InnoGentEl passat 13 de juny va tenir lloc la primera reunió plenària del grup InnoGent, un grup que té per objectiu desenvolupar l’eix 6 del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic,  Aquest pla, que es divideix en nou eixos, té com a missió consolidar un model organitzatiu que asseguri tot un seguit de valors: eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat, participació…

L’eix 6 del pla està destinat, concretament, al disseny i la posada en marxa d’un mecanisme, basat en la gestió de talent, que fomenti la innovació en l’activitat de l’Administració i que propiciï  l’intercanvi d’idees, el pensament crític i les bones pràctiques, així com la implicació del personal públic.

InnoGent es defineix com a grup col·laboratiu, interdisciplinari i interdepartamental , i actua per promoure, detectar i afavorir aquestes bones pràctiques innovadores en el funcionament de l’Administració, amb l’objectiu d’elevar el valor que la ciutadania rep i percep. El grup està liderat per l’Àrea de Planificació i Anàlisi de Recursos Humans i Difusió de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.

Entre les actuacions més destacades que s’estan desplegant trobem, a banda de la pròpia constitució del grup, la institucionalització dels dies de la innovació de la Generalitat de Catalunya (i la jornada anual) i la creació del Canal Innovació.

Des de la XIP celebrem la posada en marxa del grup InnoGent, ja que pensem que pot ajudar a crear el context necessari per generar idees innovadores, sistematitzar-les i produir situacions per dur-les a la pràctica. Per això la XIP en forma part!

Tagged with:
 

Economia de la col·laboracióCatalunya haurà estat la primera a multar dues iniciatives d’startups innovadores emblemàtiques de la nova economia de la col·laboració com a nova forma d’accés a béns i serveis. Es tracta de l’aplicació Uber, que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats als seus serveis per oferir-los un servei de transport alternatiu als actuals (taxi, metro, bus…), i Airbnb, que ofereix l’oportunitat de viatjar pel món allotjant-te en habitacions llogades per persones individuals.

Ara costa fer-se’n el càrrec però, per més sancions i prohibicions que s’apliquin, aquestes iniciatives acabaran reeixint arreu. No en tenim cap dubte. Per tant, cal optar per preparar-se per assumir els canvis que provoquen en els actuals models de generació de negoci, que són propis d’un altre cicle econòmic i dels quals se n’ha de modificar el modus operandi. Són els mateixos canvis que ja estan afrontant altres sectors i professionals per l’efecte d’Internet i la tecnologia mòbil en les nostres vides, que ho canvia pràcticament tot. Per això, proposem d’alinear el discurs de la innovació amb la gestió valenta del canvi de cicle econòmic que vivim, tal com ho intenten fer alguns països i ciutats avançades amb qui ens podríem inspirar, com és el cas de Londres.

Centrant-nos només en el concepte del cotxe compartit, han sorgit múltiples iniciatives d’emprenedors que es proposen satisfer els problemes de la societat en aquest tema. Les podem resumir en:

  • Carsharing (Bluemove, Zipcar…). L’ús de cotxe de lloguer per hores entre diverses persones.
  • P2P Carsharing (Social Car, Getaround…). Lloguer de cotxes entre particulars.
  • Carpooling (Blablacar, Amovens…). Compartició de trajecte entre persones per cobrir les despeses del viatge.
  • Aplicacions mòbils o apps (Uber, Lyft…) . Ciutadans que es poden desplaçar en el cotxe d’altres persones de forma retribuïda.

No són negocis il·legals. Són iniciatives pròpies d’aquesta economia de la col·laboració i el coneixement que intenten aportar solucions diferents a problemes quotidians que té la societat en la seva essència: ciutadans amb menys poder adquisitiu, ciutats col·lapsades i contaminades i també infrautilització i malversament dels actius automobilístics.

 

Imatge: Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

Tagged with:
 

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Tagged with:
 

El passat divendres 13 de juny va tenir lloc la cinquena reunió plenària de la XIP. Aquests són els punts acordats:

5a plenària de la XIP

  1. S’hi va destacar el prestigi assolit per la XIP en els tres anys i mig d’existència. Tots els membres de la XIP tenim la responsabilitat d’engrandir-la. Es constata que la XIP està esdevenint una xarxa d’influència, un lobby, en l’àmbit de la innovació i la modernització de la gestió pública. De manera consegüent, la XIP ha de concentrar l’esforç en accions eficaces i rendibles; és a dir, que multipliquin l’efecte del [poc] temps disponible de cadascú. Per això, s’insisteix a afinar molt bé les actuacions per no malbaratar l’energia invertida pels seus nodes i membres.
    Com diu Genís Roca, en la seva recent adhesió, la XIP és un exemple de ciutadania que actua de laboratori per explorar les noves oportunitats que ofereix la tecnologia com a motor de canvi.
  2. La XIP usa un nou entorn, les comunitats de Google+. D’una banda, tots els membres de la XIP tenen accés obert a una comunitat pública, amb tots els continguts i participen activament en decisions, debats, preguntes, etc. De l’altra, les persones que volen esdevenir nodes (o membres actius de la XIP) estableixen ja una relació de treball al voltant de cada projecte vigent o dels que es plantegin de nou. Amb això s’aconsegueix simplificar molt l’ús de recursos tecnològics (fins ara s’usava una plataforma basada en Google Sites i Grups, principalment).
  3. S’amplia l’equip de relators de publicació i interacció a les xarxes socials, atès el seu bon funcionament i la necessitat de reforç. I s’acorda la continuïtat del butlletí electrònic (newsletter) de la XIP.
  4. El llibre ’42 veus sobre govern obert’ està a punt de publicar-se la versió en anglès. La versió castellana ja ha estat publicada i difosa. A partir del setembre s’inicia un nou projecte amb entrevistes a persones destacades relacionades amb els temes del llibre 42 veus; se’n faran petits vídeos i potser també es publicaran per escrit.
  5. A partir del setembre també, es començarà a valorar l’oportunitat de treballar altres projectes (com un sintetització del coneixement, un altre sobre mentoratge invers de càrrecs a l’Administració, etc.).
  6. En els darrers mesos, la XIP s’ha reunit amb diversos partits polítics per assessorar-los sobre el tema del govern obert i en especial sobre transparència. Així  mateix, una delegació de la XIP es va entrevistar amb la secretària de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i van valorar conjuntament les oportunitats de col·laborar plegats. 
Tagged with:
 

edo2014La XIP va participar en el III Congrés Internacional EDO 2014 amb dues comunicacions de Carles Folch, amb El paper del relator en l’aprenentatge i la comunicació, i Maribel Jové, amb L’anàlisi de l’aprenentatge (Learning Analytics).

El Congrés, sota el títol “Organitzacions que aprenen i generen coneixement”, va tenir lloc els dies 14, 15 i 16 de maig al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. El Congrés, que va ser organitzat pel mateix centre en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Equip de Desenvolupament Organitzatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, tenia la finalitat d’esbrinar quines són les claus de l’èxit per crear i gestionar el coneixement.

Diferents línies de treball permeten explorar aquest camp amb diferents ulls. L’anàlisi i el debat sobre la realitat i les perspectives del treball col·laboratiu en les comunitats de pràctica professional va oferir la possibilitat d’explicar el nostre funcionament intern. Carles Folch, en nom del grup de relators de la XIP, va explicar en el simposi El paper del relator en l’aprenentatge i la comunicació. A camí entre el curador de continguts i el gestor de comunitats, el relator selecciona continguts a partir de més de 80 blogs i webs que té seleccionats la XIP. Els més destacats els publica a Twitter i alguns altres els difon a Facebook.

Actualment, l’equip de relators de la XIP està format per tres persones que setmanalment fan les tasques de publicar i gestionar els comptes de Twitter i Facebook i de fer difusió dels continguts que es publiquen al blog. Darrerament han incorporat l’edició i publicació del butlletí electrònic de la XIP (formulari de subscripció). Les eines que utilitzen són: Feedly, per al seguiment de blogs i webs; Tweetdeck per publicar a Twitter; Diigo per desar i compartir URL; Bit.ly per escurçar i fer seguiment d’URL, i MailChimp per editar i enviar el butlletí.

Els relators tenen el privilegi de poder compartir informació i coneixement, i la responsabilitat de donar suport, amb poca informació però rellevant,  a l’aprenentatge dels membres de la XIP.

El Congrés també va comptar amb la presència de Maribel Jové, membre de la XIP que inicialment va començar col·laborant en el grup de treball .EDU i ara coordina l’entorn de treball en col·laboració amb altres membres de la comissió TIC. En aquest cas, la comunicació no estava relacionada amb cap experiència de la XIP. Va presentar una comunicació sobre L’anàlisi de l’aprenentatge (Learning Analytics), un camp d’investigació que sorgeix amb moltes expectatives per les nombroses possibilitats que pot oferir en la detecció de necessitats i personalització de l’aprenentage, entre d’altres, tant en el context educatiu com en l’àmbit de la formació a les organitzacions. Idees que pretenen innovar en la forma com gestionem el coneixement, combinant l’anàlisi dels diferents entorns on es produeix la informació que ens ha de permetre arribar al coneixement.

Us recomanem les cròniques que sobre el Congrés va fer el nostre company de la XIP Joan Carles Torres: [EDO 2014] Les meves notes

Tagged with:
 

deYU3EyQP9cN23moYfLw_DandelionUn dels grans reptes d’un grup d’acció com la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) és disposar d’un espai de cooperació virtual amb unes eines i una metodologia que facilitin el treball en xarxa i l’assoliment dels objectius marcats. Per això d’un cert temps ençà segurament la XIP està fent el mateix recorregut que altres organitzacions-xarxa pròpies del segle XXI.

Bregant en el tema, s’ha passat per diferents estadis. Inicialment amb els grups de treball, on cada un es plantejava el propi espai segons les habilitats dels seus membres. Un temps després, ja el 2013, amb la configuració d’una plataforma desenvolupada amb Google Sites es va definir una extranet col·laborativa. Avui la XIP fa una aposta clara per l’ús de les comunitats de Google, com una solució a les necessitats actuals i que es podrà substituir, si convé, més endavant per altres recursos sense cap cost físic ni econòmic.

La XIP considera que, actualment, n’hi ha prou amb les tecnologies gratuïtes de Google per donar solució a les seves necessitats relacionals. La idea és evitar la dispersió d’informació, definir els usos dels canals de comunicació i simplificar la gestió de processos interns. I amb un objectiu clar: fer-ho molt fàcil!

El canal de comunicació extern general continua sent el blog xarxaip.cat, fent ús de la plataforma WordPress. S’hi publiquen continguts propis, a partir de les aportacions dels membres i col·laboradors. En canvi, per facilitar la comunicació entre els membres de la XIP es planteja la creació de dues comunitats a Google: una de més general i oberta i una altra d’àmbit intern, privada, per a aquells membres que treballen en un projecte concret.

Els usos previstos per a la comunitat de Google són facilitar la participació dels membres i esdevenir l’únic punt per compartir la documentació generada. A més s’hi integren els serveis com Google Drive, els esdeveniments, els hangouts (o videoconferències) i disposar d’una aplicació mòbil per accedir-hi en tot moment. Per facilitar la bona marxa de la comunitat s’han redactat les normes d’ús i unes recomanacions per publicar-hi continguts.

Però disposar d’un entorn que ho faciliti no ho és tot; calen més elements per gaudir de la XIP i obtenir resultats: conèixer l’ús adequat de les eines, una dinamització alineada amb l’ideari, ganes de treballar i crear el clima adient on cada membre pugui trobar el seu rol per col·laborar dins de la XIP. Aquí tothom té reptes!

Els qui heu manifestat la vostra voluntat de ser membre de la XIP i no formeu part de la comunitat, podeu sol·licitar adherir-vos-hi per participar, publicar o comentar continguts. L’únic requeriment és disposar d’un compte de gmail.

 

Imatge: Dandelion by Coley Christine Catalano (d’Unsplash, amb llicència CC0 1.0 Universal

Acabem de publicar el llibre en format digital 42 voces sobre el gobierno abierto [PDF] http://www.bit.ly/libro42voces.
També disponible en format EPUB.
Difonem-lo a totes les nostres xarxes!

Acabamos de publicar el libro en formato digital 42 voces sobre el gobierno abierto [PDF] http://www.bit.ly/libro42voces.
También disponible en formato EPUB.
¡Difundámoslo en todas nuestras redes!

42 voces sobre el gobierno abierto

Tagged with:
 

42 veus XIP i Màrius SerraEl dijous 10 d’abril, es va presentar al Mobile World Centre de Barcelona el llibre 42 veus sobre el govern obert, amb l’assistència de més de 150 persones. A l’acte, presentat per Marta Morera, membre de la XIP, hi van intervenir el també membre de la XIP Marc Torres i l’escriptor, periodista i enigmista Màrius Serra.

Marc Torres va explicar que el llibre és una publicació col·laborativa que pretén definir els 42 estàndards que apareixen al vídeo de la XIP i que un govern ha de tenir en consideració per esdevenir un autèntic govern obert. El vídeo, que ha tingut més de 8.000 visionats en les diverses llengües en què està traduït, ha estat una targeta de presentació que ha donat  visibilitat a la XIP. El llibre és el resultat final del projecte Apadrina un concepte de govern obert, que ha implicat contactar amb 42 experts d’arreu del món perquè escriguin un article breu  sobre el que els suggereix el concepte assignat. El resultat final és un recull d’expertesa amb 42 peces concises sobre el govern obert, que ens donen pistes per entendre’l millor i saber  com avançar-hi i que, segons Torres, “obre nous calaixos que cal omplir amb coneixement”.

http://www.xarxaip.cat/2014/04/10/acte-de-presentacio-del-llibre-42-veus-sobre-el-govern-obert/

MWC-XIP

Màrius Serra va sorprendre els assistents amb la justificació del número que dóna títol al llibre: el sentit de la vida, l’Univers i tot plegat es troba en el número 42, com saben molt bé, segons Serra, els afeccionats a la ciència-ficció, ja que la frase és extreta de la mítica radiocomèdia britànica de finals dels anys 70 The hitchhiker’s guide to the Galaxy (Guia galàctica per a autoestopistes).

Serra va continuar amb un conte (que ens atrevim a titular Un deliri sobre el edifici mutant) que pretenia il·lustrar que en un país d’aluvió i constant transformació com el nostre, el govern ha de ser capaç d’evolucionar constantment, ser flexible i, alhora, transparent.

Finalment, l’enigmista va reptar el públic amb deu enigmes o enXIPmàrius, que anava compaginant amb cinc subratllats o frases destacades d’entre els articles del llibre, que convidaven a la reflexió:

  • “Som d’allà on participem” (Genís Roca)
  • “Amb la irrupció de les xarxes socials, la web es converteix en un diàleg bidireccinal entre actors” (Trina Milan)
  • Govern obert ha de voler dir govern de tots i per a tots” (Joan Subirats)
  • “Innovar a l’Administració pot semblar jugar a pòquer en un tauler d’escacs” (Xavier Marcet)
  • El dret d’accés a la informació té un efecte dissuasiu sobre la corrupció (Victoria Anderica)
Tagged with:
 

enxipmariusCom ja heu anat veient aquests dies, Màrius Serra (@mariusserra) presentarà el nou treball de la XIP el proper dijous 10 d’abril a les 16.30 hores al Mobile World Centre de Barcelona (Fontanella 2, plaça Catalunya). Afanyeu-vos, que s’està omplint ;-)

Oi que no ens perdrem la presentació? Ens hi podem inscriure amb aquest  formulari. Afanya-t’hi, que l’aforament és limitat!

En Màrius ens proposa de treballar l’enginy i resoldre 10 enXIPmàrius. Ja els tenim tots! Els hem anat publicant en aquest post per l’ordre en què s’han difós:

1. La forma verbal que més promou el govern obert, de 9 lletres.

2. Poden ser principals, de repartiment o socials, de 6 lletres.

3. Control d’una administració ideal per a melòmans, de 9 lletres.

4. L’anotació comptable que pot ocupar un comptable, de 6 lletres.

5. Eficàcia funcionarial que recorda el servei de correus al Far West, de 10 lletres.

6. Pot ser pública, matemàtica o teatral, de 6 lletres.

7. El sector més apreciat pels artistes, de 6 lletres.

8. Programes públics que han de ser presents a tots els edificis públics 7 lletres

9.  La demanem al Govern i ens l’ofereix un vestit vaporós, de 13 lletres

10. La part d’una porteria de futbol que defineix el treball més coordinat, de 5 lletres.


En les primeres planes del llibre hi trobareu les respostes. 
Comproveu si les heu encertat?

 

Tagged with:
 

Mobile_World_Centre_-_2013_-_Barcelona_01Aquest és el títol de la publicació col·laborativa que presentarem el dijous 10 d’abril a les 16.30 hores al Mobile World Centre de Barcelona (Fontanella 2, plaça Catalunya). Hi intervindran:

  • Marta Morera (@martamorera), membre de la XIP: Presentació de l’acte
  • Marc Torres (@marc_torres_), membre de la XIP: “Com hem fet el llibre?”
  • Màrius Serra (@mariusserra), escriptor i enigmista català: “Presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert”

La XIP ha proposat a diversos experts de tot el món que parlin dels 42 estàndards que el vídeo de la XIP sobre govern obert estableix que han de complir els governs que pretenguin anomenar-se oberts. La idea és facilitar-ne el coneixement i la difusió.

La publicació resultant és espectacular: 42 articles curts i variats que ens donen pistes per entendre millor el govern obert i saber com avançar-hi, dels quals properament us en podrem donar els noms :-)

Oi que no ens perdrem la presentació? Ens hi podem inscriure amb aquest formulari. Afanya-t’hi, que l’aforament és limitat!

Imatge: Jordiferrer (Own work) [CC-BY-SA-3.0], via Wikimedia Commons

Tagged with:
 
Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.