Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones

By 7 comments.NET, .ORG, , , ,

Cada dia que  passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina.

D’altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no en traiem tot el suc que ens poden donar.

Podríem dir que, malgrat tenir al nostre abast unes eines informàtiques molt potents i un fàcil accés a les xarxes socials, que poden estalviar molta feina, ens falta saber la millor manera d’utilitzar-les per poder complir aquella màxima que diu “fer més amb menys”.

Per saber com aprofitar aquestes eines que tenim a l’abast i ser més eficaços en la nostra feina de servei púbic, hi ha dues opcions:

  1. que la nostra organització ens expliqui, ensenyi i reguli com aplicar-les en els processos que treballem
  2. que nosaltres mateixos fem el que calgui per aprendre com podem utilitzar-les i fer-ho en la nostra vida laboral segons les nostres possibilitats

La primera opció és la més còmode i requereix menys implicació. Es tracta de fer el que ens diuen i així no tenir problemes. No hi tenim res a dir. És una opció que tothom té dret a prendre. I que segurament no distorsiona el dia a dia de l’organització.

La segona opció és més compromesa, vol més sacrifici, esforç i ganes de col·laborar amb l’organització. I això moltes vegades està mal vist. De vegades fins i tot pot entorpir la feina que fa l’organització, d’una manera sistemàtica, des de fa anys i com sempre s’ha fet. Encara que molts cops és un principi d’innovació que a mig o llarg termini pot introduir canvis i millora en el funcionament de l’organització i en la manera de fer.

El sacrifici i les ganes de col·laborar haurien de ser un motor de canvi a l’organització. L’organització hauria de saber veure i aprofitar tota aquesta energia.

Així doncs, tenim un repte: com podem fer que les ganes de col·laborar de les persones i la gestió de la direcció de l’organització empenyin en la mateixa direcció? És possible aquesta sinergia? Hi ha metodologia per desenvolupar sinergies?

 

Fotografia: Arbre centenari de la galeria de Flickr d’acfolca  (CC BY-NC-ND 2.0).

7 comments on “Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones”

  1. Jordi Graells Respon

    M’agrada molt el plantejament d’aquest apunt: la clau per millorar a la feina i sentir-se satisfet amb el que fem és l’esforç personal per aprendre i usar les eines TIC i socials en el nostre àmbit laboral. Per tant, de manera complementària, també podríem dir que, complint aquest requisit, no hauríem de trobar-nos dificultats per usar aquestes eines tant pel que fa a l’accés a aquests recursos com per poder usar-los en els procediments on participem i tasques que tinguem encomanades.

    És això el que planteja el text? En puc deduir que si algú ens planteja impediments està dinamitant l’aportació dels professionals per millorar la feina?

  2. Foto del perfil de Carles Folch Carles Folch Respon

    També entenc el post com l’explica el Jordi. Però moltes vegades no hi ha un “algú” que planteja impediments. És més aviat l’entorn d’organització i la manera de fer que impedeix, dificulta o dinamita l’aportació dels professionals per millorar la feina.

    Una vegada em van explicar que una organització de poc més de 2.000 persones, tenia 65.000 bases de dades a la seva xarxa. No és això una mostra de l’aportació dels professionals per millorar la feina? I també una mostra que l’entorn d’organització no va saber o va poder fer el que calia?

    Quina sinèrgia cal per treballar en la unificació de bases de dades?

  3. Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

    Com diu el Carles, moltes vegades no són persones concretes les que impedeixen millorar, sinó el funcionament o dis-funcionament de l’organització. Aquella manera de fer que a tothom li està bé i que trava els avenços dels qui volen millorar.

    De vegades tens la sensació de solitud, d’intentar-ho i que ningú ho escolta o no ho entén, força desolador. Però cal insistir-hi i no voler canviar-ho tot de cop, si no trobem el suport necessari. Començar per petits objectius, el que puguem tenir a l’abast i assolir, a poc a poc, per trobar complicitats en altres companys, coneguts o desconeguts. I sobretot no llençar la tovallola, perquè hi ha dies, o temporades en què ho engegaries tot a rodar, i això tampoc no ens porta enlloc.

  4. Foto del perfil de Marc Moreno Tarragó Marc Moreno Tarragó Respon

    Recordo un dels diferents departaments pels que hem passat els treballadors i treballadores de l’aadministració pública esportiva de la Generalitat en el que estava vetat l’accés a la premsa esportiva… internet fa perdre el temps… també als professionals de la gestió pública esportiva?
    En alguns dels darrers projectes que estic treballant s’ha platejat la possibilitat d’obrir el debat en xarxes socials… alguns dels principals crítics no tenen ni comptes en cap xarxa social (això de deixar dades a internet és perillós)…
    El principal enemic de la implememntació de les TIC i més en concret de les xarxes socials (o eines col·laboratives) és el desconeixement… i potser la desconfiança. Per un costat la por al desconegut i la mandra a aprendre. Per un altre costat la inèrcia d’una estructura jerarquitzada de l’administració pública difícil de penetrar i on (encara) la informació és poder.
    “Només” ens queda les aportaciones de formigueta i l’efecte de taca d’oli… i per sort, i això és el més rocambolesc, les TIC ho poden fer còrrer a gran velocitat trencant barreres i distàncies.

    • joanka Respon

      Trobo que la clau de volta del fre a la innovació afavorida per l’entorn de les TIC és, com planteja en Marc Moreno, una amalgama de desconeixement, desconfiança i por a la pérdua de control. Per a moltes persones (moltes de les situades als primers nivells de Direcció, malauradament) les estructures planes, la creació de sinergies entre treballadors públics que comparteixen coneixement, l’obertura de canals socials amb la ciutadania, apareixen com una amenaça al seu poder en tant que comporten un determinat grau de renúncia al control que tan acostumats estan a exercir.
      És, però, qüestió de temps que la llavor que les persones inprenedores que existeixen (també) a l’Administració fa temps que van disseminant, arreli i doni com a resultat una planta que ha de fer canviar profundament les administracions que coneixem.
      Jo almenys, així ho crec.

  5. Mireia Plana Respon

    Estic d’acord amb el Marc i el Joan Carles que els quadres directius de l’Administració encara tenen por d’obrir les xarxes socials als treballadors, en part per desconeixement, en part perquè pensen que poden patir una pèrdua de poder. Per això penso que tan important com implantar i difondre l’ús de les xarxes a partir dels treballadors “inprenedors” que, com recorda el Joan Carles, hi ha a les administracions, com fer veure als directius que el seu paper ha de canviar. El valor que ara han d’aportar a l’organització no és tant el de marcar les pautes, o dirigir (=manar) com de generar sinergies, buscar els punts forts de l’organització i saber-los coordinar perquè aportin més valor, i indubtablement impulsar, i no frenar, l’ús de les TIC per afavorir que surti a la llum el talent de les persones que componen l’Administració.

    Aquest canvi en la tasca del directiu públic és un punt clau del desenvolupament de les TIC a l’Administració. El veieu molt llunyà? Molt difícil? Teniu casos propers de directius que hagin fet el pas?

    • MarcG Respon

      Mireia,

      Efectivament, un dels grans frens a l’extensió de l’ús de les xarxes socials a l’Administració (i, de fet, a qualsevol organització) prové dels càrrecs directius.

      En part pel desconeixement, i en part pel fet que l’ús d’aquestes eines fa “aprimar” la jerarquia, és a dir, es posa en dubte la necessitat d’aquests càrrecs directius (especialment els situats al “mig de la piràmide”).

      Pel que fa al desconeixement, personalment crec que l’ús lúdic de les xarxes socials (sobretot de Facebook) ha “emmascarat” el gran potencial que tenen aquestes eines per a la transmissió de d’idees, de fet, són ideals per a la cocreació de coneixement.

      Per tant, cal divulgar més i millor que les xarxes socials no són només per finalitats ludiques i/o banals.

      Fa prop d’un any vaig fer una xerrada sobre l’ús de les eines 2.0 (xarxes socials incloses) en l’àmbit de l’agricultura ecològica. Un dels directius allà presents es va queixar que part dels seus treballadors “perdien” molt temps utilitzant les xarxes socials.

      Li vaig respondre comentant-li que de qui s’havia de preocupar era d’aquells treballadors que encara no utilitzen les xarxes socials.

      Tenim la sort de tenir una gran Administració catalana (la Generalitat) que està creient fermament en l’ús de les xarxes socials, de fet, la seva Guia d’Ús i Estil a les xarxes socials és tot un referent en aquest àmbit.

      També crec que l’entorn de crisi econòmica i crisi laboral ajudarà en la implantació de les xarxes socials en el món laboral (públic i privat). La relació cost-valor que aporten les xarxes socials és excel·lent.

      Probablement en molt poc temps aquest tipus de reflexions ja seran història…

Respon a Jordi Graells Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *