Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

40a sessió web: ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’

Visualizing MarathonEl dia 20 de maig de 2015 ha tingut lloc la 40a sessió web amb el títol de ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’, a càrrec de Sergi Anguita i Marc Torres, de GeoStart. Marc Torres, a més, és membre de la XIP.

GeoStart és el grup d’innovació i prototipatge de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La composició d’aquest grup, la seva visió i la forma de treballar signifiquen una (r)evolució dins l’Administració.

La sessió s’ha dut a terme de manera totalment dinàmica i ha mostrat com és possible innovar dins l’Administració a partir dels professionals mateixos, aplicant fórmules que s’estan utilitzant fora d’aquest àmbit. S’hi han destacat idees com ara la necessitat de crear prototips per aprendre de l’experiència de l’usuari, la conveniència de trencar la verticalitat de les organitzacions o el bon funcionament d’espais per a la innovació com ara les hackathons.

El treball de GeoStart ha fet possible l’aparició de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació com ara el comparador de mapes, el visualitzador de canvis urbanístics, el visor de l’evolució històrica del territori català i, més recentment, Instamaps, un conjunt d’eines per a la creació de mapes i visors de manera col·laborativa.

Podeu consultar la galeria de prototips al Beta portal de l’ICGC, des d’aquest enllaç

Imatge: http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2012/11/15/1352998995495/Visualizing-Marathon-008.jpg

 …

Llegeix-ne més

Metges i pacients 2.0: cap a un nou model de relació?

epacientsL’accés universal a les xarxes d’informació està facilitant que els ciutadans adoptin un paper més protagonista com a consumidors de productes i, de manera específica, en la seva relació amb els prestadors dels serveis públics o privats. El ciutadà capacitat (apoderat) té la possibilitat de reclamar més protagonisme a partir de la informació que està al seu abast.

Aquesta capacitació ciutadana està canviant algunes tipologies de relació, com ara la que s’estableix entre metge i pacient. El pacient capacitat (anomenat per alguns e-pacient) coneix mecanismes per accedir a la informació sobre el seu estat de salut i està començant a demanar un diàleg diferent amb el seu metge, que pot arribar a la participació en la presa de decisions sobre la seva salut.

Tal com destaca Matthew Katz (E-Patients Deserve E-Doctors: Addressing the Needs of Both to Make Healthcare Better for Everyone), cal anar una mica més enllà, perquè ni tots els metges estan preparats per atendre aquests pacients capacitats, ni es pot demanar a tots els ciutadans que s’impliquin de manera activa i informada en la presa de decisions sobre el tractament de la seva malaltia. La capacitació ciutadana és una opció i no atorga autonomia en un àmbit tan sensible com és la salut.

La relació metge-pacient ha anat evolucionat al llarg del temps i ara potser estem en el moment en què cal capacitar tots dos perquè puguin treballar junts. És necessari trobar un punt de confluència en què s’estableixi la col·laboració mútua: els pacients, a partir del coneixement directe del seu estat de salut i de tot el que l’envolta, i els metges com a coneixedors dels mètodes de guariment adaptats a cada persona.

Metges i pacients ens necessitem mútuament i les noves tecnologies poden possibilitar una relació de confiança i col·laboradora per poder apropar-nos a la definició de salut establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “La salut és un estat de complet benestar físic, benestar mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.

Imatge: https://www.flickr.com/photos/jakerust/16223676374/

Llegeix-ne més

Una ciutadania capacitada digitalment?

ciutadania capacitadaComença a quedar lluny el naixement d’Internet. Acabant gairebé la revolució social i de pas ja per la revolució de la Internet de les coses, pot sorprendre encara que el darrer informe sobre Educació Superior NMC Horizon Report > 2015 Higher Education Edition, publicat per New Media Consortium (NMC) y EDUCAUSE Learning Initiative (ELI), plantegi el repte de l’alfabetització digital.

L’informe identifica com a tendències dels propers anys l’evolució de l’aprenentatge en línia, el replantejament dels espais d’aprenentatge, els recursos educatius oberts i l’aprenentatge i avaluació basats en les dades. A més, planteja dos reptes significatius: l’alfabetització digital i l’ús de l’aprenentatge informal.

L’alfabetització digital és un repte conegut, però una assignatura sense resoldre encara. Sense unes habilitats bàsiques és difícil avançar. L’alfabetització digital és la base. La veritable alfabetització digital ha d’incloure les competències bàsiques en les quals, segons la UNESCO, se centra l’alfabetització mediàtica i informacional.

Les administracions i organitzacions en general malden per disposar de professionals amb competències clau com el coneixement digital, gestió de la informació i comunicació digital. A totes els cal fer una gestió eficaç del temps, de la informació i la possibilitat d’aprendre amb recursos que la Xarxa ja posa al nostre abast. En definitiva, es tracta de guanyar en competitivitat i afavorir un canvi cultural i organitzatiu.

L’altre repte, incorporar formes d’aprenentatge informal en un entorn formal, ens ofereix l’oportunitat de treballar l’ús de la comunicació a través de xarxes socials i entorns de treball virtuals. El repte és una educació que formi ciutadans crítics i responsables, que afavoreixi una actitud participativa a l’alçada de les estratègies de governança oberta que s’impulsin al país.

Els alumnes, futurs treballadors i ciutadans, necessiten aquestes habilitats per desenvolupar-se en els àmbits personal i professional. Poder expressar-se i participar, al capdavall, en una societat que ofereix opinar en llibertat.

Ens trobem, doncs, de ple en un canvi de model social i cultural, en el qual és fonamental el desenvolupament de polítiques que facilitin la integració de l’alfabetització digital i l’aprenentatge informal en els currículums educatius. I segurament serà interessant plantejar-ho com un repte en l’etapa d’ensenyament secundari.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Donnie Ray Jones (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Aprenent de les millors marques

tree-200795_640El Futbol Club Barcelona és la primera marca esportiva del món, en part gràcies als 100 milions de seguidors que té a les xarxes socials. Aquest lideratge s’explica en bona part pel component emocional (gairebé passional!) que fa que els seus fans es mostrin ben actius a la xarxa.

L’administració no disposa dels jugadors ni del passat exitós del Barça… però sí que pot aprendre’n per fidelitzar el seu públic, és a dir, la ciutadania, quan s’hi relaciona. Avui dia la comunicació consisteix sobretot en interactivitat; les persones trien la seva font d’informació i prenen decisions de manera activa, informant-se directament o a partir de xarxes de confiança, com poden ser amics o familiars, per formar les seves opinions.

Això significa que el ciutadà ha de ser el destinatari bàsic de l’acció comunicativa pública; cal elaborar i presentar continguts atractius, en els entorns informatius adequats (des de l’atenció directa fins a les xarxes socials) i, sobretot, la persona ha de poder establir una conversa amb l’administració. La facilitat que trobem a les xarxes per emetre continguts i opinions s’hauria de poder traslladar a l’àmbit administratiu.

Des de l’administració hem d’assumir el repte de comunicar adequadament en el moment actual, on les xarxes socials conviuen amb els mitjans més tradicionals. Els ciutadans han de tenir l’oportunitat de parlar i de ser escoltats, han de trobar continguts interessants i actualitzats, i tot això de manera fàcil i entenedora. I han de poder valorar-la, com qualsevol altra marca.

No juguem la Champions League… però els nostres resultats són igual d’importants!

Imatge: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/10/25/17/26/tree-200795_640.jpg

Llegeix-ne més

A la XIP hem fet les ‘Amèriques': 42 voices

indiegogo campaign XIPAmb les organitzacions, com amb les persones, nosaltres proposem però la vida disposa.

Quan al gener del 2013 us presentàvem el vídeo explicatiu del govern obert, la gent de la XIP no érem conscients que era l’inici del que cloem avui amb èxit: una campanya de micromecenatge als Estats Units.

El vídeo ha estat traduït a cinc idiomes. Ha estat la targeta de visita de la XIP que ens va permetre ‘entrar’ a la ponència de la Llei de transparència al nostre Parlament. Ha estat la base del llibre col·laboratiu 42 veus sobre el govern obert que vam presentar amb Màrius Serra l’abril del 2014. I, finalment, ha desembocat en aquesta campanya de micromecenatge per aconseguir traduir el llibre a l’anglès, en un registre més professional i tècnic.

Avui tanquem la campanya a la plataforma Indiegogo. Hem assolit la quantitat amb què podrem traduir i difondre el llibre pels països de parla angles i arreu del món. I amb el llibre, el concepte del govern obert, per repensar el nostre actual model de democràcia i, de retruc, el nom i la manera de fer de la XIP.

La campanya ha estat liderada des dels Estats Units per la Megan Eskey. La Megan és una influencer de la Xarxa i consultora en matèria de govern obert. Ella és la que ens va demanar de millorar la traducció que havíem fet amb els nostres mitjans i la que ha difós allà abastament la campanya. És, al capdavall, la responsable del nostre èxit.

El lloc web de la campanya resta obert i el podeu trobar al següent enllaç: https://www.indiegogo.com/projects/42-voices-about-open-government–43. Es tracta d’una campanya d’In Demand, per tant la mantindrem viva durant un temps per continuar la cerca de patrocinadors or que ens permetin continuar difonent el llibre en els mitjans de comunicació.

Des de la XIP us volem agrair el vostre ajut, amb el suport econòmic en alguns casos i amb la difusió continuada amb altres. És clar que, juntament amb la Megan, heu estat la clau de l’èxit d’aquesta campanya de micromecenatge.

La pregunta a resoldre ara és cap a on ens portarà aquest nou pas?…

Llegeix-ne més

Micromecenatge des dels EUA per al ’42 veus sobre el govern obert’

La XIP tira endavant un nou repte i ara des dels Estats Units (EUA)! Acabem d’engegar una campanya de micromecenatge per a la traducció a l’anglès del llibre 42 veus sobre el govern obert. Després de la repercussió que han tingut les versions catalana i castellana del llibre, calia disposar d’una traducció professional del llibre a l’anglès i continuar generant debat i difonent la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les nostres democràcies.

La plataforma escollida per aconseguir els 5.000 dòlars necessaris ha estat Indiegogo https://www.indiegogo.com/projects/42-voices-about-open-government–43. S’hi poden fer aportacions de manera totalment flexible. Les franges recomanades permeten formar part de la llista d’agraïments (25$-199$), patrocinar un article (200$-1.999$) i fins i tot (2.000$ o més) aparèixer a la coberta amb el nom i la marca!

Cal destacar l’empenta i el suport incondicional de Megan Eskey, una de les 42 veus expertes que ja va escriure un article breu al llibre. Ella ens ha guiat en tot el procés de selecció de la plataforma i de previsió dels costos.

Ara només queda la col·laboració de tots nosaltres per assolir el repte, si pot ser amb una aportació econòmica directa a la campanya, però sobretot divulgant la iniciativa tant a l’entorn més proper com a les xarxes socials. Quina millor manera de difondre una publicació col·laborativa que una campanya de micromecenatge!

Animem-nos-hi i col·laborem en la primera campanya de la XIP d’aquesta envergadura!

Llegeix-ne més

Compromís, motivació i tècniques de reanimació dels treballadors públics

xipEn una excel·lent TED Talk de l’any 2009, l’analista Dan Pink explicava el que els sociòlegs han demostrat, però la majoria de persones que lideren equips encara no han assumit: els mètodes tradicionals de recompenses procedents de l’exterior no sempre són efectius perquè el que realment ens motiva es troba en el fons de nosaltres mateixos.

Segons Pink, les recompenses del segle XX funcionen només en unes circumstàncies molt concretes i es caracteritzen per la seva absència de creativitat. Pink demostra com el secret d’un rendiment elevat no es fonamenta sobre un sistema de recompenses i càstigs, sinó en un impuls intrínsec que no es veu: l’impuls per fer les coses perquè són importants, ens agrada fer-les i fer-les bé. Una  bona mostra de les teories de Pink és l’aparició de la Viquipèdia, un model de negoci que basa la gestió dels seus contingut en l’aportació de milions de persones voluntàries que no obtenen cap mena de recompensa econòmica.

El sistema operatiu que proposa Pink per estimular el personal de les organitzacions, i que també es podria implementar a l’Administració, se sustenta sobre tres eixos: autonomia (en l’execució de la feina), mestratge (el desig de ser cada cop millors) i propòsit (l’anhel de fer el que fem al servei d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos).

Durant la crisi molts empleats públics han donat molt més del que s’esperava i ha quedat palès el seu compromís. Fóra bo que ara es mostrés certa reciprocitat, estimulant un procés de canvi i millora en les administracions públiques, per exemple amb la incorporació d’una gerència pública professionalitzada i la creació d’espais de participació entre directius i personal que fes partícips ambdós col·lectius dels objectius de l’organització.

El disseny d’una veritable carrera professional objectiva, la discriminació positiva envers els treballadors més compromesos (amb iniciativa i inquietud per formar-se), el reconeixement de la feina i la constatació de quins són els resultats visibles d’aquella feina són altres fórmules aplicables al concepte de motivació de la funció pública del segle XXI. La superació de la ideologia motivadora basada en els pals i les pastanagues permetrà enfortir la nostra Administració i, potser, canviar el món.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Jeff Turner (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Com ha anat el I Congrés de Govern Digital?

I Congrés Govern DigitalEls dies 21 i 22 de gener ha tingut lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona de Montjuïc el I Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) i la participació activa de diverses administracions (ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, Localret, Diputació de Barcelona…).

La XIP hi ha tingut un lloc destacat, tant en l’organització mateixa com en la participació de diversos dels seus membres com a ponents i com a personal organitzador i relator.

Al llarg dels dos dies, 1.300 professionals de les administracions catalanes i altres professionals vinculats al sector públic han exposat i debatut idees i experiències per ser posades en pràctica per transformar les respectives organitzacions públiques: govern obert, transparència, innovació pública, contractació pública electrònica, identitat digital, agenda digital europea 2020, relació amb les empreses… Properament se’n publicaran de manera oficial les conclusions.

Us fem un tast de l’àmbit més de governança de país. S’hi ha evidenciat que cal un canvi de cultura institucionals acompanyat d’un canvi de valors. És molt important que els governs defineixin un pla estratègic que vagi més enllà dels límits d’un sol mandat, que porti a la pràctica els principis de governança oberta amb tots els seus elements –transparència, rendició de comptes, assumpció de responsabilitats, participació, col·laboració i intraemprenentatge–. I més, com s’ha anat insistint en el Congrés, que el context polític i social que estem vivint com a país pot esdevenir crucial per accelerar i materialitzar aquestes polítiques.

En el vessant més metodològic, es constata la necessitat de definir un model d’innovació públic que ompli de sentit aquest tema. Com han reiterat diversos ponents, encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. Per això, ens caldrà definir bé l’estratègia (qui i on volem ser, com deia Linnar Viik, d’Estònia), admetre també el fracàs com a aprenentatge i, sobretot, crear espais de participació dels empleats (intraemprenentatge) i de la ciutadania.

En el món local, també amb aquesta visió més d’estratègia a llarg termini –marcada especialment per l’Horitzó 2020, d’agenda per als ens locals–, s’han destacat els punts clau a tenir en compte: governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Llegeix-ne més