Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

I si fem que la contractació pública sigui atractiva?

cadenat02Els dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la Ideató de dades obertes de la contractació pública, que es plantejava definir serveis web i aplicacions que utilitzin les dades obertes per aconseguir una contractació pública més ètica, socialment responsable i accessible per a la ciutadania.

La XIP hi va participar amb un equip de 5 persones –reforçat per Laia Puig– i va abordar el repte de millorar la visualització de les dades de contractació per a la ciutadania, és a dir, buscar la manera per poder comunicar millor a la ciutadania de les dades de contractació pública per a fer-les més comprensibles.

El servei proposat va ser el “Tinder de la contractació”: Tinder és una xarxa social que permet establir relacions consentides amb persones del nostre voltant. Si aquest tipus de xarxes han transformat la manera com ens relacionem, per què no podem fer-ho també amb les dades obertes de contractació? Aquestes eines presenten la informació de manera àgil, entenedora i intuïtiva, i faciliten les relacions entre les persones.

Ideató 2017Per què no presentar les dades de contractació amb la  mateixa facilitat que trobem persones a Tinder i que s’hi pugui interactuar: preguntar, opinar i compartir? Els datasets que obtenim per treballar amb dades obertes són complexos, avorrits, només aptes per a experts i requereixen un treball d’adaptació abans d’obtenir-ne resultats. Amb aquesta nova eina la ciutadania trobaria respostes fàcils de manera lúdica i a través de la tafaneria aniria descobrint les dades de contractació pública.

Les pantalles de selecció també serien les pròpies d’aquestes aplicacions però en comptes de triar home/dona, triaríem òrgan de contractació o empresa, i el mateix passaria amb el període d’adjudicació dels contractes, l’àmbit del contracte o, quan els datasets ho permetin, utilitzar tècniques de geolocalització per trobar les relacions en el territori.

P1

P2P3

 

 

 

 

 

 

 

De manera semblant, les pantalles resultants de les cerques, serien molt gràfiques i facilitarien que els ciutadans interactuessin valorant contractes en lloc de persones, amb emoticones que indiquessin l’acord amb les dades del contracte, les dubtes o el desacord amb el que s’hi presenta. A partir d’aquí es podrien elaborar productes derivats, com ara el rànquing dels contractes més consultats o els que han generat més dubtes.

Cal felicitar el projecte guanyador, Open Frau, una proposta que pretén ajudar a prevenir, detectar i denunciar les males pràctiques en contractació, a partir de la utilització d’uns algoritmes de detecció de patrons de risc en la contractació, aplicats al tractament massiu i dinàmic de les dades; també el segon, ContraKtació, un sistema que ajuda els responsables del contracte a fer-ne el seguiment de l’execució la participació ciutadana en la valoració del grau de qualitat i compliment dels contractes.

Llavors… i si juguem amb la contractació pública?

Llegeix-ne més

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?…

Llegeix-ne més

Ens poden receptar aplicacions?

Ens poden receptar aplicacions e-salut?

Font: Pixabay

És cert que el 2018 tot i tothom estarà connectat per mitjà d’Internet? Es poden receptar aplicacions als pacients?  On és el límit de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la salut?

Diu el consultor en transformació i estratègia digital, Marc Vidal, que les perspectives de creixement exponencial d’Internet, que va començar el 1993 com una xarxa tècnica, ens han portat el 2008 a una Internet social, a l’anomenada “Internet de les coses” el 2016 i es preveu aquesta “Internet del tot” per al 2018, on tot i tothom hi estigui connectat… però ja estarem preparats?

Ja anem veient que moltes de les coses que no pensàvem mai que seran digitalitzades, ho seran; cada cop més estem passant de treballar amb productes a treballar amb serveis… però cal no perdre de vista que la ciutadania vol tecnologia que no li compliqui la vida, que li doni referents clars i, en un cas tan sensible com la seva salut, que millori la seva qualitat de vida.

Actualment existeixen al voltant de 200.000 aplicacions en els àmbits de salut i social. Els principals serveis que aporten són la geolocalització de centres, gestió de visites, temps d’espera en temps real i visites virtuals. En el futur més proper augmentarà la pràctica de la telemedicina, el telediagnòstic i la teleconsulta, al mateix temps que es vol afavorir que els ciutadans se sentin més partícips i responsables de la prevenció i cura de la seva salut, amb eines com La Meva Salut, l’espai digital multicanal que cada vegada ofereix més funcionalitats.

Cal tenir en compte el repte que tenim al davant tots els treballadors públics i, especialment, els professionals de la salut. Encara hi ha una minoria de nadius digitals i tots anem adquirint cada dia noves competències, però cal que l’Administració faciliti un l’aprenentatge d’aquestes persones que ens ajuden a emmalaltir menys i millor.

És possible que ens trobem molt a prop que el nostre metge de capçalera ens recepti una APP que millori la nostra salut; caldrà que, al mateix temps que els professionals de la salut incorporen aquesta habilitat a la seva “caixa d’eines”,  l’Administració validi i promogui l’ús d’aquests recursos. Ens hi posem?

Article inspirat en la  Jornada de presentació del Mapa de Tendències en TIC i salut 2016

 …

Llegeix-ne més

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?…

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 …

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Governar és servir

 

Enllaç a l'estratègia de transformació del govern britànic del 2017-2020

Governar és servir. Així comença el document en què el govern britànic descriu l’estratègia per a la seva transformació des d’ara al 2020. Ara que Catalunya està construint la seva pròpia estratègia en el marc del Pacte Nacional per a la societat digital, no estaria de més tenir present quins són els objectius i els passos que es planteja un dels països digitalment més avançats del món.

Una de les parts més valuoses del document és el pròleg. En aquest, el ministre del Cabinet Office afirma sense embuts que, tot i els esforços, la ciutadania manté la percepció que el govern és incapaç de fer allò per al que va ser escollit, o ineficient a l’hora de respondre a les necessitats populars: el govern no ha estat prou hàbil a aprofitar el potencial de transformació que proporcionen les noves tecnologies per generar canvis. El govern és gran i lent. I en un món on cada cop es demana més agilitat i efectivitat, el repte és considerable.

Per aquest motiu, la transformació digital és una eina molt potent per renovar la legitimitat del paper del govern en la gestió del que és públic, però sobretot per posar la democràcia al nivell que es mereix el poble.

Comptant la feina feta des del 2012 amb l’Estratègia de Govern Digital, Gran Bretanya es proposa arribar al 2020 havent transformat tots els serveis d’atenció a la ciutadania i havent-ne millorat l’experiència d’usuari, havent transformat l’organització (en termes de flexibilitat, eficiència i multicanalitat), i havent transformat el funcionament intern per produir el “canvi” eficientment.

Per fer-ho, faran ús de les oportunitats que les eines, la tecnologia i els enfocaments propis de l’era digital ofereixen, per entendre millor les necessitats de les persones, construir serveis de manera més ràpida i al cost més baix i  prendre decisions a partir de les dades i els fets contrastables.

Al cap i a la fi, el motor de transformació del govern (i de l’Administració) és apoderar els ciutadans i fer l’Administració responsable de les seves necessitats.

La mutació digital del govern té unes finalitats ben identificades:

  • Que els usuaris tinguin una bona experiència d’usuari i que sigui coherent en la seva interacció amb l’Administració
  • Que els governs electes tinguin més impacte en les seves polítiques proveint serveis i informació de manera més ràpida i fent canvis àgilment
  • Que es redueixi el temps i el cost de governar amb més agilitat per respondre al canvis socials, econòmics i polítics
  • Que millori la confiança de la ciutadania en el govern, garantint la seguretat de les dades personals i aplicant transparència en publicar dades de caràcter no personal perquè es puguin reutilitzar adequadament
  • Que hi hagi sistemes de seguretat per defecte, combatent el cibercrim a cada etapa de la transformació digital.

Aquestes 5 finalitats van acompanyades de 5 objectius per transformar la relació entre la ciutadania i el govern britànic per al 2020:

  • Continuar oferint serveis digitals per a tothom i transformar la manera d’actuar de l’Administració
  • Desenvolupar les habilitats i cultures correctes entre els servidors i líders públics i generar un entorn iteratiu i d’aprenentatge centrat en els ciutadans
  • Proporcionar millors eines i dissenyar processos de treball que facilitin la feina als servidors públics i els permeti desenvolupar les seves funcions més efectivament
  • Fer un millor ús de les dades, no només per transparència sinó per contribuir a la transformació del sector públic i el sector privat
  • Crear, operar, iterar i incorporar plataformes de tramitació i gestió compartides i reutilitzables que potenciïn la transformació, i que siguin de codi obert

L’estratègia britànica destaca perquè, a més d’establir les prioritats d’acció fins al 2020, busca el seu impacte no tan sols en la ciutadania sinó també en la necessitat de transformar internament l’organització. Han arribat a la conclusió que per donar un millor servei i acompanyament a la ciutadania, cal capacitar i invertir en els treballadors públics, potenciant noves habilitats i aptituds, així com reclutant nous perfils professionals.

Podeu consultar el document complet a: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-strategy-2017-to-2020

 …

Llegeix-ne més

La XIP amb la innovació al món local

XIP_GironaEl dia 29 de març va tenir lloc la jornada Els governs locals com a motors d’innovació, que pretenia aportar idees sobre com la innovació pot esdevenir una eina facilitadora per al treball en xarxa, especialment en els municipis petits. Per tal de dur-ho a terme, s’hi van analitzar experiències locals i casos concrets de xarxes d’innovació, entre ells el de la XIP.

La ponència central va anar a càrrec de Joan Subirats, que va exposar diferents enfocaments sobre la innovació, decantant-se per aquell que respon a la transformació social i econòmica que estem vivint actualment, on estructures que fins ara consideràvem estables, com ara la família o l’escola, deixen de ser-ho. Estem vivint un canvi d’època en què no es pot funcionar de la mateixa manera. Són moments marcats per l’heterogeneïtat social i la fragilitat d’entorns en què l’Administració ha de deixar de “derivar” per treballar en xarxa, per tractar la complexitat des de més a prop.

Per tal d’il·lustrar el concepte dels motors d’innovació en els municipis petits, Joaquim Brugué va presentar el seu treball “Polítiques socials innovadores en contextos de crisi i austeritat” on es planteja, entre altres preguntes, si els municipis petits són espais potencialment innovadors. La resposta és afirmativa, però mentrestant cal superar les resistències d’una Administració que no està pensada per ser innovadora i que va ser creada per oferir seguretat i garanties. Segons l’estudi, els municipis petits, en canvi, resulten ens més adequats per gestionar la inexactitud que demanen els temps actuals.

La participació de la XIP es va centrar en una taula sobre com es generen xarxes d’innovació pública, compartida amb la Xarxa d’Innovació Social del Vallès, on es va fer un repàs a la trajectòria de la XIP i els principals projectes on ens hem implicat. En la línia del que s’havia anat comentant al llarg de la Jornada, es va posar èmfasi en la necessitat d’adaptar l’Administració al món d’avui, facilitant espais de creixement als treballadors públics com a motors principals de la innovació i sense oblidar el component emocional que hauria d’acompanyar aquests processos.

Llegeix-ne més