Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau?

I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar… Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències… l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Destacarem, d’entre totes les ponències i comunicacions, 2 resums i 8 frases impactants, que ens poden ajudar a la reflexió.

  • Victoria Marsick, de la Universitat de Columbia, va presentar l’aprenentatge informal com un procés inesperat, no planificat, que es pot produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només cal una alta dosi d’autoeficàcia, passió per aprendre i obertura mental. Ara bé, per tal que es produeixi al lloc de treball, a més d’aquests ingredients de partida, és important que les persones s’hagin d’enfrontar a reptes professionals; que tinguin un cert marge de temps per dedicar-lo a l’aprenentatge i que puguin tenir accés a experts en la matèria o constituir grups de treball.
  • Charles Jennings, de Duntroon Associates, va explicar que l’aprenentatge formal, dirigit i dependent d’una institució, representa només un 10 % del total d’aprenentatges d’una persona, mentre que el 20 % és aprenentatge social, que fem dels altres, i el 70 % restant és experiencial, informal, autodirigit o incidental. El paper dels directius és clau a les organitzacions que han de fomentar espais perquè es dugui a terme aquest aprenentatge informal, perquè a més han de garantir que totes les persones tinguin al seu abast les eines necessàries per fer millor la seva feina si volen que tot plegat reverteixi en una millora de la productivitat.

 

I ara, les 8 frases:

  • [per als adults], l’experiència professional és la base de la formació (Ignasi Jambrina, Departament de Justícia)
  • si recollim dades de l’àmbit que sigui i no en fem res, per què les hem recollides? (Aleix Barrera, UAB)
  • “Si vols construir un vaixell, no donis fusta; transmet passió per navegar” (cita d’Antoine de Saint-Exupéry per José Antonio Latorre, Diputació d’Alacant)
  • Per sort o per desgràcia, oblidem molt, i oblidem depressa (Charles Jennings, Duntroon Associates)
  • Si una persona creix, fa créixer la seva comunitat (Macringer Omaña, Universitat Simón Bolívar)
  • Cal establir sistemes de connexió entre la universitat i el món econòmic (Rafael Espinoza, Universitat del Zulia)
  • Ara ja no es parla de qualitat, es parla d’excel·lència (Joseba Pérez de Heredia, Eusko Jaurlaritza)
  • La millor conversa és la que fa que en sortim canviats; el diàleg és una lluita d’intel·lectes que afavoreix la reflexió i al final l’aprenentatge (David Gurteen, Gurteen Knowledge Community)

Amb quina frase us quedeu? Esperem els vostres comentaris!

Si voleu més informació sobre el congrés EDO, http://accelera.uab.cat/congressus/CONGRESO2012/indexcat.htm



Fotografia: 228/365 de la galeria de Flickr de Lograi  (CC BY-NC-ND 2.0).

7 comments on “Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012”

  1. Mercè Antich Respon

    Ens hem de treure de sobre la son i les lamentacions, i corre cap endavant sense parar,ja!Em quedo amb això “Si vols construir un vaixell, no donis fusta; transmet passió per navegar”

  2. Maribel Jové Respon

    Em quedo amb la idea de Victoria Marsick, de la Universitat de Columbia. L’aprenentatge informal no és un procés planificat, cal tenir l’espai, el temps i els referents de qui aprendre.

  3. Montse Nieto Respon

    Hola!
    A mi m’agrada creure en el que diu en Gurteen, què, en efecte, del diàleg en sortim canviats, que la millor conversa és una lluita d’intel·lectes que afavoreix la reflexió i al final l’aprenentatge.
    Ains! com m’agrada aprendre!!

  4. Un de tants... Respon

    Està molt bé que es transmeti passió per navegar als qui han de construir un vaixell, però com fer-ho quan els qui ens governen només treballen per bastir la “tempesta perfecta”?

  5. Anna Respon

    Coincideixo amb la Mercè! Tots som prou capaços de cercar els propis recursos per a bastir projectes i convertir-los en realitat. Però la passió… aix, la passió! Res com connectar-se i envoltar-se de gent apassionada amb el que fa i amb com ho transmet perquè se t’encomani. I d’això, la XIP en sap un munt, en sóc testimoni. 😉

  6. Jordi Graells Respon

    Genial la participació de la XIP en el Congrés EDO. Quanta energia! i quanta visibilitat per a la nostra Xarxa.

    Com avui, en la difusió que han fet des de Governació dels actes de presentació de l’ideari XIP. Quan ens han comunicat oficialment que publicaven l’article la DG de Relacions Institucionals, els ho hem agraït molt i a la vegada els hem demanat també que facin arribar a Funció Pública i a la resta del Departament de Governació la convocatòria dels actes. Ens agradaria que hi assistissin com més càrrecs millor perquè coneguin les nostres propostes ;-)))

  7. Mireia Plana Respon

    Gràcies a tots pels vostres comentaris! És molt gratificant veure com la XIP es va fent conèixer i apreciar per cada vegada més treballadors públics. En un moment com aquest, és important que sapiguem que no estem sols i que cal pensar en positiu per sortir del forat. Que bé que siguem tants!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *