Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 …

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

Qui innova en salut?

tricorderQuina és la primera imatge que ens ve al cap quan parlem d’innovació en salut? Possiblement un minúscul dispositiu que s’adapta al pacient i que li controla les constants vitals, o un grup d’investigadors en un centre de recerca… o fins i tot el tricorder, aquell artefacte gairebé màgic que permetia, a Star Trek, diagnosticar qualsevol malaltia simplement escanejant la persona.

Aquesta va ser una de les metàfores que es van utilitzar a la XII Jornada de Salut, centrada en la innovació en l’entorn sanitari, que va tenir lloc a Granollers el passat 11 de març. Allà va quedar palès que tots els agents que participen en aquest particular ecosistema (centres d’atenció primària, centres d’atenció especialitzada, farmàcies, pacients, universitats, empreses del sector sanitari, etc.) disposen de la seva quota de protagonisme a l’hora de proposar solucions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

Innovació i recerca sempre han anant juntes en l’àmbit de les ciències de la salut i, de fet, el Pla estratègic de recerca i innovació en salut, en parla de manera indistinta; però innovar no consisteix només a investigar. La innovació en salut es pot evidenciar en la coordinació de visites dels serveis sanitaris i socials per evitar duplicitats i molèsties, en la millora d’un procediment d’atenció o en la implicació dels pacients en la presa de decisions com ara a través del Consell Consultiu de Pacients.

Innovar en salut implica molts professionals i necessita menys recursos que la recerca perquè, de fet, es basa a adaptar uns mètodes científics, intangibles, a la realitat de la salut d’una persona. I com s’aconsegueix això? Gràcies al talent i la creativitat dels professionals que col·laboren per aconseguir millors resultats. A més, perquè sigui efectiva, cal que s’apliqui en un termini breu a la pràctica clínica i de salut pública. Per aquest motiu són molt importants iniciatives com la compra pública innovadora, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), on la innovació entra a la mesa de licitació amb la voluntat que els projectes no només siguin valorats des del vessant econòmic.

Cal pensar en els centres d’atenció a la salut com autèntiques empreses del coneixement, que vetllen pel benestar de la ciutadania però, alhora, cal obrir camins per tal que els professionals que hi treballen puguin disposar d’espais de reflexió, intercanvi i motivació per tirar endavant les seves iniciatives innovadores.

Imatge de la galeria de Flickr de Sam Churchill

Llegeix-ne més

El Pla Nacional de Valors

PNValorsPels volts de 2011 la Generalitat de Catalunya va decidir impulsar, amb la col·laboració activa de la societat civil, un projecte innovador anomenat Pla Nacional de Valors.

El Pla té com a objectiu el benestar integral i el bé comú pensant en les futures generacions, i per això calia engegar una reflexió conjunta amb els actius de la societat: administració, empreses, organitzacions i persones individuals de tots els àmbits. També la XIP va ser convidada a aportar la seva visió.

El Departament de Benestar Social i Família (actual Treball, Afers Socials i Famílies) va ser l’encarregat de dirigir el projecte començant per una fase de diagnosi de la situació de partida.

El Pla de Valors es troba vertebrat en 17 grans àmbits:

  1. Educació general
  2. Educació artística
  3. Educació universitària
  4. Cultura
  5. Comunicació i xarxes socials
  6. Activitat física i esport
  7. Sostenibilitat, paisatge i hàbitat
  8. Salut
  9. Ciència
  10. Economia
  11. Organitzacions: empresa, administració pública i tercer sector
  12. Diàleg social
  13. Comerç
  14. Justícia
  15. Seguretat
  16. Política
  17. Recerca aplicada

Aquests àmbits estan inspirats per un eix principal, que és el de col·locar la persona en el centre de tota l’activitat humana. Els diversos grups de treball es van reunir i es va treballar en línies estratègiques mitjançant objectius, per posteriorment fer-los operatius. Entre 2014 i 2015 es va presentar en comunicació interna i externa el marc teòric del PNV, tant als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com al Parlament de Catalunya.

Aquest 2016, segons el calendari d’actuacions, correspon la fase d’implementació d’algunes accions prioritàries del PNV. Fa pocs dies es comunicava la marxa de la persona que coordinava i impulsava el PNV; això fa que hores d’ara plani la incertesa al voltant d’una proposta que podria ser o haver estat un gran canvi de paradigma.

Tindrà el Pla Nacional de Valors el mateix destí que moltes altres bones idees abandonades hores d’ara al calaix d’algun despatx? Sincerament, esperem que no sigui així. En un moment tan delicat per a la humanitat, que viu un canvi d’era social i cultural, un projecte humanista com el Pla de Valors no hauria de caure en l’oblit.

Imatge: coberta del Pla Nacional de Valors

Llegeix-ne més

Terminologia Oberta del TERMCAT: termes a punt per a la reutilització

openLa creació i la transferència de coneixement en el si de l’Administració pública estan estretament lligades al rendiment de comptes, a la transparència i a la cultura de la reutilització de la informació. En el marc del govern obert, les dades generades des del sector públic són actualment, mitjançant l’obertura i la publicació, fonts de creació de nous productes i serveis per part d’empreses i grups de recerca.

En el cas concret de les dades lingüístiques, es troben a la base del desenvolupament de programari per a la interacció comunicativa, de diversa índole, que necessita un corpus multilingüe ampli, degudament formalitzat i de qualitat contrastada per al processament del llenguatge. En aquest punt, l’aportació a la qualitat del llenguatge i la interoperabilitat que es pot fer des de la terminologia no és negligible. Aquesta és la voluntat i l’objectiu de la Terminologia Oberta del TERMCAT.

El Centre de Terminologia TERMCAT és un organisme públic adscrit a la Direcció General de Política Lingüística. El Centre es va crear l’any 1985, fruit de l’acord entre el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’encàrrec de garantir el desenvolupament de la terminologia catalana i la seva integració en els sectors especialitzats i en la societat en general, dins del procés de normalització de la llengua catalana.

Al llarg d’aquests més de trenta anys de treball terminològic s’han posat recursos terminològics a l’abast dels usuaris i s’han anat alimentant les bases de dades terminològiques del Centre. Els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents descarregables (en pdf) i, actualment, amb els recursos lliures.

Per mitjà del servei web de Terminologia Oberta, el TERMCAT posa a disposició de la societat repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica fets al Centre. En aquest moment permet descarregar més de 93 repertoris d’interès general, que s’actualitzen permanentment i s’ofereixen en diversos formats de sortida, sota les llicències Creative Commons, les quals permeten reproduir, distribuir transformar o comunicar les dades. Els repertoris es poden seleccionar a partir del títol, l’àmbit temàtic, la data d’actualització i el format de descàrrega (PDF, XML, HTML i PDF a la carta).

La interacció amb l’usuari pot ser no mediada, en la descàrrega lliure, però també existeix la possibilitat d’atenció personalitzada de peticions singulars: per exemple, empreses, universitats, centres de recerca, empreses, editorials o organismes que poden sol·licitar una cessió de dades terminològiques amb finalitats específiques (recerca acadèmica, construcció de plataformes, cercadors, portals, etc.).

Aquest servei es va posar en marxa l’any 2006, en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació i promoure la disponibilitat de recursos lliures, concretada pràcticament en el portal Dades obertes gencat.

La col·lecció d’obres a la Terminologia Oberta ha anat evolucionant d’acord amb les necessitats del mercat i els interessos de la societat. Actualment hi ha més de 170.000 fitxes terminològiques multilingües de diversos àmbits del coneixement, preparades per a ser incorporades a productes i serveis tecnològics de base lingüística. Es té constància de la reutilització d’aquestes dades en alguns projectes de gran difusió, com ara glossaris, diccionaris o enciclopèdies en línia, amb la implicació d’empreses i d’institucions com la UOC o Amical Wikimedia.

Per tant, la línia que el Centre vol seguir en el futur és ben marcada: continuar apostant fermament per l’obertura i la publicació de les dades terminològiques, facilitar la col·laboració dels diferents agents implicats en la cocreació de serveis i contribuir que la llengua catalana mantingui una posició destacada com a llengua del món digital.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de justgrimes (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

Les administracions des dels mòbils?

gencat mòbilsEl juliol de 2014, el portal de la Generalitat de Catalunya (Gencat) va ser redissenyat per facilitar l’accés a continguts i serveis des de qualsevol lloc i en tot moment; aquest nou disseny es va elaborar sota el concepte de disseny adaptatiu (responsive design) que, d’acord amb el Termcat, consisteix en la tècnica de creació i desenvolupament de llocs web que adapta els continguts a la mida de la pantalla del dispositiu des d’on s’hi accedeix, és a dir, telèfon mòbil, tauleta, portàtil o ordinador de taula.

Aquest canvi respon a les noves necessitats de la ciutadania: si estem acostumats a dur a terme una sèrie de gestions amb el telèfon mòbil com ara operar amb el banc, reservar hotels, comprar entrades o dur la targeta d’embarcament, perquè no ens hem de poder relacionar amb l’Administració de manera directa i senzilla? Des de l’empresa privada ja fa temps que tenen clara la resposta perquè ja no és una opció ignorar els usuaris que naveguen amb el mòbil o la tauleta, això significa perdre vendes i clients. Reclamen un accés directe al servei i en fan comentaris i valoracions directament. I aquest accés es tradueix en immediatesa, accessibilitat i interacció.

A més, en tot aquest procés Google ha vingut per donar-hi un cop de mà penalitzant, des de l’abril de 2015, tots els llocs webs que no estiguin creats amb disseny adaptatiu. I també cal afegir l’estalvi de costos i de temps per als gestors del lloc web, que no han de crear una versió específica per a mòbils.

Tal com es va destacar el dia de presentació del nou portal gencat, l’Administració s’ha d’adaptar a la vida de les persones i, al mateix temps, el ciutadà pot arribar a formar part dels processos de l’Administració, els pot viure. La mobilitat s’ha d’entendre com una oportunitat per augmentar el valor del servei que s’ofereix a la ciutadania des del web, fent que la seva experiència d’usuari sigui satisfactòria independentment del dispositiu des del qual hi accedeixi.

 …

Llegeix-ne més

Comunicar ciència a les xarxes socials

ciència socialÉs evident que la comunicació de la ciència està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. I és que des dels quaderns de Darwin i les cartes que intercanviaven els astrònoms Galileu i Kepler fins a la recent narració via Twitter de la separació entre la nau Rosetta i el mòdul Philae de l’Agència Espacial Europea, comunicar qüestions científiques complexes ha estat una de les tasques més importants per als científics.

A banda dels canals formals de comunicació acadèmica, com ara les revistes científiques, darrerament han aparegut tot un seguit de canals informals, com ara els blogs i les xarxes socials, que són àmpliament utilitzats pels científics per parlar sobre la seva recerca, fer-la arribar a un públic més ampli, incrementar-ne la visibilitat i l’impacte i, especialment, aconseguir una bona reputació digital que complementi la reputació acadèmica. O fins i tot per trobar feina.

Hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant Twitter, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. Una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic i de la recerca és la guia que la London School of Economics ha publicat per fomentar-ne l’ús.

De fet, la revista Nature va publicar els resultats d’una enquesta que va enviar a més de 3.000 científics per avaluar-ne el grau de coneixement i utilització de les xarxes socials. La conclusió de l’article era que els investigadors utilitzen cada cop més les aquestes xarxes per difondre la seva recerca, cosa impensable fa només cinc anys.

La revolució també ha arribat a la manera com es mesura l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en les xarxes socials per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica. La idea que hi ha al darrere és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Una mostra de l’emergència d’aquests indicadors és que la biblioteca de revistes científiques Public Library of Science (PLoS) ja els té en compte perquè els investigadors, les institucions i fins i tot els finançadors de la recerca puguin accedir-hi.

En determinats entorns es té la percepció que la difusió de la recerca mitjançant xarxes com ara els blogs o Twitter hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador i que fóra bo que hi hagués un reconeixement o un sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència mitjançant aquests mitjans de comunicació social, ja que es considera que, en qualitat de treballadors públics, els investigadors haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Així ho entén també la Unió Europea, que en el programa marc Horitzó 2020 dóna força rellevància a la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Amy (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 …

Llegeix-ne més

Tanta jerarquia, cal?

TED_MHEl que Margaret Heffernan explica en el vídeo TED ‘Why it’s time to forget the pecking order at work’ és ben aplicable a l’Administració.

William Muir, biòleg evolutiu a la Universitat de Purdue (Indiana, EUA) estudiant la productivitat de les gallines, es va adonar que les supergallines –les més productives individualment—no aconseguien ser les millors en grup perquè només podien mantenir la seva condició suprimint la productivitat de la resta.

Traslladant-ho al món de les organitzacions, el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) va fer una investigació de la qual va concloure que els grups que funcionen millor són els que mostren una millor connexió social entre si. Amb alta sintonia i sensibilitat mútua, les idees flueixen i prosperen perquè s’aprofita el coneixement de tothom. Els equips necessiten aquesta xarxa social –per informal que sigui– on demanar ajut per temes irresolts i per si ja s’ha treballat en allò.

Les organitzacions del segle XXI no requereixen de superhomes o superdones; sols necessiten de l’energia, la imaginació i l’impuls de tothom. Això les pot fer imbatibles.

I a l’Administració? Hi ha marge perquè tothom aporti productivament? O, quan algú ho intenta massa, es troba una supergallina que el picoteja?

 

 …

Llegeix-ne més