Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors…).

Què en penseu?

Per avançar cap a una Administració realment oberta i transparent, Francisco Longo, director de l’Institut de Governança d’ESADE, afirmava que calia «entendre que la informació generada i utilitzada pel Govern pertany a la societat, i no als governants ni a les burocràcies funcionarials» (a “Necessitem acabar amb l’opacitat”, El Periódico, dt 20.03.2012).

Actualment les administracions, emparant-se amb la Llei 30/1992 de règim jurídic i procediment administratiu comú exigeixen la condició de persona interessada als qui volen exercir el dret d’accés a la informació pública. Segurament per això, quan l’Administració es trasbalsa quan rep una petició ciutadana d’informació en general sobre, per exemple, el que costarà una carretera, una línia d’AVE, quina empresa n’és l’adjudicatària, quan s’haurien d’acabar les obres o quant cobren els càrrecs del ministeri o unitat que impulsen l’obra…

En l’estudi ‘100 preguntes’, l’ONG Access Info i la coalició Pro Accés van constatar que només es responen el 20% de les preguntes que fan els ciutadans a les administracions (el 54% silencia administratiu, el 2% informació denegada, el 2% rebutjada, el 4% no en disposen, el 7% incompleta i l’11% inadequada). No en debades, Access Info conclou que l’Estat espanyol és l’únic estat a Europa de més d’un milió d’habitants sense una llei d’accés a la informació i al món ocupa el lloc 58è en una llista de 80.

 

 

¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El libre acceso a la información no sólo permite al ciudadano controlar la gestión de los gobiernos, velar por la limpieza de los procedimientos, evitar la corrupción y conseguir que rindan cuentas. Es mucho más que todo eso.  Tal como muestran las diapositivas de la XIP (Red de Innovación Pública), las ventajas de la transparencia y el acceso a la información son mucho más grandes para los gobiernos: pueden garantizar el estado del bienestar con una Administración más productiva (servicios de más calidad con los mismos o menos recursos) gracias a la coproducción de los servicios con todos los otros actores (ciudadanía, empresas, entidades, proveedores…).

¿Qué opinas?

Para avanzar hacia una Administración realmente abierta y transparente, Francisco Longo, director del Instituto de Gobernanza de ESADE, afirmaba que debíamos «entender que la información generada y utilizada por el Gobierno pertenece a la sociedad, y no a los gobernantes ni a las burocracias funcionariales» (en” Necesitamos acabar con la opacidad “, el Periódico, martes 20.03.2012).

Actualmente las administraciones, amparándose con la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico y Procedimiento Administrativo Común exigen la condición de interesado a quienes quieren ejercer el derecho de acceso a la información pública. La única excepción es el artículo 37 de la citada Ley que establece el derecho de acceso a archivos y registros. Seguramente por eso, cuando la Administración se trastorna cuando recibe una petición ciudadana de información en general sobre, por ejemplo, lo que costará una carretera, una línea de AVE, qué empresa es la adjudicataria, cuando deberían de terminar las obras o cuánto cobran los cargos del ministerio o unidad que impulsan la obra…

En el estudio ‘100 preguntas ‘, la ONG Access Info y la coalición Pro Acceso constataron que sólo se responden el 20% de las preguntas que hacen los ciudadanos a las administraciones (el 54% silencia administrativo, el 2% información denegada, el 2% rechazada, el 4% no disponen, el 7% incompleta y el 11% inadecuada). No en vano, Access Info concluye que el Estado español es el único estado en Europa de más de un millón de habitantes sin una ley de acceso a la información y en el mundo ocupa el puesto 58º en una lista de 80.

10 comments on “Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

  1. Arnau Respon

    Em sembla molt interessant totes aquestes propostes, però trobo a faltar els 8 principis del Open Gov: https://public.resource.org/8_principles.html

    Què us semblen?

    A banda, m’agradaria demanar-vos si poguéssiu fer una planificació a 2, 5 o 10 anys amb fites i objectius concrets. Crec que és la manera més bona d’avançar com a país, a través d’un full de ruta o planificació amb les idees clares i els objectius marcats.

    Ànims i gràcies !!

  2. Foto del perfil de xadmin xadmin Respon

    Gràcies, Arnau, per l’aportació que hem incorporat a la presentació a la diapositiva 35.
    Pel que fa a la proposta de fer una planificació a uns anys vista amb objectius concrets, la recollim i ens comprometem a parlar-ne en les properes reunions 😉

  3. Foto del perfil de xadmin xadmin Respon

    Així mateix, hem incorporat la petició a la Comissió i Parlament europeus d’un sol avís-llicència open data per al conjunt dels estats membres. A la diapo 23.

    • Foto del perfil de Arnau Cangròs i Alonso Arnau Cangròs i Alonso Respon

      Gràcies.

      Com un dels objectius, crec que fóra interessant treballar amb uns quants ajuntaments petits i mitjans, a mode de prova pilot, i mostrar a la ciutadania un exemple pràctic del que significa una Administració transparent i oberta. Segur que si pregunteu més d’un alcalde voldrà participar-hi encantat, i així anirem avançant de mica en mica.

  4. Eladi Respon

    És una presentació molt adient, amb el link dels 8 principis de l’open government:potser fóra bo fer una diapositiva que n’explicités els 8 principis.
    Des del punt de vista d’un cas particular de l’àmbit empresarial privat es fa servir la següent cadena fonamental de principis que potser és ampliable a d’altres àmbits:
    1)Eficiència
    2)Eficàcia
    3)Optimització -que inclou control de costos i,per tant,l’austeritat és una conseqüència no un principi-
    4)Promoció de la Innovació
    5)Accessibilitat màxima
    6)Retroalimentació contínua

    M’agrada el concepte de no disposar d’una web específica de transparència si no que el principi sigui que la transparència sigui norma fonamental de qualsevol plataforma d’accés a informació. Tot i això, per tant, crec que cal que hi hagi la possibilitat des de qualsevol lloc d’accedir a la gestió de l ‘ #ogov.Això requereix, al meu parer, que cal establir un sistema que en gestioni la informació relacionada.

  5. Foto del perfil de Esther Caparrós Esther Caparrós Respon

    Hola,

    jo crec que s’ha de canviar el concepte de persona interessada que fa la Llei 30/1992 i passar de “persona interessada en un procediment administratiu” a simplement “persones interessades”, que serà qualsevol ciutadà.

    Amb això vull dir que des del meu punt de vista, la transparència i l’accés a la informació haurien de ser la norma, i la denegació a aquest accés l’excepció. Està clar que la transparència i la protecció de dades de caràcter personal han de conviure, però s’ha de ser molt curós amb les excepcions. D’entrada crec que és tant important un dret com l’altre i per això l’accés a la informació hauria de ser reconegut com un dret fonamental. En igualtat de condicions, caldria definir expressament en quins casos cal decantar-se cap a la protecció de dades de caràcter personals i definir així les excepcions a la norma general que hauria de ser el lliure accés a la mateixa. Cal tenir en compte també que, en aquells casos en els què no es pugui facilitar el màxim detall per no vulnerar la protecció de dades personals, es poden ometre aquestes dades i bona part de la informació encara serà de gran utilitat.
    Tal com ha apuntat l’Eladi, jo també crec que no s’ha d’anar cap a una web específica de transparència, la transparència ha d’estar en tots els portals. I molt important, com ja s’indica en la presentació, en un format obert: les dades s’han de poder tractar, integrar, adaptar .. en definitiva, reutilitzar sense haver d’invertir diners en transformar-les.

    Finalment, per no estendre’m excessivament … transparència a tots els nivells, a totes les administracions i institucions. Com pot quedar fora de l’abast de la futura llei de transparència la Casa Reial, per exemple? I la resta d’organitzacions que cobren a càrrec dels pressupostos de l’estat?

    Què en penseu?

    Salutacions,

    Esther

  6. Foto del perfil de Jordi Graells Jordi Graells Respon

    @Eladi Gràcies per insistir a relacionar la transparència en els conceptes fonamentals de la innovació, l’eficàcia i l’eficiència.

    @Esther. Molt interesants les observacions sobre l’abast de la transparència i l’accés a la informació. Consideres que queden recollides en la PPT de la XIP? Cal que incorporin res més?

    @Arnau Recollim la idea de fixar objectius i actuacions en els propers mesos que ajudin a materialitzar aspectes de la governança oberta. Al mateix temps, t’animem a participar més directament amb la XIP 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *