RSC i administracions

A cap de nosaltres se’ns escapa la capacitat de les administracions públiques per impulsar al si de la societat noves maneres de fer i actuar. En els darrers anys, l’Administració ha esmerçat esforços perquè les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) passin a formar part de l’ideari dels poders públics, de les pràctiques habituals de les nostres empreses i de les activitats de la ciutadania.

Les administracions tenen una doble responsabilitat en aquest àmbit: d’una banda, cap enfora, impulsant mesures en les seves actuacions que promoguin pràctiques que afavoreixin el desenvolupament social i el respecte al medi ambient. De l’altra, cap endins, promovent que els seus treballadors participin en activitats de voluntariat i cooperació social on hi poden aportar valor i coneixement.

Pensem que les nostres administracions s’apliquen prou en implementar aquestes pràctiques? Quines mesures proposaríem? Va, animem-nos-hi!

A tall d’exemple, el Pla de Mesures de Responsabilitat Social de la Generalitat de Catalunya recull les possibles mesures de RSC resumint-les en 7 grans apartats: Sostenibilitat ambiental i energètica, Cooperació per competir, Innovació, Desenvolupament del capital humà, Competitivitat responsable i compromís social, Internacionalització  i Cultura de l’esforç.

Una política decidida en favor de l’aplicació de la RSC és una inversió a mitjà i a llarg termini que sempre afavorirà la competitivitat i un posicionament més favorable de les empreses. Encara que sigui de manera lenta –i especialment en els moments de convulsió econòmica que vivim– qui hagi impulsat valors com les polítiques sostenibles, el respecte al medi ambient, la cultura de l’esforç, la transparència, etc. estarà en millor posició que qui no ho hagi fet.

La nostra societat canvia cada dia i, a més, cada vegada ho fa més ràpidament. Adherir-se als valors i pràctiques que es promouen a través de la RSC és una estratègia de futur que ens ha de permetre treballar millor mentre afavorim el nostre entorn i enfortim els nostres valors.

Penseu que les nostres administracions s’apliquen prou en implementar aquestes pràctiques?

 

Fotografia de capçalera: Global Volunteer Month @Morgan Stanleyde la galeria de Flickr d’Abhishek_Kumar. 

9 comments on “RSC i administracions”

  1. Foto del perfil de Montse Nieto Montse Nieto Respon

    Hola,
    Bona reflexió aquesta…

    sabeu què vaig pensar quan es va identificar l’àmbit RSC a la estructura orgànica i funcional de la meva administració?

    Doncs que era una redundància. Que l’activitat de la pròpia administració ja comporta responsabilitat social.

    Ara, que s’han passat prop de quatre anys, veig que encara queda molta feina per fer. Poc té a veure la existència d’un departament encarregat d’aquest tema o que els fonaments de la responsabilitat social siguin intrínsecs a l’actuació administrativa, les mesures que es poden prendre encara són moltes, ens queden molts parcials d’aquesta assignatura per aprovar.

    Al meu criteri, la RSC és un altre dels temes transversals de la gestió empresarial que no pel fet d’afectar-nos a totes les persones són menys importants.

    De fet, penso que tots aquests temes que entenem a cobert del paraigua de la responsabilitat social són, o haurien de ser, competències de tarannà individual. La integració en les nostres accions incorporant respecte pel medi ambient, innovant en el nostre propi lloc de treball, cooperant amb els altres, desenvolupant-nos com a persones i com a professionals dins les organitzacions i estar compromesos amb el nostre entorn. La suma de aquestes competències individuals definirà la reponsabilitat social de les nostres corporacions.

  2. Josep Maria Canyelles Respon

    En el meu bloc sobre RS hi tinc també una línia de reflexió sobre l’RS de les Administracions (RSA) amb articles, reflexions, notícies i recursos sobre com les organitzacions del sector públic incorporen aquest enfocament de gestió en el seu propi funcionament. http://responsabilitatglobal.blogspot.com/p/canal-rsa.html

    Us hi podeu descarregar un parell de publicacions que vaig fer fa un parell d’anys:

    -Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments
    -Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori

  3. Jordi Graells Respon

    Gràcies per la bona reflexió; també pel comentari de la Montse.

    Hi afegiria que l’Administració –tal com vam comentar en el recent Congrés Internacional del Voluntariat– pot tenir un paper molt destacat en l’RSC perquè la seva actuació és seguida per persones i institucions. Per tant, és necessari fer visibles al seu si tot el conjunt de persones, servidores públiques, que fan feina de voluntaris a moltes organitzacions. Dèiem al Congrés que aquella mateixa setmana molts funcionaris havien participat del recompte voluntari de persones sense-sostre a Barcelona; que uns altres havien col·laborat amb d’altres organitzacions que fan feina amb la gent gran; uns altres amb persones immigrades; uns altres atenent malats o persones internades a les presons…

    Us imagineu què aconseguiríem si féssim més visibles totes aquestes persones i el que fan? Doncs que, més enllà del servei que presten pròpiament, segurament introduiríem inèrcies molt positives al si de l’Administració. Com positiu seria l’efecte que tindria cap a altres entitats, a qui se les podria encomanar aquesta tendència.

    A qui creieu que pertocaria donar el primer pas? De quina unitat/s de les diverses administracions estem parlant?

  4. Josep Maria Canyelles Respon

    Entro en continguts amb alguna idea per a reflexionar-hi plegats:

    Sovint l’AP es mira les empreses que fan RSE amb satisfacció però sense adonar-se del repte enorme que li planteja. Si algunes empreses prenen uns compromisos amb la societat que fan que superin les expectatives (i per descomptat els requeriments legals), pot l’AP (en termes generals) limitar-se a un mer compliments de les seves pròpies lleis en lloc de plantejar-se l’excel·lència i l’exemplaritat?

    Estic convençut que entre el personal de l’AP hi ha una immensa reserva de valors socials i compromisos inexplotats. Malauradament els valors i principis de l’AP sovint no són més que una declaració nominal que no es gestiona proactivament per a alinear la cultura interna i el model d’organització. Podria ser l’RS un enfocament que permetés alliberar aquesta energia interna i posar-la al servei de la comunitat de manera més profunda i decidida, superant tòpics que malbaraten la legitimitat de l’AP i la funció pública?

  5. Francesc Soler Respon

    Estic d’acord amb el que exposa el Josep Maria Canyelles i estic convençut de l’energia i capacitat que tenen/tenim les persones que formen part de les AP resta inexplotada.

    Potser convindria que les polítiques de recursos humans que s’apliquen a les diferents AP incorporessin i lideressin accions en aquesta direcció. De la mateixa manera que s’ha avançat en altres línies de treball pel que fa a les polítiques de personal, incentivar el voluntariat per a accions de valor social s’hauria d’incorporar també al catàleg se serveis. Milloraria l’autoestima de les persones al servei de les AP i la seva malmesa imatge.

  6. Marta Rovira Respon

    Reflexions molt interessants i, sobretot, molt pertinents en el moment actual. Jo hi afegiria que en el marc de l’Administració Pública, si volem crear una cultura de valors compartits no hem d’oblidar el paper cabdal que té la formació, però també, i abans encara, els processos de selecció del personal. Hi ha valors que cal estar d’acord a compartir, executar i socialitzar en el moment mateix que es planteja la funció de servidor públic. Altrament,si no anem tots a l’hora i amb una cultura compartida d’inici, serà difícil avançar plegats en el camí de la RSC.

  7. Mireia Plana Respon

    Estic molt d’acord amb tots vosaltres! Hi ha treballadors a l’Administració catalana que no saben ben bé què és la RSC, però molt probablement la practiquen cada dia, si fan la seva feina de manera responsable i compromesa, dins i fora de l’Administració. El problema és que no es considera aquest aspecte dins la política de recursos humans, ni per bé ni per mal. Si fos així, es podria reforçar, com deia la Marta, amb un bon programa de formació, però per això caldria tenir els criteris de partida clars…

  8. Enric Madrigal Respon

    Soc un defensor de les polítiques de responsabilitat social, siguin al sector que siguin. Crec que a dia d’avui, malgrat a vegades sembli el contrari, qui esta marcant tendència és el món empresarial. Des de l’empresa s’ha descobert la Responsabilitat Social com un sistema de gestió d’intangibles que aporta molt valor a l’empresa, ja s’ha superat l’època en que era un més a més, i les empreses que veritablement estan traient profit d’aplicar polítiques de responsabilitat són les que les tenen integrades en la seva pròpia cultura.Després ens trobem amb dos sectors que tots just ara estan començant a descobrir això de la responsabilitat social, que són el tercer sector i les administracions públiques. Curiosament quan els hi planteges de sortida el tema de la responsabilitat social, tal com ha dit la Montse Nieto, la primera resposta és la de que “per natura” ja ho són de responsables. Això l’únic que indica és que encara no s’ha entès prou de que va això de la Responsabilitat Social. Centrat-me en les administracions, jo diria que tenen tres assignatures pendents. Primera la de aplicar internament polítiques de responsabilitat social amb tots els seus grups d’interès, amb tots, no només amb ciutadans i treballadors interns.Segona promoure la implantació de polítiques de responsabilitat en el seu territori d’influència, és a dir promocionar la Responsabilitat Social de les empreses (RSE) i la Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO).I tercera co-liderar els processos de responsabilitat en el territori recolzant-se en la RSE, RSO i RSA, sota la formula de Territoris Socialment Responsables.

  9. Foto del perfil de Marc Moreno Tarragó Marc Moreno Tarragó Respon

    Hola a tots i totes.
    La meva experiència com a treballador d’un organisme autònom de caràcter administratiu de la Generalitat de Catalunya respecte a la RSC és la seva inexistència de forma explícita… però això no vol dir que no hi hagi aspectes que si podrien alinear. Crec que la Generalitat de Catalunya ha expressat el camí a seguir en la RSC però no crec resolta la seva aplicació en els diferents nivells organitzatius (departaments, organismes…). Crec que alguns punts claus d’aquestes organitzacions de segon o tercer nivell són:
    – No incorporació de l’RSC en la formulació de l’estratègia de la organització (de vegades no trobem ni una mínima formulació de missió, visió i valors);
    – La detecció d’actuacions identificables com a RSC com a primer pas per abordar altres àrees.
    – Segurament si els dos primers punts estan integrats, parlar de gestió de l’RSC serà simplement una conseqüència lògica i coherent.
    – Comunicació, tant interna com externa. No seria acceptable que l’administració pública només fes servir l’RSC com a màrqueting.
    – Formació, sensibilització, interiorització… per part de tots els treballadors i treballadores de l’administració… l’exemple és la millor manera de transmetre a col·laboradors, subministradors, grups d’interès en general que l’RSC és un gran valor a compartir.
    Salut!

Respon a Marc Moreno Tarragó Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *