Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Versió castellana del llibre programari lliure i de codi obert/ societat lliure i govern obert

foss-castgAvui us presentem la versió castellana del llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que us vam presentar el mes de juny i que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS).

Tal com us vam comentar en el moment de compartir la versió catalana del llibre, estem davant un ecosistema TIC emergent, on el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

En aquests repositoris, comunitats d’usuaris formades per programadors i petites empreses, però també multinacionals i governs, posen a l’abast de tothom el codi que generen, coneixedors del potencial col·laboratiu de la xarxa que continua i millora el seu desenvolupament.

És un bon moment perquè l’Administració comenci a aplicar una política basada en programari lliure i de codi obert amb accions ben simples com ara analitzant abans de comprar programari privatiu si ja hi ha una solució FOSS adient, obrint sistemàticament el codi que genera, mantenint i dinamitzant repositoris de codi obert tot fent aflorar el programari ja existent dins les institucions, i entenent la pròpia Administració no només com a consumidora de FOSS, també com a productora.

És hora que comprenguem el nou escenari tecnològic i social derivat d’aquest procés. És hora d’entendre els beneficis i les noves possibilitats que treballar amb programari lliure i de codi obert ens dóna com a societat. És hora que les nostres administracions s’adonin de l’enorme potencial i els avantatges de treballar sobre la base del FOSS

Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar el llibre des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://softwarelibre.xarxaip.cat

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible un cop més!

Llegeix-ne més

La XIP participa a la xerrada de Richard Stallman sobre informàtica i llibertat

stallman01El dia 12 novembre va tenir lloc, a les Cotxeres de Sants, la xerrada “La Informàtica i la Llibertat a càrrec de Richard Stallman, creador i impulsor del concepte de programari lliure, a la qual va ser convidada la XIP per presentar el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert (Free and Open Source Software, FOSS).

La intervenció de Marc Torres es va centrar a destacar la gènesi del projecte, la vinculació amb la publicació de la versió anglesa del 42 veus sobre el govern obert i la necessitat de disposar d’una visió de 360 graus sobre la importància del programari lliure i de codi obert en àmbits tan decisius com ara l’ensenyament, la participació, el món empresarial, la societat civil i, per descomptat, la pròpia Administració.

També es van posar sobre la taula els principals beneficis de treballar amb programari lliure a l’Administració (reaprofitament, adaptabilitat, control de seguretat i privacitat, generació de riquesa, independència tecnològica, etc.) com també què cal fer per treure’n profit. Finalment, les conclusions es van centrar a relacionar el paper del programari lliure com a peça clau en les polítiques de govern obert si l’Administració vol acostar-se a una societat que canvia ràpidament.

stallman02Després va venir la intervenció de Richard Stallman, fundador del projecte GNU i de la Free Software Foundation, el qual va destacar les 4 lleis del programari lliure (sense limitacions d’ús, codi públic, còpia i distribució lliure, possibilitat de modificar el codi), els mecanismes de control que supera i les alternatives disponibles al programari privatiu en diferents àmbits personals i col·lectius.

Algunes de les idees proposades per Stallman coincideixen amb les línies mestres de la publicació de la XIP, com ara que programari lliure no equival a programari gratuït, o la necessitat de superar el lock in o bloqueig creat pel programari privatiu en determinats àmbits molt sensibles.

Les dues presentacions van anar acompanyades d’un debat molt participatiu sobre les possibilitats del programari lliure i els límits que cal superar per a la seva aplicació. Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més

La marca la fan els treballadors, no els logos

lvsxEl dia 19 d’octubre va tenir lloc la 45a sessió web amb el títol de “Transformar una organització per la via digital“, a càrrec de Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD.

La sessió partia de la premissa de valorar com afecta la transformació digital a persones i organitzacions, i ja des de bon començament s’hi van posar sobre la taula idees tan suggeridores com ara que el canvi cultural a les organitzacions del futur  ha de partir de conceptes tan rellevants com ara creativitat, intuïció, mètode i valentia.

Bona part dels exemples pertanyien a empreses i organitzacions del món privat que han entès que la cultura col·laborativa és inclusiva i creativa, que es plantegen si estem davant el final del model industrial i que entenen l’entorn laboral com a ecosistema connectat que fomenta l’avantatge col·laboratiu. I què ens impedeix aplicar aquestes idees a l’àmbit administratiu?

Certament hi ha una sèrie d’inèrcies, de processos, que dificulten el canvi cultural a l’Administració, però a la sessió ha quedat clar que la transformació ha de ser més social que tecnològica, que existeixen intraemprenedors que fomenten la cultura de l’adhocràcia com a concepte oposat a la burocràcia i que es poden crear espais compartits a les organitzacions per solucionar els problemes dels ciutadans.

Cal que canviï la visió que l’Administració té d’ella mateixa com també la que en té la societat. I aquí tots podem fer-hi la nostra aportació, afegint valor a la nostra tasca. Al cap i a la fi, tal com ha dit Luis Vila, la marca la fan els treballadors, no els logos.…

Llegeix-ne més

Estem preparats per al coneixement en xarxa?

acup2016El dia 5 d’octubre la XIP va participar en el debat: El repte de l’era digital: Informació versus coneixement, promogut per RecerCaixa al Palau Macaya.

Moderat per Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País, vàrem compartir diàleg amb Amparo Moreno, catedràtica d’Història de la Comunicació (UAB), amb Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador (UAB), i amb Àlex Hinojo (@Kippelboy), d’Amical Wikimedia.

El debat va girar entorn de les noves possibilitats que l’era digital ens ofereix a les persones, a les oportunitats que se’ns obren, als reptes que se’ns plantegen com a societat, a les contradiccions i pors del moment de transformació que vivim.

Vàrem debatre sobre la facilitat d’accés i generació d’informació, més enllà de com podem estructurar-la i sintetitzar-la perquè sigui útil. També sobre les bases del coneixement avui, sobre la possibilitat de generar coneixement col·lectiu basat en la compartició de les experiències individuals.

Es va debatre el paper de la tecnologia dins aquest context, la seva neutralitat o no, el seu paper com a element facilitador del nostre coneixement, com pot ajudar a apoderar les persones, a transferir el coneixement dels experts als usuaris, com permet connectar-nos.

L’estructuració de la societat en xarxa també va ser un dels punts claus de la conversa. Vàrem parlar de les noves possibilitats quant a participació directa en l’àmbit de govern i també de l’apoderament de les persones dins aquesta nova estructura.

El debat va ser viu i ple de matisos. Amb tot, la idea plenament compartida per tots girava entorn de la necessitat de construir una ciutadania activa i crítica, capaç de treure profit de tot allò positiu que l’era digital ens aporta, capaç de posar límits a les febleses que també comporta.

La gent assistent es va mostrar molt participativa. Certament, el moment de canvi que ens ha tocat viure ens pot fer respecte, però també és ple d’energia i possibilitats.

Imatge: https://pbs.twimg.com/media/CuBQyq0WIAAwXfO.jpg (Atribució: )

Llegeix-ne més

La síndrome de Gòl·lum

Gollum

L’altre dia vaig sentir una conversa sobre la necessitat del canvi de cultura i d’actituds a l’Administració i, dissortadament, sembla ser que encara hi ha treballadors que pateixen la síndrome de Gòl·lum. Recordeu qui és en Gòl·lum? Sí, l’àlter ego de Sméagol, aquell personatge de l’univers de Tolkien que a “El senyor dels anells” repetia obsessivament “el meu tresor, el meu tresor”.

Si treballeu a l’Administració o en qualsevol altra organització encara podeu observar aquest comportament: hi ha persones que quan tenen una informació que consideren valuosa no la comparteixen. S’han cregut aquella frase que diu “la informació és poder”. Es passen el dia compartint fotografies i màximes a les xarxes socials, però quan estan a la feina, la cosa canvia! “Això és meu, ho he fet jo i no penso difondre-ho”. S’han quedat ancorats en el passat i no s’adonen que en ple segle XXI el veritable tresor és el fet de compartir! Com ho podem fer per eradicar aquestes actituds? Com fer-los entendre que si s’alliberen de les seves pors tindran més satisfaccions? Ja vam veure que el coneixement suma i l’actitud multiplica!

Per sort, cada cop hi ha més servidors públics que gaudeixen dels beneficis que comporta el fet de treballar col·laborativament. Els reconeixereu perquè —al contrari dels que pateixen la síndrome de Gòl·lum—, no es recargolen ni busquen mil excuses per no facilitar la informació de què disposen, ans al contrari: veureu que somriuen, ofereixen i distribueixen el que han creat i contagien bon rotllo. Si teniu la sort de treballar amb ells en algun projecte, observareu que les seves propostes sempre van encaminades a treballar d’una manera més àgil, més eficient. I no es tracta d’això? De renovar, entre tots, l’Administració i adaptar-la i adaptar-nos tots plegats als nous temps?

Fotografia procedent de la Tolkienpedia  (web sota llicència CC-BY-SA)

Llegeix-ne més

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.…

Llegeix-ne més

Quin model d’ensenyament necessitem per al nostre país?

classeAl Regne Unit es fomenta una educació des de primària altament experimental i especialitzada amb opcions a partir de 3r d’ESO (year 10), en què es valora el saber fer i saber resoldre.  El model educatiu britànic es basa en tres “i”: innovador, individual, inspirador”. I el nostre?

Tots ens emplenem la boca a l’hora de reconèixer que l’ensenyament és la base per construir la societat del futur, cohesionada i lliure, preparada per competir. Però realment tenim el sistema que es mereix la nostra societat? Plantegem algunes preguntes per analitzar què tenim i si respon al que voldríem:

  • El nostre sistema educatiu és prou participatiu, engrescador, motivador?
  • Fomenta la curiositat i les ganes d’aprendre? Les disciplines científiques són suficientment experimentals de manera que l’estudi de la teoria sigui només el primer pas de l’aprenentatge?
  • Es valora prou l’esforç que és la base per a una societat basada en el mèrit? Els bons estudiants, motivats i treballadors, són referents respectats? O bé ho són els ximplets de torn que acumulen suspensos i rebenten les classes amb gracietes?
  • Són ben valorats els professors tant pels alumnes com per les seves famílies i la societat en general?
  • Tenim uns mestres/professors de secundària i batxillerat permanentment reciclats i compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes?
  • Accedeixen a la carrera de mestres les persones més preparades de la nostra societat?
  • Es potencien les capacitats de cada alumne? O els punts forts queden diluïts i ofegats en un mar de disciplines inconnexes que respon a un humanisme de segles passats en què no existia Internet?
  • En la comparativa internacional com ara indicadors de PISA o altres en què es valora la capacitat de resoldre problemes de matemàtiques lligats a situacions reals, com estan posicionats els nostres alumnes, fills, nebots, néts, veïns o amics?

Som uns set milions d’habitants, un nombre similar a alguns països nòrdics on l’aposta per l’educació respon als paràmetres esmentats, cap on apunta des de fa temps el Regne Unit. Plantegem-nos si tenim l’educació que el nostre país es mereix per a avançar cap el que volem ser, un país lliure, fort, cohesionat i just. Si no és així, comencem a actuar.

Bea Aguer (tècnica de formació de l’EAPC) i Xarxa d’Innovació Pública

Imatge de la galeria de Flick de Richard Lee

Llegeix-ne més

La teva actitud ho és tot

TEDKDes de la XIP i també des de moltes altres organitzacions hi ha molta gent que, cada dia, optem per deixar de veure la vida de color gris, abandonem les queixes constants i en comptes de donar la culpa a algú altre de les coses que no funcionen, aportem el nostre gra de sorra per canviar les situacions quotidianes. Som els que com diu en Víctor Küppers, anem “xutats” per dins.

Som els que sabem que el coneixement, les habilitats i l’experiència sumen, però també que l’actitud multiplica. L’actitud és la clau que ho canvia tot. Tal i com explica en aquest vídeo que avui us recomanem, no té perdó que els que no tenim drames, ens queixem… I som del parer que si algú no té il·lusions, se les ha de crear perquè la vida no ens les posarà davant.

L’entorn ens pot intentar condicionar però si canviem la nostra actitud ens és més fàcil afrontar el dia a dia i, escollir una opció o una altra és el que ens apropa a la grandesa o la mediocritat. Això és el que separa el crac i el ‘xusquero’.
Tots tenim 20 coses fantàstiques a la vida. Tan sols es tracta de gaudir de les coses ordinàries… que poden ser extraordinàries!

No sempre podem canviar les circumstàncies però sí la nostra actitud davant d’aquestes. Tant de bo puguem aconseguir afrontar tots els nostres reptes professionals i socials amb aquesta perspectiva! I com que l’actitud també s’encomana, ja som molts els que anem inoculant el virus del canvi a les organitzacions on treballem.

Imatge: Actitud | Victor Küppers | TEDxAndorralaVella

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més