Cap a la provisió mixta i col·laborativa

Sembla del tot ineludible la racionalització de serveis que es plantegen a hores d’ara totes les administracions. En uns moments de crisi estructural es fa imprescindible afrontar una actuació transparent d’ordenació de serveis amb la idea de mancomunar, reutilitzar i oferir serveis que siguin realment necessaris.

En aquesta reordenació del catàleg de serveis públics als quals s’accedeix gratuïtament (o amb alguna forma de copagament) independentment de la titularitat de l’ens que els presta, l’Administració ha de continuar sent qui garanteix aquest accés públic. Però pot deixar de tenir un rol intervencionista excessiu, per dedicar-se a corregir desequilibris o situacions de prepotència o monopolístiques d’algunes empreses.

Es fa molt necessari adoptar mesures com:

  1. Reducció d’alguns serveis (canvi en el catàleg) que no siguin imprescindibles.
  2. Diversificació del model de prestació de serveis públics, amb proveïdors de titularitat no pública.
  3. Avançament cap a formes de treball més participatives, deliberatives i col·laboratives, que aportin eficiència a l’Administració.

Aquestes fórmules de col·laboració i coproducció (crowdsourcing) aplicat a l’àmbit de governs i administracions són un recurs molt potent per aprofitar el coneixement col·lectiu de la ciutadania (ciutadans, empreses, associacions…) per millorar els serveis públics i la qualitat de vida de la gent. De fet, la participació de la ciutadania en la presa de decisions en afers públics és l’element clau de la nova governança, el Govern Obert (Open Government o oGov), que requereix d’una nova cultura política i d’un fort lideratge per ser implantat.

Tot això serà cada cop més possible en la mesura que clients, ciutadans i professionals puguin tractar les dades de l’Administració i que en facin tota mena de serveis –gratuïts i de pagament– que solucionin les seves necessitats i facin una vida més satisfactòria i de qualitat.

Tant en el cas del crowdsourcing com en la reformulació del catàleg de serveis públics són mesures que s’orienten cap a una funció pública pròpia del segle XXI, en una societat de persones i organitzacions cada cop més connectades en xarxa.

Estem participant del naixement d’un nou tipus d’organitzacions prestadores de serveis, amb unes fronteres molt difuses, que poden aprofitar més bé el valor de la lliure circulació dels fluxos d’informació i de dades. Si l’Administració decideix apostar per aquest mode de col·laboració i relacional, haurà d’entendre que no és sols una qüestió d’ús d’eines col·laboratives (col·locar l’eina en un node de la xarxa per tractar la dada). En la dinàmica de les xarxes socials, el que és rellevant és el flux: la manera com circula la dada i com es va enriquint amb les successives aportacions.

D’una banda, la diversificació en la provisió de serveis. A Catalunya hi ha exemples que il·lustren prou bé aquest concepte: el sistema sanitari català (que la Llei d’ordenació sanitària LOSC va estatuir oficialment el 1990) i el sistema educatiu. En el primer cas, la xarxa sanitària d’utilització pública proveeix de serveis sanitaris d’accés públic de provisió diversa (de l’Institut Català de la Salut i d’altres entitats diferents com mútues, consorcis, fundacions assistencials…) i finançats pel CatSalut (Servei Català de la Salut). En l’altre cas, l’ensenyament, passa tres quarts del mateix, amb centres escolars amb titularitat del Departament d’Ensenyament i d’altres que estan concertats.

De l’altra, el crowdsourcing. Aquí es tracta d’incorporar a l’àmbit públic el que la gent ja fa a l’àmbit empresarial i a la societat civil interaccionant a les xarxes socials amb finalitats personals, lúdiques, comercials, etc. En aquesta visió, cal integrar la ciutadania en la presa de decisions i l’elaboració i millora dels serveis. I no fer-ho en processos paral·lels als de gestió pública, sinó integrant-los en la planificació estratègica, en la gestió pressupostària, en la producció normativa i en el disseny, gestió i provisió dels serveis en general.

Hi ha exemples de països que han esmolat la imaginació per donar bons serveis i reduir els pressupostos públics per pal·liar en part la crisi econòmica que pateixen. Intenten aprofitar la força i les idees ciutadanes per aportar qualitat i eficiència als seus serveis i a un cost més baix (l’elaboració de la Constitució islandesa, les idees per millorar la ciutat de Nova York en la web Give a Minute, l’Open Senate http://open.nysenate.gov en el mateix estat, les experiències open data, la coproducció de continguts en webs d’algunes administracions, etc.).

Internet és un ecosistema on cada cop flueixen més dades procedents d’entorns més diversos, no sols de l’Administració sinó també les de totes les entitats que donen serveis d’accés públic, independentment de la seva naturalesa jurídica (consorci, empresa, fundació, ens amb entitat jurídica pròpia…) o de la condició contractual per la qual estan oferint aquest servei. A tall d’exemple ¿per què les aerolínies canvien els vols programats sota l’argument escarit i obscur dels «motius tècnics» o no gosen obrir les seves dades d’ús? ¿que no ofereixen un servei ben públic? O bé ¿poden explicar les empreses proveïdores de servei a Internet la velocitat real de connexió o qualsevol altre aspecte amagat darrere una política d’informació opaca? No és difícil observar que aquí hi ha tot un gran camp d’actuació.

Fotografia: Lego People de la galeria de Flickr de Joe Shlabotnik  (CC BY 2.0).

3 comments on “Cap a la provisió mixta i col·laborativa”

  1. Francesca Cañas Respon

    Pel que fa a sanitat crec que la paraula clau és racionalització. Abans de modificar la cartera de serveis el que s’ha de fer (al meu parer) és facilitar que l’estructura sanitària funcioni de manera continua i relacionada, és a dir, l’assistència primària i la hospitalària han d’anar de la ma per millorar el servei, però també per estalviar recursos.
    Internet, amb sistemes com EndoBlocLleida (entre professionals de la sanitat pública) que ja funciona dins eCatalunya (portal també públic) pot facilitar molt les coses, però tinc la sensació de que els responsables sanitaris cerquen solucions externes o privades i no miren el que ja estan fent els seus professionals.
    Ja sé que sempre surto amb el mateix, però si parleu de Sanitat no puc deixar d’esmentar als 182 professionals que estan treballant en un entorn col·laboratiu amb l’objectiu de millorar l’atenció dels pacientes, tot i que fa ja més d’un any que es va acabar el finançament de la beca del Ministeri de Ciència i Innovació.
    Enhorabona pel post, és molt important reflexionar sobre aquests temes.

  2. Foto del perfil de Jordi Graells Jordi Graells Respon

    Molt d’acord, Francesca. Aquesta és l’essència que recull el punt 3r en el post: “Avançament cap a formes de treball més participatives, deliberatives i col·laboratives, que aportin eficiència a l’Administració”. A més de racionalitzar la cartera de serveis, cal fer funcionar de manera relacional les estructures i els recursos humans 😉

  3. Àngela Respon

    Molt d’acord amb tots dos. L’exemple que poses, Francesca, és aplicable a altres àmbits de l’Administració pública: cal que les estructures funcionin de manera contínua i relacionada, perquè si no és així, no s’aconsegueix un veritable estalvi de recursos, i si parlem d’innovació als serveis, encara més. Cal la implicació de tots els àmbits del sector públic si es volen tirar endavant processos d’innovació.
    En l’ideari del grup .COM tenim diverses línies de treball a desenvolupar que tenen molt a veure amb el contingut del post. Des d’aquí animo els membres del grup .COM a continuar treballant. (Ei, i els que no en siguin membres, també!)

Respon a Francesca Cañas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *