Presentació del llibre INprenedors i de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

El 14 de juny, s’ha presentat a Barcelona la versió catalana del llibre INprendedores i ens han acompanyat quatre dels autors: Tíscar Lara, Dioni Nespral, Alberto Ortiz de Zárate i Jordi Graells.

Durant l’acte, també s’ha presentat la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) i s’ha explicat als assistents què cal fer per adherir-s’hi. S’ha animat a tothom a posar el seu granet de sorra per col·laborar, amb il·lusió, per impulsar canvis que millorin i transformin l’Administració.

Ha obert la jornada Tíscar Lara, destacant que l’elaboració del llibre INprenedors ha estat una feina col·laborativa feta per i per a inprenedors (neologisme creat adhoc per recollir la idea del que suposa emprendre des de dins de les organitzacions). El llibre, per analitzar què és això d’emprendre des de dins sense una estructura dirigida, s’organitza en 4 grans àrees: l’empresa privada, l’administració pública, el sector de l’educació i la visió de la inprenedoria “des de fora”. Ha explicat com ha estat el procés de gestació del llibre i de la traducció al català de l’original (fet en castellà) i ha destacat que és un llibre amb llicència Creative Commons per tal que la feina feta pugui ser útil per a futurs projectes que puguin anar més enllà. De moment només hi ha la versió digital del llibre INprenedors, però ha anunciat que ben aviat tindrem també la versió en paper.

Pel que fa al capítol dedicat al món de l’educació, Tíscar Lara ha remarcat que cal reconèixer el treball silenciós, tan necessari, de les persones dedicades a ensenyar, que estan treballant en xarxa, que estan aprenent per si mateixos, sense necessitat que tot els hi vingui organitzat institucionalment, i que, sense necessitat de comptar amb els millors recursos, estan aconseguint transformar el món educatiu.

Ha agafat el relleu Dioni Nespral per parlar sobre “L’empresa connectada” i ens ha explicat que en l’actualitat, les empreses estan competint en un mercat del coneixement on el talent és un dels actius més cobejats. Planteja que ara toca fer el pas “del contacte a la connexió”, de manera que es transformi el concepte de “xarxa de persones” per esdevenir un conjunt de “persones en xarxa”. La pregunta consegüent és, doncs, com es pot connectar el talent de les persones? I d’aquesta pregunta sorgeix un dels reptes del s. XXI per a les empreses: entendre que el realment important ja no és retenir el talent sinó tenir accés a aquest talent, al talent de les persones en xarxa; i per a aquest accés al talent dispers, les tecnologies de la xarxa són un gran facilitador. Una característica fonamental dels inprenedors és que són persones amb iniciativa, i remarca que és important que “els de dalt” estiguin per la tasca de canviar les coses i que el que és fonamental, és passar a l’acció. Tanca la seva participació explicant l’experiència de l’empresa on actualment treballa (Everis) amb la utilització de Yammer com a xarxa per al treball col·laboratiu i com a entorn per descobrir el talent existent a les organitzacions.

Alberto Ortiz de Zárate ha començat la seva intervenció explicant la influència de l’educació materna en la seva confiança absoluta, que implica que “facis el que facis, estarà ben fet”. Això, però, requereix comptar amb un equip adult i engrescat amb la feina, que reconegui el plaer de tenir sempre clar l’objectiu. Per tant, cal orientar l’activitat a alguna cosa que generi entusiasme, construint una organització que permeti llibertat per a que es generi creativitat en la consecució dels objectius i en la qual prevalgui la màxima “és millor demanar perdó que demanar permís”. Ha explicat que no creu en l’avaluació del desenvolupament basada en premis i càstigs perquè no fa créixer el grup, sinó que remarca les diferències i, en certa manera, empeny la gent a abandonar, a l’acomiadament interior. Per cloure la seva intervenció, ha repassat els 4 punts destacats al final del capítol del qual ell n’és l’autor (preferim l’acció davant la planificació, la llibertat davant l’organització, la confiança davant el control i la xarxa davant la jerarquia), remarcant així aquests principis inspiradors del que han de ser les organitzacions perquè la innovació germini al seu interior.

Jordi Graells ha obert la seva intervenció amb una presentació en què parla dels estereotips que tradicionalment fan referència a l’administració i que cal treballar per superar-hi. Ha destacat el paper de la tecnologia com a motor dels canvis en les organitzacions, en les societats, en la legislació… i com a facilitadora de la creació d’entorns capaços de generar nou valor, d’allò que hom coneix com la societat-xarxa. Com a derivada, cal parlar també d’organitzacions-xarxa i, necessàriament, també de l’administració-xarxa, on els treballadors públics desenvolupen un nou rol en un món on cal aprofitar tot el potencial que ens ofereix internet i l’abundància d’informació existent per treballar amb més autonomia i amb més entusiasme, que és el veritable resort que pot provocar canvis a l’administració. Acaba citant a Iñaki Ortiz, el qual defineix al seu capítol l’inprenentatge públic com “emprendre a l’administració per l’acció col·lectiva amb el suport de la xarxa, valent-se de les eines 2.0 i moguts per una clara voluntat de canvi i innovació”.

Tot seguit, Jordi Graells ha presentat la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) i ha explicat com s’ha gestat aquesta iniciativa d’organitzar-se en una xarxa transversal de persones decidides a col·laborar a partir de compartir objectius, com ara canviar la manera de treballar, comptar amb la participació de la ciutadania, esdevenir un grup d’opinió consolidat…

Explica què és la XIP, l’estructura dels grups de treball que la componen (.GOV, .EDU, .NET, .CAT, .ORG i .COM), les eines tecnològiques que s’estan utilitzant per la manera com faciliten compartir el coneixement i les experiències i explica què és el que pretén aconseguir la XIP. Relata els moments #xip més destacats i remarca que s’ha fet molta feina i que s’han establert les bases per un aprenentatge continu i intensiu, que de fet, ja s’està produint entre els membres inicials.

Remarca que tenim la sensació que la XIP és un gran projecte perquè ajuda a la recuperació de l’autoestima col·lectiva, alhora que equilibra l’individu amb el col·lectiu i permet aflorar el talent i la creativitat que existeix a l’administració i que no sempre és visible.

Es fa una ronda de presentacions dels membres actuals de la XIP on, de manera improvisada, cadascú ha explicat breument a què es dedica i la seva motivació per formar part d’aquest projecte, i s’obre el torn d’intervencions de les persones que omplien la sala. Entre moltes mostres d’interès per la XIP i per les possibilitats que pot comportar, es destaca el talent ocult que existeix a l’Administració i es valora especialment la importància de fer-lo aflorar i compartir-lo. Un dels participants, provinent de l’àmbit de l’administració local, remarca l’estalvi d’esforços que pot comportar el treball en xarxa, de manera que no calgui que cada administració, sigui de l’àmbit que sigui, hagi de inventar-ho tot. En aquest sentit, Alberto Ortiz de Zárate, fa notar que “en la Administración, ‘copiar’ del de al lado es ‘rompedor”.

Agraïm especialment la col·laboració d’Oriol Soler (estudiant de Periodisme a la UAB) i de Ferran Gonzálvez i Felip Espinosa (estudiants de Mitjans Audiovisuals al TecnoCampus de Mataró) per l’enregistrament de la sessió i de les entrevistes.

Podeu veure més instantànies de l’esdeveniment a la galeria de Flickr de la XIP.

1 comment on “Presentació del llibre INprenedors i de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP)”

  1. Gencat Respon

    Hola,

    Al bloc de gencat també hem publicat un apunt que fa referència a aquest acte on podreu veure-hi un vídeo amb algunes impressions dels assistents. Us en deixem l’enllaç: http://gen.cat/lUmzCc

    Salutacions i enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *