difusió i socialització del coneixement. Peter Suber, el director del Harvard Open Access Project, es fa ressò, en una página web de lectura molt recomanable, dels avantatges de l’accés obert per als lectors, els autors, els professors i estudiants, les biblioteques, les universitats, les revistes i editorials, les agències de finançament, els governs i la ciutadania.  A més, amb l’accés obert les empreses podrien comercialitzar els seus projectes fins i tot dos anys abans del que poden fer-ho actualment amb sistemes de difusió no oberts, i permetria una certa igualtat entre les pimes i les grans empreses. Gràcies a l’obertura del coneixement s’han aconseguit avenços com ara el projecte Genoma Humà o el descobriment de nous gens de la malaltia d’Alzheimer.

Actualment, les universitats americanes com la Universitat de Princeton, Harvard o el MIT són capdavanteres en l’aplicació de polítiques favorables a l’accés obert.  D’acord amb aquestes polítiques, s’intenta evitar que el personal investigador cedeixi els drets d’autoria als editors de les publicacions, llevat de casos excepcionals, i s’encoratja el personal a publicar els seus articles en repositoris d’accés obert com ara arXiv.org.

Des de les pàgines de Nature també podem llegir mostres de suport a l’accés obert, amb la complicitat d’entitats científiques internacionals  como ara la UNESCO, l’Open CourseWare Consortium, la secció de ciència de  CreativeCommons, la League of European Research Universities  o la Confederació de Repositoris d’Accés Obert  (COAR), a més del suport explícit des del seu bloc de la vicepresidenta de la Comissió Europea,  Neelie Kroes.

Precisament aquest estiu la Comissió Europea va publicar tot un seguit de recomanacions que tenen per objectiu permetre l’accés obert a la recerca finançada amb fons europeus en el marc del pla Horizon 2020, al qual destinarà 87.000 milions d’euros en 7 anys. La Comissió recomana als estats membres que adoptin un plantejament semblant respecte dels resultats de la recerca finançada pels plans estatals.L’objectiu és que el 60% dels articles sobre recerca finançada amb fons públics europeus es pugui consultar lliurement l’any 2016. Tot plegat s’inscriu en el marc de l’Agenda Digital per a Europa (que estableix una ambiciosa política de dades obertes) i la Unió per la Innovació, que dóna suport a l’accés obert com a element essencial per a la construcció de l’Espai Europeu de Recerca.

També aquest estiu el govern britànic ha posat fil a l’agulla pel que fa a aquesta qüestió, i ha decidit que, en el termini de dos anys, tots els articles científics que hagin estat subvencionats amb diners públics hauran de ser accessibles gratuïtament via internet, tot seguint les recomanacions de Informe Finch del passat mes d’octubre. Aquesta decisió, però no ha estat exempta de polèmica, atès que hi ha dues posibles vies al lliure accés, l’anomenada “via daurada” (publicar en revistes d’accés obert) i la “via verda” (publicar en revistes per subscripció i, al cap d’un temps, publicació en un repositori obert per a tothom). El govern britànic, per exemple, ha optat per la “via daurada”, però amb una negociació posterior entre universitats i editorials sobre el preu que caldrà pagar a conseqüència del canvi de model.

I vosaltres? Quina via escolliríeu com a model per al sistema català de recerca? La via verda o la daurada?

Fotografia extreta del lloc http://open-access.org.uk

5 comments on “Open access, accés obert al coneixement”

  1. Lectora corrent Respon

    El futur hauria de ser l’accés obert. Però cal que les institucions hi insisteixin i que dotin els investigadors amb els fons necessaris per pagar les despeses d’edició. Per cert, em sembla que la via verda permet als autors auto-arxivar en webs propis o de la universitat o centre en el qual treballen els articles que publiquen en revistes que no són d’accés obert. Normalment es tracta de de les proves ja aprovades pels revisors de la revista, però també pot ser la versió final. Sóc “associate editor” d’una revista científica que es publica en accés obert i el 2004 vam dedicar un editorial a l’accés obert. Hi explicàvem també la política de la revista. L’editorial es pot veure a http://www.im.microbios.org/0703/0703157.pdf

    • Xavier Lasauca i Cisa Respon

      Moltes gràcies, Mercè, per la teva interessantíssima aportació. Sens dubte ets una veu qualificada per parlar sobre aquesta matèria ja que, de manera pionera, advocàveu per l’accés obert en una època en què aquest moviment no comptava amb el suport institucional actual.

      • Salma Respon

        La veritat e9s que te9 molt bona pinta. Provare9 de fer-hi cap. Felicitats al CEHI per la iniicativa per la part que li toca. Esperem que aquest model de congre9s tingui continueftat. Salut.

  2. Foto del perfil de Eva Caro Eva Caro Respon

    Hola, he de dir que l’article es prou complet pèro tinc no més un buit dins d’eixa cartografia i aquest es prou important per tal de prendre la decisiò. El càs es que l’open mouvement es un derivat d’un moviment molt més important que es paralel a la història del desenvolupament de l’Internet. Parle de l’acte fonamental de resilència que practicaren els primers “hackers” al MIT. Eixe acte, impulsat pel treball obert, en equip i propi d’una competència sana entre cientifics va començar a ser tancat pels interesos dels propis laboratoris privats. Hi hagué gent que crearen el projecte GNU i que ha estat en relaciò amb altres persones durant estos anys. S’han impulsat processos creatius colectius com la wikipèdia o innovacions de llicències legals que han ampliat el sentit del domini public. Aquest moviment continua i de fet té moltes brankes com Free Knowledge Mouvement o altres. No oblidem que estan darrerre de les llicencies Creative y Scientifics Commons. En aquest sentit el moviment Open pert la image més política de LLIBERTAT per fer-se camí al mig de les universitats i en algunes esferes de gobern perque proposen una innovaciò no excenta de control. Amb aquesta cartografía és tal volta més fàcil colocar i orientar la nostra decisiò front a la mateixa pregunta que platejaveu.

    • Xavier Lasauca i Cisa Respon

      Eva, t’agraïm aquesta completa síntesi del moviment Open (i la seva relació amb el món científic i acadèmic) que has fet en una dotzena de línies. Certament, l’open access és una derivada més dintre d’un moviment molt més ampli, que abraça totes les esferes del coneixement, incloent l’acció política; creiem que els passos que, de manera progressiva, es van donant per afavorir l’accés obert al coneixement, van en la direcció correcta, per bé cal reconèixer que tot just ara iniciem el camí.

Respon a Lectora corrent Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *