Big data: dades al servei d’una Administració eficient

L’etiqueta de big data abraça aquells conjunts de dades la grandària dels quals depassa les funcionalitats ordinàries de les eines de programari existents per a la seva obtenció, tractament i visualització. I és que la gestió d’aquesta informació es configura com una de les tendències amb més futur tant en el sector públic com en l’àmbit empresarial.

Aquesta tendència s’emmarca en el context actual d’hiperinformatització en què ens trobem i que ens proporcionen Internet i les telecomunicacions. Una bona mostra d’aquest context serien els grans repositoris d’imatges, vídeos i continguts textuals, l’activitat de les xarxes socials, el trànsit de dades procedent dels dispositius mòbils, el comerç electrònic, les aplicacions, la informació subministrada per sensors de tota mena… Quan publiquem una piulada amb el nostre estat d’ànim, establim una connexió a Facebook o Linkedin, fem la compra en línia o subministrem les nostres dades de geolocalització, estem contribuint a engrossir aquest magatzem universal de dades.

Com es tradueix això en números? Segons l’empresa IBM, cada dia generem més de 2,5 de trilions de bytes d’informació, el 90% de la qual ha estat generada els dos darrers anys. En un article publicat recentment a Popular Science, s’estimava que el volum de dades existents creixeria exponencialment fins a situar-se en 1,8 zettabytes a finals de 2011 (és a dir, 1,8 bilions de gigabytes, ja que un zettabyte correspon a 1.000.000.000.000.000.000.000 bytes).

Com aprofitar aquest volum d’informació? Arribats a aquest punt és on el fenomen big data llueix les seves potencialitats. Com a conseqüència de la crisi, el sector públic en un gran nombre d’estats està sotmès  a una gran pressió per tal d’incrementar la seva productivitat i oferir uns serveis de qualitat amb un pressupost inferior (cal fer més amb menys). Pot el tractament de big data contribuir a aconseguir aquest objectiu? Segons un informe publicat per la consultora McKinsey, factors consubstancials a la filosofia big data, com ara l’increment de la transparència i l’aplicació de mètodes analítics avançats, ofereixen al sector públic de la Unió Europea un poderós arsenal d’estratègies i tècniques per incrementar la productivitat i aconseguir elevats nivells d’eficiència i eficàcia.

La recerca de McKinsey demostra com el sector públic europeu (estatal i regional) pot reduir el cost de les activitats administratives entre un 15 i un 20%, la qual cosa es traduiria en un estalvi d’entre 150.000 i 300.000 milions d’euros, mitjançant una compartició intel·ligent de la informació i l’encreuament de bases de dades (en aquest import no inclou la reducció del frau fiscal o els errors que es detectarien a conseqüència del tractament de la informació).

En resum, les receptes de l’informe per millorar el sector públic europeu mitjançant la utilització de big data es basa en aquests factors: increment de la transparència (segons els principis de l’obertura de dades –open data-, tot permetent l’accés de les dades a la ciutadania);  exposició de la rendibilitat de les diverses unitats prestadores de serveis (com fa el Regne Unit en el cas de serveis sanitaris, o es podria fer en l’àmbit educatiu); segmentació de la població per personalitzar les actuacions (no sempre s’ha de prestar el servei de la mateixa manera; la prestació d’un servei a mida pot incrementar l’eficàcia, l’eficiència i la satisfacció del ciutadà-client); suport a la presa de decisions mitjançant l’ús d’algorismes (que poden detectar, per exemple, sospitoses corelacions com ara la percepció de prestació per desocupació i el cobrament alhora d’una prestació per accident laboral); i la innovació de nous productes i serveis mitjançant big data (en la línia de wheredoesmymoneygo.org, una iniciativa de l’Open Knowledge Foundation basada en el tractament d’informació pública oberta que, mitjançant eines d’anàlisi i visualització de dades, permet a la ciutadania entendre en què es gasta el pressupost públic britànic).

Si els qui prenen les decisions al sector públic volen aprofitar les potencialitats del big data, hauran d’encarar tot un seguit de reptes: redreçar les polítiques sobre privacitat de les dades, implementar la tecnologia adequada, reclutar i formar recursos humans en la matèria i gestionar el canvi a les seves organitzacions.

Estan preparades les administracions per a l’establiment d’una cultura de millora del rendiment sobre la base de l’anàlisi de les seves dades?  Quines oportunitats suposa el tractament de big data per als  treballadors públics i per a la ciutadania? A quines implicacions ètiques ens enfrontem quan processem la informació?

Fotografia: DATABASE at Postmasters, March 2009 de la galeria de Flickr de mandiberg (CC BY-SA 2.0).

2 comments on “Big data: dades al servei d’una Administració eficient”

  1. Marc Respon

    Bones!

    Justament fa dos o tres dies vaig escriure uns comentaris sobre l’anomenada “Big Data” al meu blog, tot des d’un encarament molt més tècnic.

    Trobo molt interessant l’enfocament a la transparència que doneu a la Big Data, però per mi això no és res més que un problema tècnic. Simplement hi ha moltes dades i se n’ha de treure una informació, o un volum d’informació que sigui manejable.

    Desgraciadament això no és senzill, tot i que hi ha eines open-source de provada eficàcia (usades a LinkedIn, Facebook, Yahoo!, Google, Last.fm…) crec que serà difícil que pasin a un públic més “administratiu”, molt acostumat a subdelegar aquests tipus de problemes a consultores més favorables a solucions privatives.

    Pel que fa a l’increment de la transparència. Vosaltres creieu? jo crec que el fet de que les dades siguin tant grans, i com a conseqüència, tant difícils de manegar posarà encara més pals a la roda, si actualment ja costa que les administracions dediquin recursos a obrir les dades, ara encara ho serà més, ja que aquestes dades s’hauran de tractar a priori. Perquè siguem realistes, l’administració no publicarà fitxers de dades crues de centenars de gigabytes.

    Bé, ja veurem com va evolucionant el tema 🙂

  2. Pingback: Resum de les I Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012) | L'ase quàntic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *