El debat: infraestructures vs serveis

Darrerament revifa un tema sovint controvertit: on cal invertir? En la creació i millora d’infraestructures per millorar els serveis que es presten a la ciutadania, o en la creació i millora de serveis sobre infraestructures ja construïdes?

De ben segur que no hi ha una resposta única, així que podem caure en el típic cercle de l’ou i la gallina. D’exemples de com un aeroport o una línia de tren milloren la competitivitat de les regions i les empreses en tenim tots al cap. Per contra, instal·lacions deficitàries esdevenen un llast per als comptes públics.

Els models que ens arriben de fora tampoc ajuden a resoldre la qüestió. Països en creixement econòmic que excel·leixen en ensenyament i sanitat, com ara Finlàndia no disposen d’una xarxa de trens d’alta velocitat. Certament, una instal·lació o equipament ajuda, però no és garantia de bon servei.

Si parlem de l’àmbit d’Internet, n’hi ha qui encara navega a velocitats de fa 10 anys, donat que l’ADSL no arriba a la seva població, i menys encara la Fibra Fins a la Llar (FTTH). Malgrat la declaració de Servei Universal a 1MBps    abans de l’1 de gener de 2012, encara hi ha molt camí a recórrer per tal que aquestes connexions arribin arreu del territori.

La qüestió afegida és: qui se n’ha de fer càrrec de les inversions necessàries a zones on no hi pot haver prou massa crítica com per fer el projecte viable? Els operadors es mouen pel molt lícit ànim de lucre. L’Administració Pública ha de procurar la cohesió del territori i reduir o eliminar l’escletxa digital. En aquesta escena, podem trobar d’altres actors configurant iniciatives mixtes –ciutadans, empreses i administracions– com ara guifi.net.

Ara més que mai cal una bona gestió per tal de donar i millorar serveis allà on l’equipament ja està fet. Alhora cal prioritzar les inversions allà on estan més que justificades i trobar fórmules de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, sense oblidar la participació activa de la ciutadania, que esdevinguin satisfactòries per tothom.

Què en penseu? Com és de fonamental la col·laboració entre els diferents agents, estaments i individus per dibuixar aquest mapa d’ infraestructures i serveis amb l’equilibri necessari? Quins són els criteris que han de regir la col·laboració público-privada per donar al terme inversió pública el seu ple sentit, tant en termes de rendibilitat com de beneficis en serveis a la ciutadania?

 

Fotografia de capçalera:  Old and the new, de la galeria de Flickr de Ben Kreunen. 

4 comments on “El debat: infraestructures vs serveis”

  1. Josuè Sallent Respon

    Aquest debat està resolt a tota Europa excepte al nostre estat on la pressió de Telefònica fa que els governs s’arronsin a l’hora d’invertir. cal garantir les infraestructures a tots els llocs i només l’estat ho farà directament(invertint) o regulant.
    En el cas de les infraestructures de ferrocarrils, carreteres o elèctriques el govern regula les infraestructures o promou el consum? Quan no les regula ja veiem què passa amb les xarxes elèctriques o de fibra.
    La UE també ho té molt clar i està autoritzant quasibé tots els projectes d’inversió pública,m entre elles la xarxa oberta promoguda per la Generalitat.
    Si voleu veure tot el raonament i l’anàlisi que es va fer a Catalunya mireu el darrer pla d’infraestructures de telecomunicacions que es va fer. A la introducció hi ha tots els fonaments teòrics.

  2. Foto del perfil de Manel Garcia Manel Garcia Respon

    Bon dia:
    Considero que aquest debat es troba de plena actualitat per mèrits propis, i del mateix debat hauria de sortir una proposta enriquida mitjançant l’opinió de molts. Per cert, ha aparegut avui una conversa paral·lela a l’espai “Entre Todos” de El Periòdico http://entretodos.elperiodico.com/?p=1017#comments, que ha encetat un fil de caire semblant al que aquí tractem. Ara bé, cal fer una profunda reflexió sobre el tema, més enllà del tacticisme cojuntural d’una campanya electoral.
    Trobo molt més assenyat acordar la necessitat de prioritzar una inversió en la millora o creació d’una infraestructura o servei, en tant que es consensua en un model obert i transparent entre tots els actors. Cada un d’ells pot tenir raons molt legítimes per argumentar el seu parer, però quan la “pela” pública està en joc no ens podem plegar a les exigències d’un sol. Alhora, la tramitació dels expedients corresponents, l’obertura a suggerències i el llenguatge planer mereixeria un capítol a banda per tal d’arribar a un model de gestió de la innovació oberta. Però això és un altre debat…

    Salutacions!!

  3. Pingback: El debat: infraestructures vs serveis | Administracio 2.0 | Scoop.it

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *