Una Administració col·laborativa i en xarxa

Global NetworkLes xarxes socials han passat de ser sistemes de comunicació a canals d’atenció ciutadana, ja que permeten intercanviar coneixement a més de continguts. Els ciutadans no sols usen les xarxes socials sinó que creen comunitats i participen de l’elaboració, distribució i valoració crítica de serveis i polítiques públiques.

Les organitzacions miren amb sorpresa, falta de coneixement o fins i tot desconfiança les xarxes socials. La presència dels seus organismes a Facebook, Twitter… les ha fet trontollar. Les xarxes generen nous espais de comunicació i debat que alteren les jerarquies tradicionals.

I en el cas de l’Administració succeeix tres quarts del mateix. Tradicionalment, la comunicació i la relació no se li han donat gaire bé. Imaginem-nos, doncs ara, que ho hagi de fer en entorns externs promoguts per altri, com Facebook o Twitter, fora dels seus procediments rígids de control.

Aquestes escapades de l’Administració a Internet han donat lloc inicialment a uns continguts fluixos perquè no responien a objectius estratègics fixats prèviament per definir les fites a aconseguir en aquests espais de relació.

Ens trobem a més que l’Administració no entra dins els plans de negoci de les xarxes socials. La informació i el coneixement que hi pot abocar no encaixa, d’entrada, amb els continguts o la publicitat que serveixen per finançar les xarxes. Per tant, les empreses que les promouen no conceben l’Administració com un client a qui calgui mimar especialment.

Precisament aquests objectius més socials fan que calgui fomentar un entorn rigorós i professional d’actuació específica del sector públic a les xarxes socials, bo i preservant el seu caràcter obert i garantint la seguretat i privacitat de tots els intervinents. La publicació de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya compleix aquesta funció, perquè estableix les pautes per homogeneïtzar la presència de la Generalitat a les xarxes mitjançant un sistema professional i transferible que té en compte la protecció de dades sensibles.

Es tracta que les administracions vegin les xarxes socials no com unes plataformes estranyes, ni com un mitjà ideal per aconseguir un creixement ràpid de l’audiència, sinó com unes eines aliades. Les xarxes són instruments molt aptes per compartir, participar, escoltar i conversar. El repte és que les administracions esdevinguin referents en l’atenció ciutadana per xarxes socials, ja que les xarxes s’estan convertint en l’espai natural per relacionar-se amb la ciutadania i altres organismes aportadors de valor públic.

Les xarxes socials ens ajudaran a conformar nous espais per a l’Administració. De portes endins, poden ser molt eficaces per promoure estratègies de col·laboració entre els treballadors públics per millorar serveis i l’organització mateixa. Externament, les xarxes socials defineixen un nou espai públic on les relacions entre els diversos agents, que estan encara per construir, podran innovar l’entorn social i professional. Per això, és fàcil imaginar que l’escenari canviarà radicalment.

Igual com succeeix en els altres canals d’atenció ciutadana, en les xarxes socials, les diferents administracions s’han de relacionar amb el seu públic destinatari. L’Administració local l’atendrà en aquells serveis de proximitat de què proveeix habitualment i l’autonòmica, en aquells altres que són objecte de la seva competència en l’àmbit territorial de Catalunya.

A tall de conclusió, podem dir que les xarxes socials estan transformant les organitzacions, en general, i les administracions, en particular, que modifiquen tant la relació amb els mercats i la ciutadania com la gestió del seu coneixement intern, tan important per a la innovació de serveis.

 

Imatge de l’apunt: Global Network, de la galeria de Flickr de WebWizzard.

5 comments on “Una Administració col·laborativa i en xarxa”

  1. Foto del perfil de Manel Muntada Manel Muntada Respon

    Hi ha quelcom que encara trobo preocupant i que no puc evitar que relativitzi el que exposes en aquest post Jordi, sobre tot quan et refereixes a “administracions” en general. En el meu dia a dia professional continuo trobant-me de manera persistent amb una desconfiança atàvica respecte a l’ús que en pot fer una persona de les xarxes socials al si d’una organització. Aquesta desconfiança normalment va parella a un desconeixement militant de tota aquesta tecnologia per part de càrrecs de comandament que encara es troben a la “flor de la vida” a l’organització.

    Em pregunto quin són els mecanismes per captar l’atenció d’aquest agents clau quan s’han lligat al pal del vaixell o s’han tapat les oïdes amb cera per evitar caure en el que volen pensar “cants de sirena”. Ara que em llegeixo me n’adono del to del comentari però es que no paro de trobar-me amb sistemes d’informació capats o restringits a càrrecs als que se li suposa una [no]utilització responsable. Gràcies pel post Jordi .

  2. Foto del perfil de Jordi Graells Jordi Graells Respon

    Una observació molt escaient, Manel. Nosaltres mateixos ens trobem en el dia a dia amb les mateixes persones i els mateixos impediments per a l’ús de les xarxes socials a l’Administració. Però, aquest cop sí, és una qüestió de temps; i d’un temps no gaire llarg :))) No es tracta només que les xarxes socials faciliten l’accés ubic de moltes persones que es troben escampades en l’espai físic arreu, ni tampoc de facilitar l’acord (o discrepància) raonada de les persones al voltant d’una opinió o d’un tema, ni tan sols de l’accés abans impossible de persones amb una altra percepció sensorial o amb alguna capacitat (visual, auditiva, etc.) diferent. Ara les xarxes socials ens situen en una perspectiva professional molt diferent al que hem vist fins ara. Aquesta diferència la podem percebre quan, per exemple, ens endinsem amb els avantatges que aporta l’obertura d’un compte de Twitter 012, per atendre la ciutadania de manera complementària a altres canals; l’impacte i el valor que aportarà seran irrebatibles. També quan comencem a obrir espais perquè la gent bolqui el seu coneixement per solucionar qüestions tradicionalment irresolubles o aspectes complexos per als quals la conjunció de moltes maneres de pensar i procedir hauran estat determinants…

    En fi, que sóc,com no podia ser altrament, molt optimista sense que això em faci disminuir un pèl el sentit crític envers els impediments amb què hem de bregar cada dia a les nostres administracions. On t’has vist que algú pugui justificar encara el no-accés a les xarxes socials sigui quina en sigui la raó? Cal un debat obert que apunti més enllà de l’actual horitzó…

  3. Araceli Fortuny Respon

    Tot i que comparteixo el fons del vostre article, també estic d’acord amb el què diu el Manel. Treballo a l’administració local i penso que abans que qualsevol administració pública es decideixi a treure el nas per la finestra de les xarxes socials, ha d’haver fet una profunda reflexió interna sobre si els membres de l’organització estan preparats. Cal començar pel nostre públic intern i conscienciar-lo de les avantatges de les TIC per a la millora del servei públic, d’altra manera les nostres administracions només seran mers aparadors a la xarxa.

  4. Jordi Graells Respon

    Molt d’acord amb el que dius, Araceli. De fet, hi ha organitzacions que decideixen ser a les xarxes socials sense haver-se proposat donar aquest pas necessari, o bé sense permetre que al seu si puguin sorgir iniciatives col·laboratives. Aleshores la política d’aquestes institucions és de ‘cartró pedra’ perquè renuncia a les funcionalitats més transformadores que aporten precisament les eines de xarxa social ben usades i ben enfocades.

Respon a Manel Muntada Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *