Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 …

Llegeix-ne més

Tanta jerarquia, cal?

TED_MHEl que Margaret Heffernan explica en el vídeo TED ‘Why it’s time to forget the pecking order at work’ és ben aplicable a l’Administració.

William Muir, biòleg evolutiu a la Universitat de Purdue (Indiana, EUA) estudiant la productivitat de les gallines, es va adonar que les supergallines –les més productives individualment—no aconseguien ser les millors en grup perquè només podien mantenir la seva condició suprimint la productivitat de la resta.

Traslladant-ho al món de les organitzacions, el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) va fer una investigació de la qual va concloure que els grups que funcionen millor són els que mostren una millor connexió social entre si. Amb alta sintonia i sensibilitat mútua, les idees flueixen i prosperen perquè s’aprofita el coneixement de tothom. Els equips necessiten aquesta xarxa social –per informal que sigui– on demanar ajut per temes irresolts i per si ja s’ha treballat en allò.

Les organitzacions del segle XXI no requereixen de superhomes o superdones; sols necessiten de l’energia, la imaginació i l’impuls de tothom. Això les pot fer imbatibles.

I a l’Administració? Hi ha marge perquè tothom aporti productivament? O, quan algú ho intenta massa, es troba una supergallina que el picoteja?

 

 …

Llegeix-ne més

Són molts 20 anys per a un web?

gencat20En el darrer post del blog, la XIP es comprometia a citar i referenciar exemples de projectes clarament transformadors al si de l’Administració (i s’animava els lectors a detectar-ne!). Aquí va un exemple.

Avui s’ha presentat la Guia web gencat per construir webs a la Generalitat de Catalunya. És una Guia atípica per diverses raons. La primera perquè regula, en un sol instrument, aspectes d’estratègia, procediments i metodologies, usos, edició de continguts i estil. I aquí la Guia explica com aplicar correctament el disseny corporatiu del web per a tot tipus de dispositius mòbils i com gestionar-ne els continguts digitals que s’hi publiquen.

La Guia, que s’adreça a professionals vinculats en els projectes web de la Generalitat, recull amb professionalitat estàndards i procediments i inclou, alhora, el catàleg de peces i l’inventari de models de plantilles, els components i l’ús que cal fer d’aquests recursos d’atenció ciutadana.

Però el que més impacta de la Guia és que ha estat un projecte clar d’intraemprenentatge dels professionals de la Generalitat de Catalunya per convertir els webs corporatius amb eines útils per a la ciutadania i que s’ha dut a terme treballant en xarxa i compartint coneixement. Segurament el més rellevant de la Guia és que ha acabat apoderant les persones responsables i editores web davant els altres professionals i la institució mateixa.

El web de la Generalitat va complir el 4 de setembre passat 20 anys i continua més jove que mai maldant per continuar ser un referent de modernitat, simplicitat, obertura i adaptació a l’experiència de la ciutadania. Per molts anys més!

Més informació al blog i al web gencat

Imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica

mar_llibresAmb aquesta traducció lliure del refrany castellà «obras son amores y no buenas razones» ens volem referir a la falta de meritocràcia a l’Administració. Sou d’aquesta opinió? La compartiu?

Fa pocs dies l’inefable Carles Capdevila retratava amb mestratge al diari ARA el moment de canvi trencador que vivim a tots nivells, d’interregne, en deia, agafant l’expressió de Zygmunt Bauman.

En la contemplació d’aquest període de pas cap un altre paradigma, tot i no saber encara què el substituirà, també nosaltres, funcionaris catalans, tenim la necessitat de dir com ens agradaria que fos l’Administració i comprometre’ns a intentar aconseguir-ho. I afirmem sense embuts que a la democràcia li cal un funcionariat preparat a l’alçada del país nou que volem construir.

Per això hem triat un post amb aquest títol. Volem una Administració autènticament meritocràtica, on els mèrits que es considerin als càrrecs directius i els professionals siguin pel valor que aporten a l’organització i no pas exclusivament pels títols, cursos i coneixements reactius diversos. I això és aplicable tant als directius que han forjat la seva carrera professional a base de màsters com també als funcionaris especialitzats en l’acumulació de cursos de gestió pública clàssica. Uns i altres s’han beneficiat dels mecanismes de promoció professional que estableix la reglamentació de la funció pública, amb un cost de recursos i econòmic en la majoria de casos assumit per l’Administració mateixa, és a dir, a càrrec de la resta d’empleats i ciutadania.

A l’altre costat, trobem professionals que poc poden assistir a activitats formatives (o s’espavilen per consumir-les en altres formats per les seves habilitats tecnològiques) perquè tenen al cap un únic objectiu: materialitzar projectes. Fins i tot, en alguns casos, per les seves condicions d’interinitat laboral, paradoxalment, acaben sent desplaçats (fins perdre la feina) per les persones sobreformades per aquesta via en competències que en força casos, com que s’han apuntat indiscriminadament a tota la que han volgut, poc tenen a veure amb el que requereixen els llocs de treball. Però ai las! el sistema reconeix aquests mèrits com a determinants per ocupar places a l’Administració.

La falta de meritocràcia origina la profusió de nous models de gestió pública i/o de governança (qualitat, electrònica, oberta…afegiu-hi l’adjectiu que vulgueu) directius que no es duran mai a la pràctica perquè hi ha un excés ja sigui en teoritzar o en transferir a organismes tercers la teoria dels primers per ser executada :-P. Sembla evident que el que és difícil i meritori és portar-les a la pràctica. De fet, quantes idees coneixem que no han superat la fase del ppt! Superar el discurs semàntic i acabar executant projectes dels quals es pugui mesurar l’efectivitat, aquesta és la qüestió. I sense cap dubte que seria una bona mesura per a la carrera professional a la nostra Administració!

El model de mèrits actual hauria de ser posat en qüestió per les organitzacions representatives més institucionalitzades, com són partits polítics i sindicats, i reformular amb urgència noves propostes que, en una nova lògica d’acord amb la societat xarxa actual, estableixin un tipus de mèrit més social, és a dir, la capacitat que té la Xarxa per reconèixer quan una idea s’ha acabat implementant amb forma de projecte i ha causat uns resultats evidents.

Nosaltres, des del blog de la XIP, volem col·laborar perquè sigui així. Per això, ens trobareu sempre explicant els exemples que la Xarxa considera socialment reeixits perquè s’han dut a terme i han provocat transformacions en el seu entorn.

Per posar-hi una mica humor, tot plegat ens ha fet recordar aquell equip de canoa espanyol que volia competir amb un de japonès

Com en Capdevila, hem volgut plantejar el tema en to ben alt, lliurement i sota el risc de ser mirats amb condescendència. Perquè, com ell, ens agrada ser valents i dir que «el món el canvia la gent que fa coses i les fa bé».

Imatge de la galeria de Flickr de Richie Rich

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Jordi Foz

jordi fozfotocarnetAquest és el primer d’una sèrie de posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” en què recollirem les opinions de persones rellevants de les nostres institucions que ens expliquen quins canvis creuen que són necessaris per modernitzar l’Administració.

Avui és el torn d’en Jordi Foz, cap de la sectorial administracions públiques d’ERC, president d’Òmnium Gràcia i gestor públic en temes d’urbanisme.

Des d’una mirada molt republicana, en Jordi Foz creu que és important que el poder estigui ben distribuït i que la societat la formin ciutadans que participin i se’n sentin responsables, que siguin actius i virtuosos. Cal recuperar la virtut en la política, la virtut republicana.

La clau de volta d’una administració pública forta és l’empleat públic que ha de tenir la capacitat -i assumir la responsabilitat- d’incidir amb la seva feina diària per tal de millorar la societat.

Pel que fa al debat de si cal una transformació radical de l’administració pública, en Jordi té clar que això requereix un lideratge polític centralitzat molt fort i molt perseverant en el temps, perquè malauradament les resistències a vegades són molt fortes i no podem arribar a portar a terme el canvi que volem.

És per aquest motiu que confia més en una altra visió, potser menys radical d’entrada, que es basa a aprofitar aspectes importants i clau dins l’Administració per fer-los servir de palanques de canvi, de manera que es converteixin en motors per si sols i serveixin per provocar transformacions més importants al llarg del temps.

Un d’aquests aspectes o temes clau seria, en primer lloc, la transparència. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, tenim l’oportunitat des de l’Administració per aprofundir en la transparència entre les unitats, entre els departaments i a la vegada entre les diferents administracions públiques, ja que dissortadament les estratègies internes actuals es recolzen en moltes ocasions en un poder basat en l’opacitat. Hem d’aprofitar la llei, d’una banda, per canviar aquestes dinàmiques internes que serviran per desterrar determinades irregularitats i pràctiques de frau, i de l’altra, per acostumar-nos internament a treballar en xarxa de manera transparent i compartint aquesta informació en obert. Hem de posar llum a la foscor, no permetre racons amagats on s’amagui el frau o l’exercici del poder arbitrari.

Un segon aspecte cabdal és que els treballadors de l’administració pública estiguin capacitats per prendre decisions i responsabilitzar-se’n. L’administració és molt burocràtica i molt centralitzada, i ens costa prendre decisions si els caps no les han autoritzat. Per aquest motiu cal, d’una banda, dotar de competències (de tota mena, també les pressupostàries i de personal) tota l’estructura i no centralitzar innecessàriament el poder. Cal poder prendre decisions sense por.

D’altra banda, ha d’estar molt ben delimitada quina feina fa cadascú, i distingir molt bé els actors que intervenen en els processos: els polítics, els directius públics i els treballadors públics. És imprescindible que els directius tinguin experiència i estiguin acreditats per les seves funcions, per tant no han de ser per quota de partit.

El tercer aspecte primordial per aprofundir en la democràcia des de la visió republicana és el del de la col·laboració i la participació ciutadana. S’ha avançat molt en temes de participació, però cal incidir-hi encara més. Hem de comptar amb la ciutadania des de l’inici, en la definició de les polítiques públiques, i no només limitar-nos a demanar als ciutadans que proposin quan els presentem propostes ja elaborades.

No val a presentar-los idees preconcebudes i demanar-los que triïn la que els sembli millor, sinó que és amb la ciutadania amb qui ens hem de plantejar les preguntes sobre què hem de fer i com ho hem de fer, perquè si aprofitem les seves idees i el potencial de les TIC podrem fer moltes més coses, molt millor i més ràpid.…

Llegeix-ne més

Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència

Dichroic_filtersJa fa quatre mesos que va entrar en vigor la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, per tant, hi ha prou recorregut per començar a fer algunes valoracions.

Fets

  • S’ha publicat el portal Transparència Catalunya que pretén aglutinar tota la informació que hi ha arreu de Catalunya sobre aquesta matèria.
  • S’ha modificat el disseny del portal de la transparència de Gencat i s’hi han enllaçat molts dels continguts que la Llei 19/2014 obliga a publicar.
  • S’han publicat diversos formularis, segons l’Administració a què ens adrecem, perquè els ciutadans puguem iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública.
  • S’ha publicat la normativa que desplega el títol IV de la Llei: Dels grups d’interès: el Decret 171/2015 sobre el registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic i des de l’1 d’octubre és oberta la inscripció com a grup d’interès en aquest registre i, a més, es poden consultar els grups d’interès que s’hi hagin inscrit. Actualment n’hi ha uns quants de pendents però cap d’inscrit.
  • S’ha publicat el portal Participa.gencat, el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat creat “per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern del nostre país”.
  • S’ha publicat també el Pla estratègic de polítiques de transparència.
  • S’ha aprovat la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 20/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents

Mancances

Quan la Llei 19/2014 es va aprovar, ja se’n van criticar alguns aspectes fonamentals:

  • Una llei de transparència hauria d’haver estat exemplar: podria haver estat l’ocasió per redactar una norma en l’idioma que parlem els ciutadans i no en el tecnolecte jurídic. Però la Llei 19/2014 rebla encara més el clau: es remet sovint a altres normes i en alguns articles determina terminis pocs clars que els mateixos juristes no acaben d’entendre i això no és apropar les normes a la societat, ni facilitar la participació ni la transparència.
  • La Llei 19/2014 cau en algunes contradiccions  i aleshores cal recórrer a la interpretació. També s’hi troben altres contradiccions per desplegar la Llei sobretot quan entra en conflicte amb la Llei 19/2013, estatal, que és normativa bàsica (l’exemple més comentat: el sentit del silenci administratiu -negatiu a la Llei espanyola i positiu a la Llei catalana)
  • L’extensió: és una llei massa extensa amb pretensions de regular, de manera molt desigual, diverses matèries i algunes, especialment el bon govern i el govern obert, són difícilment regulables.

No resulta fàcil accedir a la informació pública ni sol·licitar-la perquè:

  • Cal cercar-la a portals, web i entorns diferents: per molt que el portal transparència Catalunya integri diferents enllaços no hi ha cap cercador que permeti obtenir de manera transversal informació de diverses (o de totes) les administracions i, per tant, cal anar espigolant per espais dispersos. Fins ara hi ha representats al portal de la transparència de Catalunya sols un consell comarcal i 19 ajuntaments.
  • Encara no s’han publicat molts dels continguts de publicitat activa que estableix la Llei 19/2014. I és que la transparència, el govern obert, els espais de participació han d’anar més enllà de la publicació dels béns i el patrimoni dels parlamentaris, dels consellers o dels alts càrrecs, un tema que aquests dies és present a molt mitjans de comunicació. També cal predicar amb la transparència en aquests casos, però la gent en vol més i això és merament l’anècdota del canvi que s’està esperant.
  • Cal utilitzar formularis diferents segons l’administració a què adreçar-se i, per tant, la informació que se subministrarà sempre serà fragmentada i caldrà anar tocant a tantes portes com calgui perquè la donin.

D’altra banda, el 30 d’abril es va constituir la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, des d’aleshores no es coneix si s’hi han presentat resolucions, quines ha dictat la Comissió o si hi ha hagut algun procés de mediació. Seria interessant de conèixer-ho.

I la gran oblidada: les dades obertes (l’open data). Sortosament la Generalitat disposa des de fa temps d’un portal de dades obertes. I en aquesta matèria es podria haver anat més lluny, però la Llei 19/2014 no entra gaire en detall i simplement calca els articles de la llei espanyola.

Per acabar, cal recordar que el govern obert el constitueixen tres conceptes: transparència, participació i rendició de comptes. I queda clar, doncs, que amb aquesta llei s’inicia un curt recorregut cap a la transparència, però queden distants els termes participació (que s’esmenta de passada i des d’un punt de vista completament teòric i allunyat dels sistemes que la ciutadania ja està utilitzant –xarxes, agrupacions per interessos…– i encara més de la rendició de comptes (Un de molt bàsic: on s’esmenten els resultats del Pla de govern: fins on s’ha arribat en l’assoliment d’objectius marcats?)

Conclusions

Amb tot, l’avanç cap a polítiques de governança oberta no té a veure solament amb una normativa i tot el desplegament reglamentari que suposi, sinó que cal un canvi cultural a la societat, cal un canvi cultural dintre de l’administració i encara queda molt camí per recórrer.

I al mateix temps és fàcil constatar que el camí que ara s’està recorrent ja no té volta enrere: per molt desgastats que quedin els termes transparència, govern obert, rendició de comptes i participació, s’avança –molt a poc a poc, sí– però en la direcció correcta.

Imatge: Dichroic filters (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dichroic_filters.jpg)

Llegeix-ne més

#XIP5anys: les vostres aportacions

XIP5Tal com dèiem en una entrada anterior, el dia 19 d’octubre la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) va celebrar el seu cinquè aniversari, que ha estat possible en bona part gràcies a la implicació de treballadors públics, agents institucionals i societat civil. Vam fer una crida a la participació a través de Twitter i de l’etiqueta #XIP5anys amb la voluntat de trobar idees que ens ajudessin a millorar. Volem agrair-vos les vostres aportacions; aquí en teniu el resultat:

 

[<a href=”//storify.com/XarxaIP/xip5anys” target=”_blank”>View the story “#XIP5anys” on Storify</a>]…

Llegeix-ne més