Accessibilitat o disseny: qüestió de seny?

No tot allò que és accessible és usable, ni tot allò usable és forçosament accessible. Tots coneixem llocs web que són funcionals, però alhora gens atractius. I al contrari, molts llocs web són gràficament excel·lents, però es fa difícil de navegar-hi. Fer un lloc web accessible no requereix grans esforços ni comprometre la funcionalitat o l’aparença d’un lloc web.

Si fins i tot per a les persones sense discapacitats, la navegació per pàgines web amb una accessibilitat contrastada genera beneficis -disminució d’errades, reducció del temps d’aprenentatge…-, per què aquesta continua sent l’assignatura pendent del disseny web?  Quan parlem de llocs web, el disseny s’ha d’entendre com quelcom més que una simple qüestió gràfica o estètica: ha de promoure l’adopció de criteris universals d’accessibilitat i usabilitat, per tal d’esdevenir un disseny inclusiu adreçat a fer les coses més fàcils per a tothom.

Afirmar, a hores d’ara, que Internet és una revolució social és un fet indiscutible. Alguns canvis ja s’han analitzat en altres apunts d’aquest bloc: idearis socials conduïts a través de les eines 2.0, l’Administració col·laborativa en xarxa, governs oberts, revoltes ciutadanes convocades per xarxes socials…

Però sí hi ha un col·lectiu per a qui Internet ha suposat una autèntica revolució en la manera de concebre la vida són les persones cegues, les quals han passat de tenir molt i molt limitat el dret a rebre informació a, com qualsevol altra persona, poder accedir-hi per molts canals i mitjans. El salt que ha comportat passar d’haver d’escanejar qualsevol petit article a accedir a qualsevol tipus de lectura sense haver de fer cap conversió, escaneig ni cap altre esforç addicional i gaudir, per tant, de totes les fonts del coneixement en igualtat amb la resta del món va suposar un canvi important en la vida de les persones invidents.

Malgrat això, la selecció de dades que fem amb una ràpida mirada a un web (els menús, les diferents columnes en què estan distribuïts els apartats, continguts destacats, bàners que ens criden l’atenció…) és una gest automàtic que no existeix per a les persones invidents. Sovint tenir en compte petits detalls tècnics pot facilitar, i molt, la lectura o la cerca dins de les pàgines web de manera que les línies Braille que s’acoplen als ordinadors o el revisors de pantalla,que tradueixen a veu el contingut de les pàgines, facin tot el procés molt més àgil. Com més es faciliten les possibilitats de lectura i cerca de les pàgines, més accessible és la pàgina web.

La tiflotècnia és el conjunt de teories i de tècniques que permeten l’aprofitament pràctic dels coneixements tecnològics aplicats a persones cegues o amb baixa visió. A través d’equips adaptats, que inclouen eines com els lectors o els magnificadors de pantalla, els navegadors d’Internet parlants, els convertidors a Braille…  I l’accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques o físiques.

L’accessibilitat web fa referència a un disseny web que permetrà que les persones cegues puguin percebre, entendre, navegar i interactuar amb el web; en definitiva, accedir al web en condicions més semblants que les persones que no en tenen. L’accessibilitat web, tot i que se sol cenyir a les discapacitats visuals, també n’inclou, entre d’altres, d’auditives, cognitives, neurològiques de la parla. Està clar que cal subtitular els vídeos perquè hi puguin accedir les persones sordes i aquest detall és accessibilitat.

El World Wide Web Consortium (W3C) té un organisme, el Web Accessibility Initiative (WAI) que treballa per millorar l’accessibilitat del web arreu del món. El WAI es va fundar l’any 1997 i compta amb diversos grups que treballen en l’elaboració de guies, informes tècnics, materials educatius i altres documents per recollir els diferents components de l’accessibilitat web. Aquestes temàtiques inclouen, entre d’altres, els continguts web, els navegadors web i els reproductors multimedia, les eines de validació d’accessibilitat.

En una recomanació de l’any 1999, el W3C va aprovar una Guia d’Accessibilitat Web, qua s’ha anat actualitzant, en què establia aquests quatre principis bàsics:

  • El contingut ha de ser perceptible.
  • Els elements de la interfície del contingut han de ser manejables.
  • El contingut i els controls han de ser comprensibles.
  • El contingut ha de ser prou robust per funcionar amb les tecnologies actuals i les del futur .

 

A la mateixa guia es van definir tres nivells d’adequació a les pautes:

  • Nivell A. Una pàgina assoleix un nivell A d’accessibilitat si tots els punts de prioritat 1 són satisfets. El nivell A demana preparar els llocs web per tal que la gent discapacitada pugui accedir-hi si hi posa voluntat. És a dir, es garanteix que podran accedir al contingut del lloc, però no els serà fàcil.
  • Nivell AA. Una pàgina assoleix un nivell AA d’accessibilitat si s’acompleixen tots els punts de prioritat 1 i 2. El nivell AA demana que tothom pugui accedir al lloc web amb un mínim esforç. Això implica treure impediments i també donar facilitats.
  • Nivell AAA. Una pàgina assoleix un nivell AAA d’accessibilitat si se satisfan tots els punts de prioritat 1, 2 i 3. El nivell AAA busca que tothom pugui accedir al lloc web sense cap acció particular.  Els desenvolupadors donen totes les facilitats per a un accés correcte al contingut.

 

A continuació, presentem nou pautes mínimes per fer que els llocs web siguin accessibles. Val a dir que sovint amb una petita acció (per exemple, definir, mitjançant l’etiqueta alt, el contingut de les imatges) fa accessibles amb el nivell AAA les pàgines web:

  • Imatges i animacions: cal utilitzar l’atribut alt per descriure la funció de cada element visual.
  • Contrast del color del text i el color de fons de la pàgina: hi ha moltes persones, sobretot persones grans, que tenen una pèrdua visual més o menys aguda, que es resol fàcilment contrastant els colors, ja que, si no, els costa llegir el text.
  • Mapes d’imatge: cal utilitzar l’element map de tipus text per a les zones actives.
  • Multimèdia: cal proporcionar subtítols i descripció del vídeo.
  • Enllaços hipertextuals: cal evitar el text que no tingui sentit llegit fora de context (per exemple: cliqueu aquí).
  • Organització de les pàgines: cal utilitzar encapçalats, llistes i estructura consistent i, si és possible, fer servir CSS per a la maquetació.
  • Gràfics i esquemes: cal resumir-los o utilitzar l’atribut longdesc.
  • Scripts, applets i plug-ins: cal oferir contingut alternatiu si les funcions no són accessibles.
  • Taules: cal fer que es puguin llegir línia a línia.
  • Abans de publicar, cal revisar el treball, validar l’accessibilitat mitjançant qualsevol de les eines per comprovar el compliment de les pautes de www.w3.org/TR/WCAG.

 

En el nou context d’Internet, l’Internet 2.0, el de les xarxes socials, no podem assegurar moltes d’aquestes pautes perquè, precisament per facilitar la publicació de continguts, no podem modificar-ne els atributs: els propietaris de les xarxes són qui ho decideixen i no nosaltres com a usuaris de l’eina. Però sí que són d’aplicació directa en molts espais en què un petit editor ens permet editar visualment o en codi font els textos que volem publicar. És el cas dels blocs: a més de modificar petites dades de forma visual, podem accedir al codi font del post i modificar el que haguem de canviar perquè sigui accessible.

A l’hora d’aplicar les pautes d’accessibilitat, el que importa és el sentit comú i trobar un punt d’equilibri: un web ha de ser visualment atractiu, però també accessible; ha de ser atractiu, però també usable. Un excés de presumpta accessibilitat, de vegades va en detriment de la usabilitat, i no és necessari. Un exemple: les normes WAI estableixen que tots els gràfics haurien de tenir etiquetes descriptives, però si la imatge és simplement decorativa (per exemple, un logotip, posant-hi al text alternatiu només “logo” és més que suficient, perquè si ens entretenim descrivint el logo −d’altra banda, una informació innecessària− generem més soroll i fem que arribar al contingut sigui  encara més difícil).

L’accessibilitat web està regulada i des de l’any 2005 i, d’acord amb la Llei 34/2002 de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, totes les administracions públiques estan obligades a fer accessibles les seves pàgines web. La llei, però, no estableix el nivell d’accessibilitat mínim que s’ha d’assolir

La Llei 56/2007 de mesures d’impuls de la societat de la informació modifica la disposició addicional cinquena, precisament la que regulava aquesta obligació de les administracions a complir l’accessibilitat web i estableix, ara sí, que a partir del 31 de desembre de 2008, les pàgines de les administracions han de tenir, com a mínim, el nivell mitjà dels criteris d’accessibilitat al contingut. També obliga a complir aquest requisit en el cas de les pàgines que facin entitats i empreses que s’encarreguin de gestionar serveis públics, incloent-hi centres privats que obtinguin finançament públic. Tot i això, la mateixa disposició matisa que pot haver-hi excepcions.

La disposició cinquena també obliga l’Administració a promoure l’adopció de normes d’accessibilitat per part de prestadors de serveis i fabricants d’equips i programari i a promoure mesures de sensibilització, educació i formació sobre accessibilitat.

Els incompliments de les obligacions d’accessibilitat estan sotmesos al règim d’infraccions i sancions vigent en maèria d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat de les persones amb discapacitat

En l’àmbit europeu, l’any 1999 la Comissió Europea va posar en marxa la iniciativa eEurope – Una societat de la informació per a tots amb l’objectiu de garantir que la societat de la informació no provoqui l’exclusió social. L’any 2001 la Comissió Europea aprova una nova comunicació eEurope 2002: Accessibilitat dels llocs web públics amb la qual pretén que els llocs web siguin accessibles per a les persones grans i les persones amb discapacitats i s’anima les institucions europees i els estats membre a adoptar les mesures necessàries perquè els llocs web siguin accessibles: concretament es recomana l’adopció de les pautes d’accessibilitat del WAI ja comentades més amunt.

L’últim text sobre aquesta matèria es va fer l’any 2008 i va ser la Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions amb el títol Cap a una societat de la informació accessible, que descriu la situació actual de l’accessibilitat electrònic i, específicament, de l’accessibilitat web i exposa els passos que cal seguir per assolir la plena accessibilitat electrònica.

 

Webgrafia

Centre de Referència en Accessibilitat i Estàndards Web (INTECO)

Llista completa d’eines d’avaluació de l’accessibilitat dels webs (WAI)

Fundació SIDAR

Eina per validar accessibilitat dels webs Tawdis

Discapnet: Guia d’ajudes a la discapacitat

Bloc Más que accesibilidad

Fotografia: Braille Terminal / Display ©, de la galeria de Flickr de karola riegler photography | CC BY-ND

7 comments on “Accessibilitat o disseny: qüestió de seny?”

  1. Spock Respon

    és rigorosament cert el que es diu en aquest article. Sóc una persona cega i l’accés a les noves tecnologies m’ha obert una sèrie de portes impensables fa només uns anys. Jo no hi entenc d’accessibilitat, però recordo el que va dir un programador que conec: fer que una pàgina web sigui accessible és, simplement, fer-la ben feta. I la veritat és que cada cop hi ha més llocs webs als quals s’hi pot accedir sense problemes, i que són atractius visualment.

  2. Foto del perfil de Núria Vives Núria Vives Respon

    Gràcies, Spock, per la teva intervenció. Sense gent, com tu, que ens ensenyi què és l’accessibilitat i que expliqui tan bé com ho fas tu com has viscut aquests canvis, difícilment podríem entendre-ho. Està clar que l’equilibri entre accessibilitat, usabilitat i disseny no és tan difícil d’assolir tenint en compte, de vegades, petits, ínfims detalls, ja que les pautes del WAI potser són extremadament rígides i no cal complir-les estrictament.

  3. Jordi Graells Respon

    Trobo molt encertat que la Llei 56/2007 afecti també perquè, més enllà de l’Administració, els prestadors de serveis i fabricants d’equips i programari i els faci promoure també mesures de sensibilització, educació i formació sobre accessibilitat. En aquest sentit, les empreses desenvolupadores de programari i aplicacions en l’entorn 2.0 i xarxes socials també haurien de tenir cura perquè els seus productes siguin accessibles.

    L’Administració, per poc que pugui, aquí sí que ha de ser ‘intervencionista’ :). Oi?

    Gràcies per aquest magnífic i necessari article!

  4. Teresa S. Respon

    He conegut tota una realitat pel vostre article. Gràcies per la informació… però especialment per fer-nos mes sensibles i oberts a d’altres formes de percebre la realitat.
    I si la legislació ja existeix ara a donar compliment.

    Salutacions!

  5. Foto del perfil de Núria Vives Núria Vives Respon

    Jordi: doncs sí que cal que sigui extensiu. Està bé que l’aplicació provingui de l’Administració, però convindria que fos una taca d’oli i que s’expandís per tota la societat ràpidament. No tinc estudis, però sí que sovint comprovo això del text alternatiu de les imatges i em temo que encara som a les beceroles de l’accessibilitat.

    Teresa S.: ja era aquesta la intenció, fer difusió d’una realitat que crec que tots els que ens dediquem a publicar coses a Internet hauríem de tenir molt present. Me n’alegro que t’hagi resultat útil 🙂

  6. Gemma Respon

    Hola, des del Març d’aquest any tenim les pautes d’accessibilitat 2.0 traduïdes al Català, les podeu veure a: http://www.w3.org/Translations/WCAG20-ca/.

    Voldria puntualitzar algunes cosetes, a l’article es comenta que una petita acció com definir l’atribut “alt” a les imatges pot fer accessible una web amb el nivell AAA, això és erroni, es necessita molt més que això per poder arribar al nivell triple A, de fet les lleis a les quals es comenta a l’article sobre les webs de les administracions públiques demanen l’adequació de la doble AA, ja que arribar a la triple A es bastant complicat en molts casos.

    El comentari:
    “les normes WAI estableixen que tots els gràfics haurien de tenir etiquetes descriptives, però si la imatge és simplement decorativa (per exemple, un logotip, posant-hi al text alternatiu només “logo” és més que suficient, perquè si ens entretenim descrivint el logo −d’altra banda, una informació innecessària− generem més soroll i fem que arribar al contingut sigui encara més difícil).”

    Entendre com fer accessible les imatges és un pèl complicat, intentaré amb poques paraules explicar-ho:

    -A l’etiqueta ALT d’una imatge s’ha de posar la funció d’aquesta, i aportar la mateixa informació que poden tenir les persones vidents. No s’ha de fer una descripció llarga, per això ja tenim el Longdesc.
    – Si la imatge té text, hem de posar el text a l’etiqueta ALT.
    -Si la imatge fa funció d’enllaç, hem de posar a on va.
    – S’ha de intentar no ser redundant, és a dir, no repetir el mateix text que pugui acompanyar al voltant de la imatge.

    En el cas d’una imatge com el logo, l’etiqueta alt, NO HAURIA DE POSAR LOGO, ja que no aporta res a una persona invident, hauria de posar el nom que apareix al logotip o si en aquest no en hi ha, i el text està en codi, l’etiqueta alt hauria d’estar buida. Les pautes d’accessibilitat diuen que sempre hi ha d’haver l’etiqueta alt, però que en el cas d’imatges decoratives aquesta etiqueta ha d’estar buida. ( val més buida que sense etiqueta ja que alguns lectors de pantalla poden afegir-lo posant el nom de la imatge )

    Si voleu més informació podeu consultar-ho a http://webaim.org/techniques/alttext/

  7. Foto del perfil de Núria Vives Núria Vives Respon

    Gemma: moltíssimes gràcies per les teves aportacions al post. Estigues segura que aprofitarem la informació que ens dónes per a altres canals i la tindrem molt en compte. Insisteixo: gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *