L’Administració que necessitem: la gestió del PIRMI

Gota d'aigua que cau d'una manguera Aquests últims dies a Catalunya hem assistit a un episodi, molt criticat en els mitjans de comunicació, perquè els afectats són persones vulnerables, que necessiten d’especial atenció. Ens referim als beneficiaris de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció, conegut popularment com a PIRMI.

I l’episodi en concret és que la Generalitat de Catalunya ha decidit fer un canvi en el sistema de pagament d’aquesta ajuda amb l’objectiu de detectar possibles fraus entre els perceptors de la prestació.

L’Administració té per objectiu estar al servei de la societat en general i del ciutadà en particular. I per això s’estableixen normes que regulen el funcionament de la societat, que cal complir, tot respectant els drets i deures que tenim els ciutadans.

La bona Administració és aquella que hauria de ser invisible per aquelles normes que no ens afecten directament als ciutadans, i propera, àgil, clara i eficaç quan ens ha de donar un servei. Per aconseguir aquesta Administració ideal, cal un compromís de tots: funcionaris i ciutadans. No oblidem que tots tenim drets i deures i en la mesura que els tinguem en compte, que els respectem, tot funcionarà millor.

Que l’Administració sigui invisible és tant com dir que no es noti que existeix, que funciona ben engreixada, sense fer soroll, sense molestar als ciutadans, aportant el seu esforç i la seva feina al servei de la societat.

Ha de ser propera en el moment que la necessitem, cal que sapiguem on la podem trobar per demanar una informació, un servei, un ajut, etc. Properament, veurem canvis importants per la irrupció en el mercat dels dispositius mòbils, amb els quals des de qualsevol lloc (amb connexió a Internet) i a qualsevol hora podrem fer tràmits, demanar i rebre els serveis que posi al nostre abast l’Administració.

També cal que sigui àgil a l’hora de donar la solució a la necessitat que li puguem plantejar. Per això és important la simplificació administrativa i documental engegada a Catalunya. Fer-nos fàcils els tràmits a la ciutadania és un dret que tenim, sense oblidar que també tenim el deure de col·laborar en la mesura que puguem i sigui possible, a més de fer-nos responsables de les nostres obligacions.

La informació dels serveis i tràmits ha de ser clara i també comprensible per al públic a qui va adreçada, molt heterogeni pel que fa a la seva formació i educació. Tots hem de poder entendre què se’ns demana o requereix per fer qualsevol tràmit.

Finalment, l’Administració ha de ser eficaç a l’hora de gestionar els recursos humans i materials de què disposa i ha de procurar utilitzar-los de manera que se n’obtinguin els millors serveis i resultats. Els recursos econòmics ara són escassos, però es poden potenciar adequadament les persones.

El cas del PIRMI demostra com és de difícil per a l’Administració tenir les virtuts que abans hem comentat sense la col·laboració de tots. Aquest cop s’ha volgut innovar i ser àgil, clar i eficaç en l’actuació d’identificar el frau d’alguns beneficiaris. I segurament s’haurà aconseguit. Però pel que fa a la proximitat d’atenció als perceptors de l’ajut s’ha anat una mica a contrarellotge.

Podem dir que aquest episodi és un intent fallit d’innovació a l’Administració? Es podia haver aconseguit el mateix objectiu fent-ho d’una altra manera? S’hauria trigat més?

Fotografia: Water for Life – PCA 64, de la galeria Flickr de Donald Macleod

5 comments on “L’Administració que necessitem: la gestió del PIRMI”

  1. Foto del perfil de Carles Folch Carles Folch Respon

    Gràcies pel teu comentari, Marta. Els membres de la XIP tenim esperit constructiu i en aquest post no es tractava de criticar una actuació en concret. Només vol debatre si aquest canvi de la forma del pagament del PIRMI, que el mes d’agost, en comptes de transferència bancària, s’ha fet per xec nominal, és una forma fàcil de controlar si qui cobra el PIRMI hi té dret, segons està establert.
    No tenim tota la informació que ha fet decidir aquesta actuació. Només el que s’ha publicat als diaris. Ens agradarà conéixer la valoració final dels resultats obtinguts, sense apriorismes, ni estigmacions a cap col·lectiu concret.

  2. sonia Respon

    crec que en tot te d’haver un control. Es trist tenir de dependre de una cosa que no t’has guanyat i sentir-te malament perque voldries sortir d’aquet pou que et menja per dintre… No hi ha res com anar cada dia a treballar i sentir-te que ets algu… M’agradaria que si em treuen aquesta ajuda em puguin trobar una feina fa molt de tems que la estic buscant i no la trobo i no ser que fer….

  3. Kimi Respon

    Hola Sonia! A títol personal t’escric aquest comentari. Sincerament desitjo que la teva situació, segons he pogut entendre amb les teves paraules, doncs es recuperi. Per norma general, una persona se sent realitzada quan fa allò que més li agrada i si el teu desig és poder treballar, no hi ha res més que pugui retornar-te l’alegria si no és així. Et demanaria si pots repassar aquest article: http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20110830/01.htm i a partir d’aquí esbrinis si s’ajusta a la teva situació. Malauradament aquesta situació que s’està vivint al voltant de la PIRMI no és agradable per a ningú. Sé de casos semblants al teu i t’ho puc dir de tot cor. També t’encoratjo a seguir lluitant per a la localització de la feina, no és una gesta fàcil, però tampoc impossible; no decaiguis. L’administració intenta fer tot allò que pot dintre de la situació greu que vivim com a societat i no dubtis que l’administració ofereix servei als ciutadans i no viu d’ells. Per això et demano confiança en el sistema i sobretot, força i coratge amb la teva situació. Endavant i molts ànims!

  4. Foto del perfil de Carles Folch Carles Folch Respon

    Benvolguda Sònia,

    Tens raó. Hi ha d’haver controls per detectar les falles d’allò que no va a l’hora, per evitar que hi hagi recursos públics que s’utilitzin per allò que no estan pensats.i que per manca de pressupost, persones que ara ho necessiten no se’ls hi concedeixi.

    En aquest cas no t’has de guanyar l’ajut, l’has de necessitar. I per això hi ha d’haver una regulació que intenti determinar qui el necessita i qui no.

    Espero que aviat puguis trobar la feina que busques i que et fa sentir malament.

    Ànims, Sònia!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *