Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, hi ha un cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania  de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d’altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar per què s’ha produït, simplement ens limitem a constatar una realitat.

La norma. Per millorar el servei al ciutadà, cada Govern, segons el criteri que ha cregut més oportú, ha intentat redactar normes que afavoreixin l’administració electrònica o la simplificació procedimental. Simplificant la qüestió normativa al màxim, mai millor dit, actualment tenim en vigor dues lleis: la que regula el procediment administratiu i el règim jurídic de l’Administració, i la que fa referència a l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya; totes dues d’àmbit autonòmic, que s’emmarquen dins de normes estatals que van en el mateix sentit. Més recentment, s’ha creat per Decret el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració, integrat per diferents comissions que treballaran per l’impuls dels mitjans electrònics, o el reordenament de les retribucions i despeses de personal, entre altres aspectes.

La crisi. A més a més, amb la situació econòmica actual a tot arreu i a una majoria de sectors, la Generalitat ha començat un procés d’aprimament d’estructures, amb la fusió de diferents departaments i la racionalització de plantilles dels òrgans administratius i de les seves empreses públiques, que a hores d’ara, encara es troba en plena fase de desenvolupament i d’implementació.

L’organització i l’organigrama. Dins el marc legal en què s’ha de moure l’Administració, segons les competències atorgades als diferents òrgans que la integren, aquests actuen desenvolupant les funcions que els corresponen per assolir la missió i objectius que tinguin establerts reglamentàriament.

Les unitats especialistes en temes d’organització i les que es dediquen als recursos humans tenen una feina importantíssima en aquest tipus de situacions: estudiar els llocs de treball de les diferents estructures afectades per la reorganització, decidir quins llocs s’eliminen, quins es modifiquen, quins es resituen en un altre àmbit d’aquell departament o unitat, etc. tot aplicant criteris objectius teòrics, que ajudin a configurar la nova estructura de l’organització i a definir-ne l’organigrama, sense incrementar la despesa.

Les persones. Ara bé, darrere els llocs de treball sempre hi ha persones, i aquí és on les unitats de recursos humans han de posar en pràctica totes les tècniques, mecanismes, coneixement i professionalitat de què siguin capaços, per tractar de manera imparcial i amb equitat, aquests recursos que són les persones, el conjunt de treballadors i treballadores afectats per una reestructuració organitzativa.

La comunicació. Tot procés de reestructuració comporta canvis i els canvis, tot i ser positius per a l’organització, no sempre són ben rebuts pel personal que la integra. Cal que la direcció corresponent tingui els objectius definits i clars i pugui transmetre’ls adequadament. Moltes vegades, aquesta comunicació no es produeix amb la fluïdesa desitjada (hem de creure que de manera involuntària), i això pot provocar malestar entre la plantilla per la incertesa dels futurs canvis, i com a conseqüència pot augmentar la rumorologia, i això encara alimenta més la confusió.

La participació. I en tot aquest procés, com hi participen els treballadors i treballadores? Hi participen veritablement? Alguns respondrien que sí, per mitjà dels representants sindicals, la funció dels quals requeriria un estudi a part d’aquest apunt.

Podríem obrir un debat sobre la conveniència o no de la participació del personal en els processos de canvi, i trobaríem opinions de tota mena. Creiem que sí, que l’organització ha de permetre la participació del personal en un procés de reestructuració, canvi o fusió, per tant, haurà de buscar el canal o canals més adequats per aconseguir aquesta participació: grups de treball que s’organitzin per mitjà de xarxes socials, fòrums de debat on line, per exemple, amb l’objectiu d’aconseguir extraure el coneixement de les persones de la mateixa organització: no cal anar a buscar a fora el que podem trobar a dintre mateix i, sobretot, fer aflorar el talent amagat. El talent, sí, aquella “especial aptitud intel·lectual…”, com explicàvem en un altre apunt d’aquest mateix bloc.

Les diferències (i les coincidències!). En els casos en què la fusió es produeix entre òrgans administratius i òrgans d’una empresa pública, la cosa es complica una mica més: condicions laborals diferents d’un col·lectiu i l’altre, la situació contractual, per exemple, uns són laborals per conveni vs. uns altres que són funcionaris sotmesos a la normativa de la funció pública, o les retribucions, o bé les funcions assignades; règim jurídic diferent; sistemes informàtics diferents, un sistema corporatiu general per a l’Administració, dirigit des d’òrgans centrals, com és el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat , el CTTi,  però cada empresa pública pot tenir el seu propi sistema, en són alguns exemples.

És possible trobar-hi coincidències? Segur que sí, però cal que les dues organitzacions afectades treballin conjuntament, es comuniquin, que els àmbits d’actuació comuns intercanviïn informació i puguin arribar a definir un model d’organització de forma col·laborativa utilitzant alguna de les plataformes de treball col·laboratiu que existeixen actualment a la Xarxa.

El desconeixement del què fa l’altre de vegades produeix prejudicis i dóna lloc a idees equivocades del que pot succeir en el futur. La por al que és desconegut fa que les actituds conservadores siguin majoritàries, frases com “a veure si em trauran la feina…”, “jo no penso explicar el que faig, no fos cas…”, “la informació que tinc, me la guardo i no la comparteixo”, “la informació és poder…”, les hem sentit alguna vegada en els processos de canvi. La col·laboració mútua de les organitzacions i compartir la informació pot resultar gratificant, més enriquidor i transparent. I la xarxa té eines que faciliten aquest intercanvi.

Hi ha organitzacions que ja estan treballant d’aquesta manera. Vegeu en aquest mateix bloc, l’exemple que ens explicava Dioni Nespral el dia de la presentació del llibre INprenedors sobre el sistema de col·laboratiu en xarxa de l’empresa Everis, on treballa actualment.

El pressupost i els costos. El pressupost és el gran entrebanc que moltes vegades es posa com a excusa si no es tiren endavant alguns projectes. En temps de retallades i de reajustos econòmics, les restriccions pressupostàries faran que les organitzacions, i les persones que les integren, s’espremin el cervell per trobar noves maneres de funcionar que abarateixin costos. Sempre, però, amb un projecte de futur, com diu en Xavier Marcet al seu bloc “el projecte no és retallar, el projecte és créixer”.

Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

 

Fotografia: Mauretania Starting Platform, de la galeria de Flickr de TWAM – Tyne & Wear Archives & Museums.

17 comments on “Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública”

  1. Marc Torres Respon

    “…però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?”

    Se’m fa casi impossible no barrejar el que la pregunta qüestiona amb totes les pre-idees que ja tinc sobre la reestructuració actual de l’administració, de fet crec que és impossible no fer un “mashup” (mixtura) del tema. En tot cas sé que no és la pretensió d’aquest escrit parlar pròpiament de la reestructuració de l’administració sinó concretar-se en la innovació dins d’aquest procés.

    Crec que la pregunta es respon amb un gran SÍ!!! ….i, malauradament amb un gran NO!!!!

    SÍ! …si es possible reestructurar des de la innovació. No només és possible, és convenient, és indispensable! …reestructurar sense innovar condemna novament allò reestructurat al ostracisme, moure per moure, moure per tal que sembli que es fa quelcom (cosa que a les administracions passa, massa sovint, a cada canvi de color polític).

    Miro enrere els meus 20 anys a l’administració i no hi veig cap reestructuració des de l’innovació (jo no la conec). La innovació poques vegades arriba des de la política o l’alta jerarquia, no sé si perquè manquen idees reals o perquè massa sovint topa amb la poca receptivitat (o involucració)dels treballadors de les administracions (fifty-fifty?).

    Fins on jo sé la innovació, a l’administració, ha arribat, casi sempre, des del “push” personal, des de les ganes i l’esforç individual (o de petits col·lectius) que algunes vegades troba les complicitats (jeràrquiques i/o polítiques) per tirar endavant, …algunes!

    TOT HI AIXÍ, em reafirmo amb un gran SÍ! …innovar és possible si des de cada treballador de l’administració neixen les idees que permeten veure el nostre lloc de treball amb ulls nous, però amb el punt de vista savi (digueu-li talent) dels que coneixen el dia a dia de cada un dels aspectes sobre els què innovar. Ha de ser la suma de tots, el que ens permeti dur a terme aquesta empresa avui irrenunciable (polítics, càrrecs i cadascun dels treballadors de les administracions).

    Deixeu-me ser sincer… aquesta reestructuració que estem patint NO aconseguirem fer-la des de la necessària innovació. Senzillament no és en aquest terme en la que s’exposa i no és per aquest motiu per la que es genera. La reestructuració actual es presenta des de la quadratura dels grans números i des de l’escenari de crisi que avui vivim.

    Plantejar una reestructuració des de la innovació significa implicar i moure cadascun dels actors, cadascuna de les peces. NO, ningú ens ha preguntat als treballadors de l’administració per les nostres IDEES (matèria prima de la innovació) de com optimitzar, simplificar i abaratir l’estructura de l’administració… …i això que segurament en tenim moltes d’idees, i potser alguna, bona!

    INNOVAR per fer fàcil, viable, lògica i òptima aquesta reestructuració? ÉS CLAR! …qui vol sentir les meves IDEES?

    Ps. He intentat escriure des del positivisme… ¿? …ja direu! ;D

    • Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

      Gràcies per la teva participació, Marc. Dius que has intentat escriure des del positivisme, i crec que ho has aconseguit.
      Personalment, estic d’acord amb les reflexions que planteges sobre la innovació des de dins de l’organització, amb la col·laboració de tothom, i és cert que poques vegades arriba des de la jerarquia i poques vegades troba el suport i la complicitat que caldria de l’alta direcció.
      Però crec de veritat que la tendència està començant a canviar. Difícil, sí, però no impossible. La Xip, aquesta iniciativa, és un petit gra de sorra per intentar millorar els serveis públics des d’on puguem, sigui des d’una Administració o d’una altra. Participar en la reestructuració actual dels departaments de la Generalitat potser no hi som a temps, però en la propera, potser sí, no trobes?
      T’animo a col·laborar amb nosaltres en algun dels grups de treball (si és que no ho has fet ja 🙂

  2. anonimous Respon

    La innovació des de sota… bonica utopia de 4 motivats aquí reunits!
    Siguem realistes: el gruix dels treballadors públics prefereix que tot es faci com sempre s’ha fet i que no el molestin amb canvis que facin més complexe el camí fins l’esperada jubilació! O… a quina desconeguda administració treballeu vosaltres?

    • Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

      Potser sí que hi ha treballadors públics que només esperen la jubilació, però no crec que siguin la majoria. Discrepo totalment amb aquesta visió de l’Administració. És clar que no totes les Administracions són iguals i dins de cadascuna, cada departament, àrea, secció, unitat, també són diferents, però com diuen alguns dels comentaris deixats aquí, hi ha moltes coses que estan canviant i també a l’Administració.
      No serà fàcil, però ens hi hem de posar de valent. Personalment crec que no podem esperar que ens diguin com i quan ho hem de fer. És la meva opinió. Si t’animes a continuar el debat, seguim en contacte.

      • Foto del perfil de Mireia Plana Mireia Plana Respon

        Opino el mateix que l’Àngela. No podem esperar, ens hem de moure. El canvi potser serà més lent, però sens dubte més efectiu. I, si més no, treballarem sabent que estem fent la feina ben feta i que, a més, la nostra feina reverteix directament en una millora en l’atenció a la ciutadania, i per tant, és un benefici per al país. I aquest pensament està més estès entre els treballadors públics del que molta gent pensa. No sé a quina desconeguda administració fosca i antiga treballes tu, anonimous. Jo treballo a la Generalitat de Catalunya, i no em sento gens estranya pensant com penso. I tu?

  3. Jordi Miró Respon

    No acabo d’entendre per què es tendeix a parlar i a demanar més participació només en els processos de reetructuració o de redimensionament “a la baixa”. Que potser algú pregunta alguna cosa quan les organitzacions s’inflen sense sentit i sense criteri? On és la participació -i la reclamació de la participació- a l’hora de decidir si una organització ha de créixer (en ineficiència i en costos, és clar)?

    • Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

      Gràcies per la teva participació, Jordi.
      Estic d’acord amb tu quan expresses que l’exigència de la participació en processos de reestructuració hauria de ser en tots els sentits. Sí, és clar, en el post es fa incidència en la crisi i en l’aprimament d’estructures perquè és el que estem vivint actualment, però la participació hauria de ser-hi sempre present.

  4. Foto del perfil de Jordi Graells Jordi Graells Respon

    Comparteixo el comentari de Jordi Miró (hola, Jordi!). Certament, les reestructuracions organitzatives a l’Administració –tant per decréixer com per créixer– requereixen d’aquesta dosi d’equilibri i equanimitat amb què la persona redactora ha escrit el post i des debat subsegüent que comença a generar.

    Discrepo, però, de la persona anònima que tracta el grup de persones que ens hem constituït en xarxa al voltant de la XIP com els «4 motivats aquí reunits».

    Aquestes persones ‘motivades’ treballen a les administracions públiques d’un país que volem capdavanter en la transformació de l’Administració per fer-la més eficaç i eficient, i de la qual la ciutadania es pugui sentir orgullosa. Perquè volem sentir l’orgull de ser professionals al seu servei i millorar cada dia que passi fins que l’edat ens n’aparti. Per estrany que et pugui semblar, la nostra felicitat personal-professional es basa en afegir valor als serveis que gestionem i/o prestem.

    Quins personatges més estranys, oi? Doncs, per a nosaltres, els ‘rara avis’ són les persones que ignoren que vivim en un canvi de cicle. Que tothom ens hem convertit en potencials fonts d’informació i coneixement. Que tothom té a la seva manera la raó. Que l’atenció de la gent s’ha diversificat; que cap grup, per fort que es consideri, podrà d’ara endavant arribar a grans audiències. Que s’han acabat les creences monoteístiques i les solucions úniques. Que ens agrada afegir-nos i desadherir-nos de ràpides causes i motius del moment. Que la personalitat de cadascú es conforma amb múltiples bocins d’ideologies, propostes i idearis. Que no hi ha desafecció política o social, ni joves anti-res. Que, senzillament, qui vulgui el suport d’aquest nova ‘gent’ haurà d’aprendre a negociar, a cedir, a entendre els altres, ha treballar-hi plegats, a prendre acords, a liderar relacionalment, connectivament, i no per la força de l’autoritat. Que…

    Però, en fi, de la manera com articules el discurs i com t’amagues en l’anonimat, dedueixo que tot això no va amb tu, o que estàs per sobre del bé i del mal i et creus amb l’abrogació de jutjar una iniciativa carregada de bona intenció amb quatre ratlles despectives. Me’n faig el càrrec, però no hi puc estar d’acord… Anima’t i afegeix-te al debat amb les condicions que demanen els temps que corren 🙂

    • Vanessa Gesa Respon

      Jordi, chapeau!
      No podries haver descrit millor les “motivacions” de les persones que ens hem adherit a la iniciativa de la XIP. Desgraciadament sempre existiran les persones amb pensaments i conductes més negatives que, al cap i a la fi, són les que perjudiquen els processos de canvi i millores.
      Per sort, no tothom és igual i algunes persones treballem i lluitem per millorar el nostre país i la nostra feina 😉

  5. MarcG Respon

    Interessant debat…

    Personalment sóc dels que pensa que estem canviant de model de Societat, estem passant d’un model industrial a un model digital, un model basat en el coneixement, un model en el que, entre molts altres canvis, està canviant la reputació de la gent.

    La reputació ja no ve per la jerarquia que ocupes, sinó pel talent, pel valor que aportes a l’organització, és, per tant, un model basat en els mèrits de cadascú, un model basat en la meritocràcia.

    És en aquest context, (amb una profunda crisi econòmica i, sobretot, de valors) on hem d’innovar el sector públic, i, tenint en compte la meritocràcia, qui millor que els propis empleats públics per aportar idees, suggeriments, propostes, …?

    Aquesta renovació de l’Administració ha de passar, sí o sí, per no només escoltar al treballador públic sinó que cal anar més enllà, implicar-lo en la reforma.

    La imatge tipificada de l’empleat públic que només està pensant en arribar al final de la jornada és, avui en dia, molt allunyada de la realitat.

    La meva experiència és que el treballador públic vol fer bé la feina, (una altra cosa és que tots ho puguin fer), i resoldre el problema que tingui el ciutadà.

    Evidentment que, per desgràcia, no tots els treballadors públics són així, però sí que ho són la majoria, al cap i a la fí, no crec que, en aquest sentit, una gran administració pública sigui diferent a una gran empresa privada.

    Salutacions.

  6. Foto del perfil de Marc Torres Marc Torres Respon

    Àngela, ja hi participo, sembla que ara per ara estic a la “xip.GOV#4” un subsubgrup de la xip! ;D

    Anònim! gràcies per exposar el teu punt de vista, sense dubte el considerarem com a punt de partida del que no volem ser.

    Jordi G. Ostres! m’ha encantat com n’has tret d’on no en raja! …certament, les paraules de l’anònim són fora de lloc perquè la casualitat ha volgut que ens ajuntéssim aquí els “4 motivats”! …bé, 91 motivats i 217 adhesions!

    +1 a la idea d’en Jordi M: a les reestructuracions organitzatives a l’Administració, tant per decréixer com per créixer, serà bo escoltar a tothom!

    +1, també, a les paraules d’en Marc G: “Aquesta renovació de l’Administració ha de passar, sí o sí, per no només escoltar al treballador públic sinó que cal anar més enllà, implicar-lo en la reforma.” …acabo d’escoltar com des dels treballadors de l’Hospital del Mar s’han articulat propostes (que finalment els seran d’aplicació) per reestructurar sense acomiadar 100% a ningú!

    PER ALTRA BANDA… hi ha una paraula que fa dies em ressona pel cap i que quadra molt bé amb allò exposat pel Jordi G: “Que s’han acabat les creences monoteístiques i les solucions úniques. Que ens agrada afegir-nos i desadherir-nos de ràpides causes i motius del moment. Que la personalitat de cadascú es conforma amb múltiples bocins d’ideologies, propostes i idearis. Que no hi ha desafecció política o social, ni joves anti-res. Que, senzillament, qui vulgui el suport d’aquest nova ‘gent’ haurà d’aprendre a negociar, a cedir, a entendre els altres, ha treballar-hi plegats, a prendre acords, a liderar relacionalment, connectivament, i no per la força de l’autoritat. Que…” …la paraula és “LÍQUID”!

    Avui llegia un interessantíssim article: http://educacionliquida.blogspot.com/2011/07/por-que-educacion-liquida.html
    del Manuel Area. Allà es pot llegir: “Este es un tiempo de transición de una época que está acabando -la de la cultura sólida- y otra que está emergiendo -la de los espacios líquidos-.”

    A mi em sembla que la transformació de l’administració, com la de l’educació que postula el Sr. Area, haurà de partir de la idea de que una administració “sòlida” com la que teniem fins ara ja no dóna l’apropiat servei a un món que és fa líquid (canvis socioculturals, impacte transformador de les tecnologies digitals, espais virtuals de comunicació i informació, etc.).

    Ben cordialment,

    • Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

      Marc, molt interessant l’apunt del bloc del catedràtic Manuel Área que esmentes. Aquest concepte “líquid” de l’educació i de la societat en general, aplicat a l’Administració, em sembla molt encertat. Gràcies per compartir-lo.

  7. Foto del perfil de Joan Carles Torres Joan Carles Torres Respon

    Hola… com sempre, vaig tard i ja s’han dit moltes coses… així que si em repeteixo és culpa vostra per no haver-me donat peixet… 😉

    En realitat, aquest “anonimous” té una mica de raó… existeix gent així (suposo que ell i quatre desmotivats més reunits allà on sigui), però afortunadament, cada cop són menys i el que finalment aconsegueixen és arribar a un estat del que hom anomena “acomiadament interior” pel fet d’autoapartar-se del moviment de la societat en transició d’un model a un altre.

    El dia a dia ens demostra que les administracions estan plagades de gent amb autèntic compromís de servei, gent que està disposada a fer mans i mànigues per facilitar als ciutadans les seves interaccions amb l’administració. Gent que dedica esforços que ningú no els demana a millorar tot allò que és possible millorar. Gent que imagina, que inventa i que posa en pràctica noves maneres de fer malgrat les restriccions pressupostàries (i parlo no només de les restriccions que imposa l’actual situació de crisi, sinó de les limitacions pressupostàries que sempre han existit perquè els recursos no són ilimitats). Gent que (amb reticències i d’alguns, evidentement) supera dia a dia les estructures jeràrquiques perquè s’adona que treballant en equip no se suma, sinó que es multiplica. Gent que ha emigrat a (o ha nascut en) la societat digital on el principal bé és el coneixement i que sap que és un bé que si no es comparteix es perd. Gent que mou la perifèria de l’administració (justament la que té més a prop la ciutadania) i que amb aquest moviment acabarà provocant el moviment del quore de l’estructura de l’administració perquè no hi haurà marxa enrera. Gent que construeix la nova administració per a la ciutadania i amb la ciutadania. Gent que sap que la identitat personal i professional van de la mà i cultiva ambdues per reconèixer-se en tot moment. Gent que s’articula en xarxes i que obre els ulls i les oïdes al món per aprendre constantment. Gent que és el principal actiu de les administracions i que cal tenir present a l’hora d’optimitzar els serveis que es presten. Gent sense la qual el canvi de model (o d’organització o d’estructuració o d’allò que designi el terme de moda en cada moment) no serà possible.

    I… realment creiem que l’administració (a través de les decisions de polítics i directius) pot permetre’s el luxe de no tenir en compte tot el que tota aquesta (molta) gent ha d’aportar en la construcció del nou model relacional? Si és que sí, caldrà preguntar-se qui és el responsable d’aquest malbaratament i començar el canvi per aquí.

    Salut!

    • Foto del perfil de Àngela Solà Taberné Àngela Solà Taberné Respon

      Joan Carles, gràcies per les teves aportacions. Amb els teus arguments reafirmes el que estem dient tots plegats. Com diu en Marc Torres més avall “…haurem d’explicar algun dia als responsables polítics i directius aquesta idea final i el conjunt de conceptes i fets que exposes!” sí, és clar, però treballant, per això som aquí, oi?

  8. Foto del perfil de Marc Torres Marc Torres Respon

    Joan Carles! …molt bo el cos de la teva argumentació i genial l’acabament! …certament no ens podem permetre renunciar a tant de talent, a tant d’esforç, i a tant compromís! …haurem d’explicar algun dia als responsables polítics i directius aquesta idea final i el conjunt de conceptes i fets que exposes! …suposo que primer ens tocarà treballar de valent per mostrar i demostrar el que volem fer!!!

    Aquí estem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *