Català a l’atac! L’escola catalana no és negociable

Fa uns dies parlàvem en aquest mateix bloc de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el sistema d’immersió lingüística català i de la necessitat de mantenir-la com a instrument de cohesió social i de no segregació d’alumnes per raó de llengua. Ara, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dictada en execució d’una sentència del Tribunal Suprem, ha revifat la polèmica per instar la Generalitat a establir en un termini de dos mesos el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes del català.

La reacció ciutadana no s’ha fet esperar, i aquest cop ha estat contundent i unitària. Entitats culturals, escoles i instituts i societat en general, al marge de les nostres opinions polítiques (amb alguna excepció) hem sortit al carrer per expressar el nostre rebuig a tocar ni una coma del model actual, que funciona amb un ampli consens social des de fa més de 30 anys. I aquesta vegada el govern de la Generalitat ha respost a aquesta afirmació tan rotunda i ha presentat un recurs amb arguments molt sòlids que pensem que és difícilment rebatible amb arguments exclusivament jurídics. El recurs es basa en 6 idees principals:

  1. La sentència del Tribunal Suprem, que la interlocutòria del TSJC ha volgut reforçar, fa referència a un recurs presentat per un pare de família que demanava escolaritzar en castellà els seus dos fills. Això no pot obligar a canviar tot el model lingüístic català que ve regulat per la Llei catalana d’educació (LEC).
  2. El fet, a més, d’atendre la petició d’aquest pare, no podria obligar la Generalitat a segregar cap infant per raó de la seva llengua d’origen, ja que la mateixa LEC i jurisprudència posterior avalen el model integrador.
  3. La llengua castellana no queda en cap cas exclosa dels currículums ni de l’ús a les aules; ara bé, la situació sociolingüística d’inferioritat del català reforça la idea que ha de ser la llengua vehicular per tal que l’alumnat pugui assolir-ne el domini ple al mateix nivell que el castellà.
  4. Tot i així, i per atendre la gran quantitat de gent arribada de fora de l’Estat que parla altres llengües (més de 200), la normativa permet, com a mesura temporal, que fins a segon de primària els infants es puguin escolaritzar en castellà i se’ls faciliten eines complementàries per aprendre el català. En castellà; no en la llengua materna de cada alumne. Per tant, l’argument de rebre l’ensenyament en la llengua materna queda desmuntat per la lògica de la praxi. Només una mitjana de vint alumnes a tot el país demanen anualment aquesta opció.
  5. La immersió lingüística es va introduir a l’ensenyament català com a fruit d’un ampli pacte social, que s’ha anat enfortint any rere any.
  6. El sistema actual garanteix que l’alumnat finalitza l’ensenyament obligatori amb un ple domini de totes dues llengües. Tots els resultats, informes i estudis sobre les competències lingüístiques de l’alumnat català confirmen que és així i, a més, les notes de llengua castellana són en alguns casos superiors al de la resta d’alumnes de l’Estat espanyol.

Amb aquesta resposta queda clarament palès que darrere de les demandes i de l’enrenou judicial hi ha més càrrega ideològica que no pas jurídica. I per aquest motiu no hem de deixar de vetllar per allò que és nostre, per defensar el nostre model de país i la nostra cultura, que és la nostra particular aportació al món globalitzat. Víctor Alexandre diu que “quan la legalitat no és justa, és just transgredir la legalitat”. Ells han utilitzat aquesta arma, però cal que tinguin present que pot ser una arma de doble full. Aquest cop no cedirem.

Il·lustració: Cartell de la plataforma SOMESCOLA.CAT.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *