Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l’organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d’un partit polític o d’un sindicat, la missió d’una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.
I no és, per a res, desafecció política; és tota una altra cosa! La presentació que il·lustra aquest apunt (disponible també en castellà) explica que està tenint lloc un xoc entre les xarxes i les jerarquies.
No es renuncia a les relacions de pertinença –tan necessàries per a la cohesió social d’una comunitat– però s’aposta clarament per multiplicar les relacions reticulars transitòries, d’abast limitat, més flexibles i dinàmiques.
Amb la dinàmica relacional que té lloc a les xarxes socials s’acaben les audiències massives, ja que només es pot arribar, amb part dels missatges, a determinats segments de la societat. L’atenció s’ha diversificat, la gent ja fa menys cas a missatges generals, com són els de les grans organitzacions.
Ho veiem de la mateixa manera?
Fotografia: Castellers, de la galeria de Flickr de Ramon Roura (myeua) CC NC 2.0
28 comments on “Deu ser que estem canviant?”