Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.…

Llegeix-ne més

Quin model d’ensenyament necessitem per al nostre país?

classeAl Regne Unit es fomenta una educació des de primària altament experimental i especialitzada amb opcions a partir de 3r d’ESO (year 10), en què es valora el saber fer i saber resoldre.  El model educatiu britànic es basa en tres “i”: innovador, individual, inspirador”. I el nostre?

Tots ens emplenem la boca a l’hora de reconèixer que l’ensenyament és la base per construir la societat del futur, cohesionada i lliure, preparada per competir. Però realment tenim el sistema que es mereix la nostra societat? Plantegem algunes preguntes per analitzar què tenim i si respon al que voldríem:

  • El nostre sistema educatiu és prou participatiu, engrescador, motivador?
  • Fomenta la curiositat i les ganes d’aprendre? Les disciplines científiques són suficientment experimentals de manera que l’estudi de la teoria sigui només el primer pas de l’aprenentatge?
  • Es valora prou l’esforç que és la base per a una societat basada en el mèrit? Els bons estudiants, motivats i treballadors, són referents respectats? O bé ho són els ximplets de torn que acumulen suspensos i rebenten les classes amb gracietes?
  • Són ben valorats els professors tant pels alumnes com per les seves famílies i la societat en general?
  • Tenim uns mestres/professors de secundària i batxillerat permanentment reciclats i compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes?
  • Accedeixen a la carrera de mestres les persones més preparades de la nostra societat?
  • Es potencien les capacitats de cada alumne? O els punts forts queden diluïts i ofegats en un mar de disciplines inconnexes que respon a un humanisme de segles passats en què no existia Internet?
  • En la comparativa internacional com ara indicadors de PISA o altres en què es valora la capacitat de resoldre problemes de matemàtiques lligats a situacions reals, com estan posicionats els nostres alumnes, fills, nebots, néts, veïns o amics?

Som uns set milions d’habitants, un nombre similar a alguns països nòrdics on l’aposta per l’educació respon als paràmetres esmentats, cap on apunta des de fa temps el Regne Unit. Plantegem-nos si tenim l’educació que el nostre país es mereix per a avançar cap el que volem ser, un país lliure, fort, cohesionat i just. Si no és així, comencem a actuar.

Bea Aguer (tècnica de formació de l’EAPC) i Xarxa d’Innovació Pública

Imatge de la galeria de Flick de Richard Lee

Llegeix-ne més

La teva actitud ho és tot

TEDKDes de la XIP i també des de moltes altres organitzacions hi ha molta gent que, cada dia, optem per deixar de veure la vida de color gris, abandonem les queixes constants i en comptes de donar la culpa a algú altre de les coses que no funcionen, aportem el nostre gra de sorra per canviar les situacions quotidianes. Som els que com diu en Víctor Küppers, anem “xutats” per dins.

Som els que sabem que el coneixement, les habilitats i l’experiència sumen, però també que l’actitud multiplica. L’actitud és la clau que ho canvia tot. Tal i com explica en aquest vídeo que avui us recomanem, no té perdó que els que no tenim drames, ens queixem… I som del parer que si algú no té il·lusions, se les ha de crear perquè la vida no ens les posarà davant.

L’entorn ens pot intentar condicionar però si canviem la nostra actitud ens és més fàcil afrontar el dia a dia i, escollir una opció o una altra és el que ens apropa a la grandesa o la mediocritat. Això és el que separa el crac i el ‘xusquero’.
Tots tenim 20 coses fantàstiques a la vida. Tan sols es tracta de gaudir de les coses ordinàries… que poden ser extraordinàries!

No sempre podem canviar les circumstàncies però sí la nostra actitud davant d’aquestes. Tant de bo puguem aconseguir afrontar tots els nostres reptes professionals i socials amb aquesta perspectiva! I com que l’actitud també s’encomana, ja som molts els que anem inoculant el virus del canvi a les organitzacions on treballem.

Imatge: Actitud | Victor Küppers | TEDxAndorralaVella

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 …

Llegeix-ne més

Govern obert i transparència: taula rodona a la Universitat de Barcelona

transpg2El passat 17 de maig va tenir lloc la taula rodona sobre govern obert i transparència, on va participar la XIP en el marc de l’assignatura Direcció i Gestió d’Institucions Públiques, del Màster en Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. També en formaven part Jordi Foz, com a secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Estapé, subdirector al Consorci Administració Oberta de Catalunya.

A partir de la visualització conjunta del vídeo sobre Govern Obert de la XIP, s’hi va fer una introducció al govern digital, definint alguns dels conceptes bàsics associats al govern obert, per passar a presentar els projectes que s’estan iniciant, com també els reptes que s’apunten per avançar en aquest camp. Molts d’aquests conceptes es troben recollits al llibre 42 veus del govern obert, elaborat per la XIP amb l’objectiu de generar debat i difondre la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques aprofitant les dinàmiques en xarxa que ofereix la tecnologia actual.

La intervenció de la XIP es va centrar sobretot a explicar la necessitat que les organitzacions, i especialment l’Administració, s’adaptin per afrontar els canvis que plantegen l’aplicació dels conceptes de govern obert i de transparència, a través de nous lideratges facilitadors, i per mitjà de l’aprofitament de tots els canals d’informació i comunicació que tenim a l’abast.

En aquest punt es va destacar que resulta especialment important adoptar un llenguatge clar i entenedor en les normes i en la relació, és a dir, cal adaptar-se a les necessitats d’una ciutadania que cada cop està més capacitada digitalment i que és conscient dels seus drets i de com exercir-los. Això passa, sobretot, per una capacitació dels treballadors públics i per una modificació profunda de les seves estructures per poder donar resposta adequada als reptes que tenim al davant.

Imatge de la galeria de Flickr d’HonestReporting

Llegeix-ne més

Ja saps com és la casa…

canviarMassa vegades els treballadors públics que intentem incentivar, provocar, articular  el canvi de l’Administració des de dins, rebem com a resposta a les nostres propostes concretes un “ja saps com és la casa”!

Dins aquesta frase s’amaga tot allò que tant limita avui les nostres institucions públiques: la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort de companys i caps, el lockin (bloqueig) provocat per una estructura jeràrquica desfasada a les necessitats d’avui, les mancances comunicatives i relacionals dels propis organismes i fins i tot el cansament i desgast dels que, farts d’intentar solucionar el problema, avui en formen part!

Però… qui és la casa?!

La casa certament són els murs que hem edificat i que dificulten enormement el moviment ràpid, constant, eficient i direccional que cal a la nostra Administració si vol seguir sent útil a la societat a qui serveix. Murs que serveixen a l’statu quo, a aquells que per mandra, desídia, avorriment o benefici prefereixen que tot quedi igual. Ells són els murs, ells són la casa.

Però la casa de l’Administració no pot ser d’ells, ha de ser nostra!

  • Dels que des de la construcció i la positivitat articulem propostes, sovint per camins tortuosos, en no poder-les dur a terme des dels corresponents canals jeràrquics.
  • Dels que en el nostre dia a dia provoquem accions de canvi en la gent del nostre entorn: companys i caps.
  • Dels que creiem que l’Administració, i les nostres institucions, són l’essència de la gestió del pro comú social. Tot i que hores d’ara bastants ja no ho veuen d’aquesta manera.

Sí, ja sabem com és la casa, i lluitarem perquè sigui diferent.

Adaptar l’Administració al que avui ens cal passa per un canvi cultural d’envergadura. Sigui com sigui avui la casa haurà de ser com li correspon a la societat d’avui, no valen excuses!

I tu, ets part de la casa?…

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 …

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més