Tant empreses com administracions disposen de recursos materials -econòmics bàsicament-, de recursos humans i de recursos intangibles, com el coneixement, per assolir els seus objectius. Aquests recursos els han de permetre complir la seva raó de ser.

Tanmateix, amb el pas del temps, els objectius o la prioritat de complir-los, el context social i econòmic i la conjuntura política és possible que canviïn. I al seu torn, això hauria de fer modificar certs criteris o determinades actuacions perquè s’adiguin a la nova realitat o a les noves circumstàncies i requeriments.

En el context actual, on per imperatius econòmics es limiten els recursos humans i les prioritats de certes actuacions, s’imposa una redistribució d’efectius així com una redistribució organitzativa, ja que les càrregues de treball que patien temps enrere diverses unitats han anat minvant i per contra, d’altres es troben amb càrregues superiors i sense possibilitats d’ampliar la seva plantilla.

I aquesta pràctica de redistribució d’efectius hauria de ser una constant a les administracions.

Com ho veieu?

Caldria saber donar resposta ràpida a les unitats amb grans càrregues de feina amb els empleats d’altres unitats que en aquells moments no els sigui objectivament necessari comptar amb la totalitat de l’equip.

Segur que ens vénen al cap unitats que per la situació de crisi econòmica estan completament desbordades i d’altres que pel mateix motiu i per la manca de pressupostos per dur a terme algunes de les seves funcions no tenen el mateix nivell d’activitat que temps enrere.

Un exemple clar del que estem explicant són determinades àrees en les quals, gràcies a la introducció de les TIC o la creació d’alguna aplicació informàtica específica, han vist molt reduïdes les seves tasques, mentre que a altres àrees ha passat exactament el contrari i, en canvi, es manté el mateix personal.

Un altre exemple és la infrautilització de personal en tasques obsoletes avui: quants auxiliars o administratius hi ha encara dedicats a transcriure el que el seu cap els ha escrit en un paper? Sabeu el potencial que pot haver-hi en totes aquestes persones? Potser els seus caps haurien de replantejar-se també l’assumpció de noves tasques.

Una part del problema és que l’organització massa compartimentalitzada i la resistència de les unitats de perdre poder si s’escurcen els efectius, a banda de la burocràcia que implica, fa que sigui difícil aplicar aquestes pràctiques, però calen estructures més dúctils i transversals, que permetin agrupacions temporals per fer front a les necessitats.

De la mateixa manera que hi ha col·lectius a les administracions que ja fa temps que s’han reinventat per oferir un catàleg diferent de serveis d’acord amb noves necessitats de la societat, cal promoure aquesta pràctica entre els professionals que no hagin d’oferir uns serveis altament especialitzats.

Remoure velles estructures i pràctiques és complicat i hi ha molts factors a tenir en compte, però davant d’un conflicte, s’obre un camí cap a l’oportunitat de canvi per, al capdavall, oferir millors serveis, fins i tot per a la innovació.

I precisament aquests dies diversos mitjans parlen de la revisió del model d’organització territorial de Catalunya: ens calen tantes entitats i institucions? I torna a sortir a la llum un informe que l’any 2000 va elaborar, per encàrrec del parlament, una comissió de vuit experts i presidida per Miquel Roca i Junyent, qui dóna nom a l’informe: Informe Roca.

Fotografia: Movimiento de la galeria de Flickr de Tomás Andrés Hermosilla Zamorano  (CC BY-NC-ND 2.0).

Tagged with:
 

3 Responses to I ara… com ens organitzem?

  1. Sònia Pereda escrigué:

    Tot el que comenteu encertadament amb el post passa per fer-se la següent pregunta: “quin model d’administració pública volem?”

    És cert que la redistribució d’efectius (opció que existeix però que es fa servir ben poc) és una manera d’alleugerir unitats amb càrregues de feina superior a les òptimes.
    Malgrat això el problema fonamental de perquè no funciona, i el qual apunteu encertadament, és perquè cap responsable vol cedir voluntàriament el personal adscrit a la seva unitat perquè no vol quedar-se amb menys personal. Aquí no parlem de càrregues de feina, si no de no perdre l’status.

    La infrautilització de personal en tasques obsoletes (i al contrari, personal que creu tenir un status que fa que només faci segons el què) em sembla, a priori, el punt més important a resoldre.
    Si em permeteu, voldria constatar que no sempre les TIC ajuden a reduir feina. Malauradament m’he trobat programes informàtics fets a mida que tripliquen la feina que anteriorment es feia d’una manera més “antiga” però més efectiva.

    Es tractaria de redefinir el tipus de personal i les tasques, flexibilitzant-les i recolzant-les en eines que facilitin la feina i la comunicació, tant interna com externa.
    Passa però, per un canvi normatiu que actualitzi els RRHH (que en cap cas vol dir minvar drets adquirits, com apuntava a Twitter una persona vinculada a sindicats l’altra dia) sino adequar, al meu parer, el personal als nous temps per guanyar en eficiència i eficàcia. No podem pretendre ser l’administració pública del segle XXI i tenir normativa (que al cap i a la fi és la que ens regula) vigent des dels anys 80.

    Però tot aquest escenari és necessari resoldre-ho sabent quin model volem aplicar. Perquè aplicar mesures independents l’una de l’altra com si de pegats es tractés l’únic que aconseguirem és “anar tirant” però.. fins a quan?

  2. marina escrigué:

    Sònia, crec que has tocat un dels punts fonamentals del tema: la cultura del treball a l’adminitració.
    Per mi la pregunta és la de l’ou o la gallina, canviaràs amb nous instruments (com la normativa o les noves tecnologies) la cultura dels treballadors?
    De vegades penso que els instruments hi són però que la cultura fa que no els utilitzi ningú.
    Crec que motivar la mobilitat de les persones i lluitar contra la ultraespecialització (polivalència màxima) seria un gran pas, com diu el post.

  3. nuriavives escrigué:

    D’acord amb les dues: cal trobar el model d’Administració pública que volem, però crec que bàsicament estaríem d’acord en moltes coses. Modificar les tasques de personal desaprofitat que fa tasques obsoletes o inútils és només un dels punts de partida.

    Però no estic d’acord amb eliminar l’especialització: hi ha llocs, com, per exemple, és el cas del tractament dels interns a les presons, on aquest coneixement específic és molt necessari. Si la presó està encaminada a la consecució de la reinserció de les persones que han comès un delicte, efectivament, cal molta especialització per assolir aquest objectiu. És només un exemple, però crec que dintre de l’Administració n’hi ha molts precisament perquè hi ha moltes i moltes tasques a fer.

    I, efectivament, Sònia, com apuntes: de vegades introduir una aplicació no millora els fluxos sinó que complica la feina. Avui el Govern basc dóna un pas decidit endavant per facilitar aquests fluxos.

    Us enganxo el tuit de l’@alorza:

    El nuevo decreto de eAdministración de Gobierno Vasco elimina necesidad de certificar identidades y pagos: http://tinyurl.com/75bjnut #egov

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.