Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Per fi: 42 veus en anglès!

42voicesEstem molt contents de presentar per fi la versió anglesa del llibre  que ajudarà a repensar i millorar l’actual model de democràcia, difonent el concepte de govern obert i, de retruc, fent conèixer també la XIP i el seu lifestyle per transformar les administracions i adaptar-les de ple al segle XXI.

Però, sobretot, ja sabeu que res d’això no té valor si ara no el fem arribar arreu del món. Per això, des de la XIP demanem el vostre ajut. Sisplau, difonem-lo a les nostres xarxes i fem que el llibre i les idees que s’hi exposen tinguin un gran ressò! Sabem que us ho podem demanar perquè tots plegats conformem l’esperit de la gran xarxa que és la XIP.

El 10 d’abril de l’any passat es va presentar al Mobile World Centre de Barcelona el llibre 42 veus sobre el govern obert, en les seves versions catalana i castellana. El llibre és una publicació col·laborativa que pretén definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP perquè un govern es pugui posar l’etiqueta d’obert.

Aquell mateix dia demanàvem als assistents la seva col·laboració per confegir la versió anglesa. Amb l’esforç de tots vàrem aconseguir una traducció voluntariosa que va ser corregida en ortografia i estil per una persona nadiva de parla anglesa. Tot i que el resultat era good enough (prou bo) per ser comprensible, vam xocar contra la nostra primera lectora i beta-tester, Megan A Eskey, una de les 42 veus i, com a bona exprofessional de la NASA, acostumada a exigir alts nivells de perfecció.

Calia disposar d’una traducció, doncs, més professional del llibre a l’anglès si volíem continuar generant debat i difonent la idea de govern obert pertot. Amb aquest objectiu la XIP, el febrer de 2015, va una campanya de micromecenatge als Estats Units, a la plataforma Indiegogo, per traduir el llibre a un registre més professional d’anglès.

Gràcies a les aportacions de molts de vosaltres i al suport incondicional de Megan  A Eskey, al cap d’un mes vam poder tancar la campanya havent assolit els 5.025 $ necessaris per a la traducció més professionalitzada.…

Llegeix-ne més

Fent efectiva la Llei de transparència

transparència_gLa setmana passada, ja ho comentàvem en l’apunt anterior, va entrar en vigor la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La Llei regula minuciosament temes tan rellevants com la publicitat activa i el procediment per accedir a la informació pública, tan ben custodiada fins ara per les administracions públiques.

Els darrers mesos les diferents institucions que han de complir obligacions de publicitat activa han estat seleccionant i publicant tot allò que estableix la Llei. En l’àmbit de la Generalitat i amb la finalitat de facilitar la recerca de matèries que cal fer transparents de les diferents institucions, el dia 1 de juliol es va publicar el portal de la transparència de Catalunya, que inclou els enllaços cap als diferents actors obligats. El portal els agrupa en apartats diferents: Generalitat de Catalunya, Administració local, Administració corporativa, universitats públiques, associacions i fundacions privades, prestadors privats de serveis, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, i grups d’interès.

A l’Administració de la Generalitat, i també a molts municipis de Catalunya, ja existia un portal de la transparència específic, des de fa gairebé dos anys, abans que s’aprovés la Llei de transparència. També els darrers temps s’ha treballat per adaptar aquest portal a les obligacions específiques de publicitat activa que estableix la llei. Així, en sis apartats clars i descriptius, s’agrupen totes aquestes matèries: organització, economia i finances, contractació, territori, línies d’actuació i procediments i actuacions jurídiques.

transparència_fPerò, a més, l’1 de juliol també es van presentar dues eines que han de fer no només més transparent, sinó també més propera i participativa la nostra Administració: d’una banda, un formulari en línia per poder sol·licitar l’accés a la informació pública que vulguem demanar, sense que calgui motivar la petició que fem; d’altra banda, Participa.gencat una plataforma que permetrà que, com a ciutadans, puguem accedir a processos participatius on opinar, col·laborar amb les institucions públiques i manifestar allò que pensem.

L’accés a la informació pública comptarà amb un organisme, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que vetllarà pel compliment d’aquest dret.

La Llei de transparència, però, regula amb intensitats diferents altres temàtiques que a hores d’ara encara estan pendents de desenvolupament normatiu i d’execució real, com són els grups d’interès o el bon govern.

La Llei ha generat i generarà a partir d’ara un seguit de canvis que necessàriament faran modificar actituds, percepcions i sobretot la manera com fins ara es treballava a l’Administració pública. La Llei de transparència provocarà, dintre de totes les institucions, de la més gran a la més petita, un canvi de paradigma, fluxos i circuits ben diferents i tot plegat comportarà -esperem- un enfortiment de la democràcia, gràcies a la participació dels ciutadans amb l’Administració, la col·laboració i el coneixement nítid i clar del funcionament de les organitzacions públiques.

 …

Llegeix-ne més

Avui entra en vigor la Llei de transparència catalana

transparènciaEl Parlament de Catalunya va aprovar, en el Ple del passat 18 de desembre, la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei va significar, en la seva fase de compareixença, un veritable esforç per part dels parlamentaris per escoltar el parer d’un nombre important d’organitzacions i persones expertes. La XIP va tenir l’oportunitat de participar-hi activament i hi va comparèixer.

La redacció final de la Llei, com és saludable que passi, té defensors i detractors: és massa agosarada per uns i és queda curta per a altres. En el cas de la XIP, tot i reconèixer-li tants aspectes positius per descomptat, la considerem ben fluixa pel que fa a obertura de dades i reutilització; segurament per la falta de domini en el coneixement d’aquesta facultat que pot ser cabdal per a les nostres institucions a l’hora de posar-se al capdavant dels països avançats en l’economia del coneixement. En aquesta matèria no aporta res de nou respecte a la llei espanyola, per exemple.

Amb tot, la Llei era necessària per contribuir a definir el marc de relacions i confiança entre la ciutadania, els seus representants polítics, els treballadors públics i el conjunt de l’Administració.

Avui, dia 1 de juliol, és el dia marcat per la Llei perquè les administracions generals de Catalunya garanteixin el dret d’accés de la ciutadania a la informació i la documentació publiques (els ens locals tenen sis mesos més de termini), i també perquè l’Administració transparenti més la seva activitat i obri també les seves dades pensant en la reutilització i la revalorització que signifiquen per al conjunt de la societat.

Avui, ja són diverses les institucions i organismes que han canviat les seves llicències i condicions d’ús, de caire restrictiu, per d’altres que afavoreixen que es reusi coneixement i dades.

Per bé que la interpretació i l’aplicació de la Llei seran les que l’ompliran de significat real, des de la XIP celebrem el que el dia d’avui representa, com a passa important cap aquest concepte global que anomenem Govern Obert.

Mostrem interès per les dades i continguts dels poders públics! Demanem-los la informació que necessitem! Reutilitzem-la també!

 

Imatge: Wikimedia Commons

Llegeix-ne més

Barcelona GovJam 2015: llicència per innovar

gov_jam_logo_2015Els dies 9, 10 i 11 de juny ha tingut lloc a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la tercera edició a Barcelona de la Global GovJam 2015. L’esdeveniment s’ha organitzat de manera simultània a 38 ciutats d’arreu del món. A Barcelona, ha anat a càrrec, de manera voluntària i sense remuneració, de l’empresa We Question Our Project, i ha comptat amb la participació activa de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

La GovJam és oberta a tothom qui està interessat en els serveis públics i que vol aportar idees i perspectives per millorar-los. Hi poden participar treballadors públics i també particulars, que treballen plegats a l’entorn d’un tema proposat al mateix temps a tots els participants del món. En 48 hores i distribuïts en equips de treball, aplicant tècniques de design thinking, plantegen i prototipen projectes de millora de serveis concrets que després es presenten en una plataforma per posar-los a l’abast de tothom.

El lema de les govjams és “no ho diguis, fes-ho!”.  Per això, és una molt bona ocasió de testejar noves iniciatives, intercanviant idees i tècniques entre persones de dins i fora de l’Administració, establint contactes i concretant projectes. La GovJam, en paraules d’un dels seus impulsors, Adam Lawrence, no crea innovacions: crea innovadors, els dóna eines per treballar d’una manera diferent.

GovJam03pA Barcelona, la GovJam ha anat precedida d’una sessió d’inspiració on persones que no hi participen aporten idees i visions que després ajuden als participant de la GovJam a perfilar els seus projectes.  Si cliqueu aquí podreu veure els projectes presentats finalment a Barcelona.

Creieu que les tècniques del design thinking es poden aplicar als serveis públics? Veieu adequat que els treballadors públics aprenguin com fer-les servir? Com creieu que es pot vehicular la intervenció de la ciutadania en aquest procés de disseny de serveis? Esperem les vostres aportacions!…

Llegeix-ne més

Instamaps: Bona feina @GeoStarters

Instamaps_pL’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) compta amb el grup @geoStarters, que ha desenvolupat una eina web per fer mapes i visualitzar les pròpies dades.

Aquesta eina és Instamaps, i el dia 5 de juny van fer una sessió pràctica a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per explicar-la.

A la primera part, en Sergio Anguita va explicar la filosofia del projecte: Estan fent un desenvolupament del projecte, pas a pas, però a cada pas ja pots mostrar i utilitzar alguna cosa de l’eina. Aquest sistema de treball recorda el que planteja l’Alfons Cornella al seu llibre “Hacia la empresa en red” (2002).

Una idea del llibre és el 3×3: 3 persones, 3 mesos, 3 solucions. I a partir d’aquí anar avançant. Fer un prototip i desenvolupar-lo. Els resultats s’han de veure i poder-se aplicar des del primer moment que es comparteix el projecte.

A la segona part en Marc Torres va explicar com utilitzar l’eina, des de crear el compte fins publicar el mapa. El més senzill va ser com pintar un punt, com dibuixar un track. I després com importar un arxiu d’una excursió publicada al wikiloc. Seguidament va mostrar com importar un arxiu en format excel i mostrar les dades sobre el mapa. Tot molt fàcil i senzill.

Instamaps, tal com està ara disponible, és molt aprofitable, se’n pot treure molt de suc i facilita molt la visualització de dades.

Instamaps és la típica eina en què aprens com funciona a mesura que la fas servir i a la vegada vas descobrint les seves utilitats.

Instamaps posa en valor una nova manera de treballar que caldria que s’anés estenent entre l’Administració: Fes, comparteix i col·labora!!

Foto:

Exemple d’ús de l’eina: Distribució de les indústries agroalimentàries de Catalunya 2015

http://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=c3e2071d9b3c8518d4b442c575c2c161&id=3840731

Instamaps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 …

Llegeix-ne més

La informació a la recerca del ciutadà

info_ciutadàEl proper 13 de juny els municipis del nostre país iniciaran un nou mandat a partir de la presa de possessió dels càrrecs electes resultants de les eleccions del passat 24 de maig. Aquests equips de persones noves o renovades assumiran el repte de dirigir l’Administració pública que, per la seva proximitat, majors impactes genera entre la ciutadania.

El punt d’informació on la ciutadania buscarà resoldre les seves necessitats d’informació i coneixement serà, de manera destacada, el portal institucional del seu municipi. Cal defugir la temptació de polititzar els portals corporatius amb un excés de fotografies i textos de salutació que no ofereixen solucions pràctiques al que demana la ciutadania.

El volum d’informació que contenen els organismes públics requereix d’una actuació atenta i meditada i que tingui en compte el problema clàssic d’organitzar la comunicació ja des de la pàgina d’entrada. Ara bé, cal que siguin les administracions les que prenguin aquesta decisió?

En els darrers temps estem observant com des de diferents instàncies –com és el cas de la Generalitat de Catalunya– es promouen els webs en format responsiu (adaptats a tota mena de dispositius mòbils). Fins i tot Google ha modificat el seu algoritme perquè els resultats de cerca tinguin en compte molt prioritàriament els webs ja adaptats. Al mateix temps, es potencia l’ús de cercadors i la simplificació de l’arquitectura de continguts precisament per facilitar l’accés des de qualsevol dispositiu mòbil.

L’experiència d’usuari és, doncs, la peça clau també en els webs del sector públic. Les administracions s’han d’apropar a aquesta lògica i situar els ciutadans al centre d’aquest procés. Si no s’actua ràpidament, es corre el risc que els continguts web siguin peces per a la recerca arqueològica.

Imatge: https://www.flickr.com/photos/janellie23/5557017005

 …

Llegeix-ne més

40a sessió web: ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’

Visualizing MarathonEl dia 20 de maig de 2015 ha tingut lloc la 40a sessió web amb el títol de ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’, a càrrec de Sergi Anguita i Marc Torres, de GeoStart. Marc Torres, a més, és membre de la XIP.GeoStart és el grup d’innovació i prototipatge de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La composició d’aquest grup, la seva visió i la forma de treballar signifiquen una (r)evolució dins l’Administració.

La sessió s’ha dut a terme de manera totalment dinàmica i ha mostrat com és possible innovar dins l’Administració a partir dels professionals mateixos, aplicant fórmules que s’estan utilitzant fora d’aquest àmbit. S’hi han destacat idees com ara la necessitat de crear prototips per aprendre de l’experiència de l’usuari, la conveniència de trencar la verticalitat de les organitzacions o el bon funcionament d’espais per a la innovació com ara les hackathons.

El treball de GeoStart ha fet possible l’aparició de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació com ara el comparador de mapes, el visualitzador de canvis urbanístics, el visor de l’evolució històrica del territori català i, més recentment, Instamaps, un conjunt d’eines per a la creació de mapes i visors de manera col·laborativa.

Podeu consultar la galeria de prototips al Beta portal de l’ICGC, des d’aquest enllaç

Imatge: http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2012/11/15/1352998995495/Visualizing-Marathon-008.jpg

 …

Llegeix-ne més

Metges i pacients 2.0: cap a un nou model de relació?

epacientsL’accés universal a les xarxes d’informació està facilitant que els ciutadans adoptin un paper més protagonista com a consumidors de productes i, de manera específica, en la seva relació amb els prestadors dels serveis públics o privats. El ciutadà capacitat (apoderat) té la possibilitat de reclamar més protagonisme a partir de la informació que està al seu abast.

Aquesta capacitació ciutadana està canviant algunes tipologies de relació, com ara la que s’estableix entre metge i pacient. El pacient capacitat (anomenat per alguns e-pacient) coneix mecanismes per accedir a la informació sobre el seu estat de salut i està començant a demanar un diàleg diferent amb el seu metge, que pot arribar a la participació en la presa de decisions sobre la seva salut.

Tal com destaca Matthew Katz (E-Patients Deserve E-Doctors: Addressing the Needs of Both to Make Healthcare Better for Everyone), cal anar una mica més enllà, perquè ni tots els metges estan preparats per atendre aquests pacients capacitats, ni es pot demanar a tots els ciutadans que s’impliquin de manera activa i informada en la presa de decisions sobre el tractament de la seva malaltia. La capacitació ciutadana és una opció i no atorga autonomia en un àmbit tan sensible com és la salut.

La relació metge-pacient ha anat evolucionat al llarg del temps i ara potser estem en el moment en què cal capacitar tots dos perquè puguin treballar junts. És necessari trobar un punt de confluència en què s’estableixi la col·laboració mútua: els pacients, a partir del coneixement directe del seu estat de salut i de tot el que l’envolta, i els metges com a coneixedors dels mètodes de guariment adaptats a cada persona.

Metges i pacients ens necessitem mútuament i les noves tecnologies poden possibilitar una relació de confiança i col·laboradora per poder apropar-nos a la definició de salut establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): “La salut és un estat de complet benestar físic, benestar mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.

Imatge: https://www.flickr.com/photos/jakerust/16223676374/

Llegeix-ne més

Una ciutadania capacitada digitalment?

ciutadania capacitadaComença a quedar lluny el naixement d’Internet. Acabant gairebé la revolució social i de pas ja per la revolució de la Internet de les coses, pot sorprendre encara que el darrer informe sobre Educació Superior NMC Horizon Report > 2015 Higher Education Edition, publicat per New Media Consortium (NMC) y EDUCAUSE Learning Initiative (ELI), plantegi el repte de l’alfabetització digital.

L’informe identifica com a tendències dels propers anys l’evolució de l’aprenentatge en línia, el replantejament dels espais d’aprenentatge, els recursos educatius oberts i l’aprenentatge i avaluació basats en les dades. A més, planteja dos reptes significatius: l’alfabetització digital i l’ús de l’aprenentatge informal.

L’alfabetització digital és un repte conegut, però una assignatura sense resoldre encara. Sense unes habilitats bàsiques és difícil avançar. L’alfabetització digital és la base. La veritable alfabetització digital ha d’incloure les competències bàsiques en les quals, segons la UNESCO, se centra l’alfabetització mediàtica i informacional.

Les administracions i organitzacions en general malden per disposar de professionals amb competències clau com el coneixement digital, gestió de la informació i comunicació digital. A totes els cal fer una gestió eficaç del temps, de la informació i la possibilitat d’aprendre amb recursos que la Xarxa ja posa al nostre abast. En definitiva, es tracta de guanyar en competitivitat i afavorir un canvi cultural i organitzatiu.

L’altre repte, incorporar formes d’aprenentatge informal en un entorn formal, ens ofereix l’oportunitat de treballar l’ús de la comunicació a través de xarxes socials i entorns de treball virtuals. El repte és una educació que formi ciutadans crítics i responsables, que afavoreixi una actitud participativa a l’alçada de les estratègies de governança oberta que s’impulsin al país.

Els alumnes, futurs treballadors i ciutadans, necessiten aquestes habilitats per desenvolupar-se en els àmbits personal i professional. Poder expressar-se i participar, al capdavall, en una societat que ofereix opinar en llibertat.

Ens trobem, doncs, de ple en un canvi de model social i cultural, en el qual és fonamental el desenvolupament de polítiques que facilitin la integració de l’alfabetització digital i l’aprenentatge informal en els currículums educatius. I segurament serà interessant plantejar-ho com un repte en l’etapa d’ensenyament secundari.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Donnie Ray Jones (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Aprenent de les millors marques

tree-200795_640El Futbol Club Barcelona és la primera marca esportiva del món, en part gràcies als 100 milions de seguidors que té a les xarxes socials. Aquest lideratge s’explica en bona part pel component emocional (gairebé passional!) que fa que els seus fans es mostrin ben actius a la xarxa.

L’administració no disposa dels jugadors ni del passat exitós del Barça… però sí que pot aprendre’n per fidelitzar el seu públic, és a dir, la ciutadania, quan s’hi relaciona. Avui dia la comunicació consisteix sobretot en interactivitat; les persones trien la seva font d’informació i prenen decisions de manera activa, informant-se directament o a partir de xarxes de confiança, com poden ser amics o familiars, per formar les seves opinions.

Això significa que el ciutadà ha de ser el destinatari bàsic de l’acció comunicativa pública; cal elaborar i presentar continguts atractius, en els entorns informatius adequats (des de l’atenció directa fins a les xarxes socials) i, sobretot, la persona ha de poder establir una conversa amb l’administració. La facilitat que trobem a les xarxes per emetre continguts i opinions s’hauria de poder traslladar a l’àmbit administratiu.

Des de l’administració hem d’assumir el repte de comunicar adequadament en el moment actual, on les xarxes socials conviuen amb els mitjans més tradicionals. Els ciutadans han de tenir l’oportunitat de parlar i de ser escoltats, han de trobar continguts interessants i actualitzats, i tot això de manera fàcil i entenedora. I han de poder valorar-la, com qualsevol altra marca.

No juguem la Champions League… però els nostres resultats són igual d’importants!

Imatge: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/10/25/17/26/tree-200795_640.jpg

Llegeix-ne més