Fer les maletes és positiu

MaletesAbans-d’ahir el Govern central va publicar les dades de l’atur corresponents al mes de març d’enguany.

Tot i que a Catalunya les dades denoten una lleu reducció del nombre d’aturats (en, aproximadament, unes 3.700 persones), el cert és que el volum de persones que estan cercant feina encara és molt alt, concretament 638.247 catalans encara no tenen feina (i l’estan buscant).

Un dels sectors més afectats és el del col·lectiu de joves.

És paradoxal la situació actual, el col·lectiu de joves catalans probablement més ben formats que hem tingut mai no estan trobant feina.

Això està empenyent els nostres joves (i també els no tan joves) a buscar feina a l’estranger: Alemanya, Anglaterra, França són alguns dels destins, però també n’hi ha de més allunyats com els Estats Units, Brasil, Xina, Japó, Austràlia… De fet, recentment la Generalitat de Catalunya ha arribat a un acord amb el Govern del Quebec, Canadà, per “exportar” catalans per treballar-hi.

Darrerament se senten moltes queixes sobre aquesta situació, d’haver de fer les maletes per anar a treballar (o investigar) a l’estranger ateses les poques oportunitats que hi ha actualment a Catalunya.

Certament, la situació laboral actual no és la més encoratjadora, però aventurar-se i fer les maletes per anar a l’estranger a treballar no s’ha de veure com un fet negatiu, ans el contrari!.

Els 25 anys del Programa Erasmus han demostrat que la mobilitat internacional és molt positiva, proporciona a l’individu un bagatge cultural i una visió humana i acadèmica excel·lent.

Anar a treballar a l’estranger, a més, també proporciona al treballador noves maneres de fer la seva feina, li amplia els coneixements, millora sensiblement la seva experiència; en el fons, es pot afirmar que anar a treballar a l’estranger és una excel·lent manera d’ampliar la inversió que ha fet la societat catalana en la seva formació.

Per tant, anar a l’estranger a treballar no s’ha de veure negativament, és molt recomanable fer-ho.

Una altra qüestió és com tornar a Catalunya al cap d’un cert temps.

És a dir, com tornen a Catalunya aquestes persones que s’han format al nostre país i que s’han internacionalitzat a fora?

Aquí és on hem de posar els nostres esforços (públics i privats): com recuperar aquestes persones que, des d’un punt de vista laboral (i també humanament), han crescut més enllà de les nostres fronteres?

Per tant, les administracions públiques s’han de centrar en dues grans accions:

  • Divulgar a la ciutadania els beneficis d’anar a treballar a l’estranger.
  • Fer aquelles accions necessàries perquè sigui factible el retorn d’aquest col·lectiu, que l’”emigració laboral” no acabi sent definitiva.

El debat està obert…

 

Fotografia: Baggage de la galeria de Flickr d’Alessandro Capurso (CC BY-NC-ND 2.0)

10 comments on “Fer les maletes és positiu”

  1. xavier Gonzalez Respon

    Mira, jo porto 25 dies fora de Catalunya, visquen al Peru. I les meves perspectives d’un bon futur economic han fotut un gir de 360º.
    La veritat, pendre la decissio es molt dificil, pero molt i tot el que deixes enrere ( que no es poc als meus 46 anys)crec que ha estat la decissio mes ben encertada que podria pendre. tens moments de baixon pero hi h tanta feina a fer aqui, i tant a invertir que no tens gaire temps per pensar

  2. MarcG Respon

    Xavier,

    Fa 15 dies vaig participar a un congrés a Budapest.

    A l’avió de tornada em vaig trobar amb dos catalans que han anat a treballar a Hungria. Estan encantats, consideren que és una “aventura” que cal fer, humanament i professionment han crescut molt.

    També em comentaven que, gràcies a les noves tecnologies, l’enyorança no és tant gran com van preveure d’entrada, de fet, escolten CatRàdio i TV3 (per internet) i estan plenamnet al dia del que succeeix a casa nostra.

    També l’ús d’Skype fa que, fins i tot, en alguns casos tinguin més comunicació amb amics que no pas quan estaven a Catalunya 🙂

    Tanmateix, tenen clar que en algun moment tornaran, pot ser a curt termini o a llarg.

    Sort al Perú!

    Marc Garriga

  3. Mireia Plana Respon

    És cert que marxar i viure en un altre país és enriquidor per la persona… però a la llarga, ho hauria de ser també per al país. El problema que tenim nosaltres és que molta gent que, com el Xavier, triga a prendre la decisió però la pren, després no tornen, i amb això el nostre país perd coneixement i diners.

    Al govern li diria que cal invertir més en R+D, en educació i en emprenedoria, per tal que tota aquesta gent pugui tornar en bones condicions de treballar. I als que sou fora, bona sort i bona feina… però no descarteu de tornar, sisplau!

  4. maria elizalde Respon

    Si s’analitza aquest post de manera simple, com si fos un discurs podem veure que hi ha cinc premisses, una conclusió i una recomanació:

    Premissa 1: l’índex d’atur és molt alt
    Premissa 2: el col·lectiu de joves és “un dels més afectats”
    Premissa 3: s’empeny als joves a marxar a l’estranger per treballar
    Premissa 4: Programa Erasmus ha demostrat que la mobilitat internacional és molt positiva, proporciona a l’individu un bagatge cultural i una visió humana i acadèmica excel·lent.
    Premissa 5: anar a treballar a l’estranger és una excel·lent manera d’ampliar la inversió que ha fet la societat catalana en la seva formació.

    Conclusió: anar a l’estranger a treballar no s’ha de veure negativament, és molt recomanable fer-ho.

    Recomanació: hem de posar els nostres esforços (públics i privats)en com recuperar aquestes persones que, des d’un punt de vista laboral (i també humanament), han crescut més enllà de les nostres fronteres?

    De la primera a la quarta, les premisses són, en el que en llenguatge de la lògica formal s’anomena, totalment vertaderes, encara que la relació entre elles no sigui clara. La cinquena és una suposició, ni vertadera ni falsa i per tant, seria falsa si es pretèn presentar en el mateix nivell que les altres.
    D’aquí se’n desprén que, efectivament, la conclusió és falsa, doncs una de les premisses, probablement la que fa el tomb al discurs, és falsa.
    Si la conclusió és falsa la recomanació no té cap sentit.

    • MarcG Respon

      Maria,

      Sincerament, no esperava un comentari tant lògic 🙂

      Tot i que en el seu dia vaig estudiar els fonaments de la lògica (des d’un punt de vista matemàtic), reconec que actualment no estic en disposició d’afirmar (o negar) la veracitat del teu comentari.

      Si ho prefereixes es podria indicar que és una suposició que l’anar a treballar a l’estranger és positiu (per a la persona i per a la societat).

      En tot cas, per experiències de varis amics que han fet aquest camí, aquesta suposició és totalment certa. Tots han crescut molt (tant a nivell personal com a nivell professional) i, de fet, recomanen que es faci aquest pas.

      El principal problema d’aquestes persones no va ser marxar sinó tornar.

  5. MarcG Respon

    Mireia,

    Efectivament el punt clau és tenir un teixit econòmic, d’innovació, d’investigació i social prou ric per a que tot aquest col·lectiu que ha marxat pugui tornar.

    Quan torni, ell/ella mateix/a ajudarà a enriquir encara més aquest teixit.

    Però cal posar els primers fonaments, aquí és on l’Administració s’hi de d’esforçar, ha d’engegar el motor…

    MarcG

  6. Francesc Soler Respon

    Crec interessant conèixer de primera mà que en pensen els protagonistes, els joves.

    El passat 5 d’abril el programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio va estar dedicat, justament, a aquest problema. Sota el títol “Els joves d’avui: esperança o generació perduda?” us deixo l’enllaç al programa de debat que va comptar amb la participació de Esther Vivas, sociòloga i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra; Marc Bonavia, president de l’Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC), i Jesús Marín, membre de l’Assamblea d’Indignats 15 M de Vallirana (Baix Llobregat).

    http://www.catradio.cat/audio/626160/La-taula-1r-tema#

  7. Ferran des d'Alemanya Respon

    Tot un tema, aquest de marxar del país, que molts catalans estem visquent en la pròpia pell. En el meu cas personal, la marxa va ser prèvia a l’esclat de la crisi però en tot cas no puc ni plantejar-me tornar a Catalunya, avui per avui, veient com està el panorama.

    Val a dir que a Alemanya, on visc, m’he trobat facilitats per muntar una empresa (en l’àmbit turístic), facilitats a nivell burocràtic i facilitats, també, a nivell econòmic: no em fan pagar IVA fins que tingui uns ingressos decents, per exemple. No sé què representa muntar una empresa a Catalunya, però em fa molt l’efecte que les complicacions que hi posa l’administració no són poques.

    Precisament ahir La Vanguardia em va publicar un article sobre la situació laboral i com buscar feina a Alemanya. Que ningú s’enganyi, però: a ca Frau Merkel ningú no regala res (però sí és cert que, avui per avui, trobar-hi feina no és una quimera com sí és, malauradament, al nostre país).

    Per si algú hi té interès, la meva empresa, des de la que ofereixo tours guiats a diverses ciutats alemanyes, és http://www.itineri.de (i la pàgina http://www.facebook.com/itineri.de).

    ps: sempre dic que marxar fora a treballar (o estudiar, com a mínim) hauria de ser obligatori. Ho dic des del primer dia que vaig arribar a Berlín, el 2007, i continuo dient-ho.

  8. MarcG Respon

    Ferran,

    Gràcies per comentar la teva experiència.

    Efectivament, anar a treballar a l’estranger no és una panacea.

    Tanmateix, actualment – en alguns casos – sembla que té molt sentit anar a l’estranger.

    Insisteixo que, des d’un punt de vista de la nostra societat, hem de fer tot el possible pq. aquestes persones puguin/pugueu tornar al nostre país i ens “enriqueu” amb tot allò que heu après.

    Salutacions,

    MarcG

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *