Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Micromecenatge des dels EUA per al ’42 veus sobre el govern obert’

La XIP tira endavant un nou repte i ara des dels Estats Units (EUA)! Acabem d’engegar una campanya de micromecenatge per a la traducció a l’anglès del llibre 42 veus sobre el govern obert. Després de la repercussió que han tingut les versions catalana i castellana del llibre, calia disposar d’una traducció professional del llibre a l’anglès i continuar generant debat i difonent la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les nostres democràcies.

La plataforma escollida per aconseguir els 5.000 dòlars necessaris ha estat Indiegogo https://www.indiegogo.com/projects/42-voices-about-open-government–43. S’hi poden fer aportacions de manera totalment flexible. Les franges recomanades permeten formar part de la llista d’agraïments (25$-199$), patrocinar un article (200$-1.999$) i fins i tot (2.000$ o més) aparèixer a la coberta amb el nom i la marca!

Cal destacar l’empenta i el suport incondicional de Megan Eskey, una de les 42 veus expertes que ja va escriure un article breu al llibre. Ella ens ha guiat en tot el procés de selecció de la plataforma i de previsió dels costos.

Ara només queda la col·laboració de tots nosaltres per assolir el repte, si pot ser amb una aportació econòmica directa a la campanya, però sobretot divulgant la iniciativa tant a l’entorn més proper com a les xarxes socials. Quina millor manera de difondre una publicació col·laborativa que una campanya de micromecenatge!

Animem-nos-hi i col·laborem en la primera campanya de la XIP d’aquesta envergadura!

Llegeix-ne més

Compromís, motivació i tècniques de reanimació dels treballadors públics

xipEn una excel·lent TED Talk de l’any 2009, l’analista Dan Pink explicava el que els sociòlegs han demostrat, però la majoria de persones que lideren equips encara no han assumit: els mètodes tradicionals de recompenses procedents de l’exterior no sempre són efectius perquè el que realment ens motiva es troba en el fons de nosaltres mateixos.

Segons Pink, les recompenses del segle XX funcionen només en unes circumstàncies molt concretes i es caracteritzen per la seva absència de creativitat. Pink demostra com el secret d’un rendiment elevat no es fonamenta sobre un sistema de recompenses i càstigs, sinó en un impuls intrínsec que no es veu: l’impuls per fer les coses perquè són importants, ens agrada fer-les i fer-les bé. Una  bona mostra de les teories de Pink és l’aparició de la Viquipèdia, un model de negoci que basa la gestió dels seus contingut en l’aportació de milions de persones voluntàries que no obtenen cap mena de recompensa econòmica.

El sistema operatiu que proposa Pink per estimular el personal de les organitzacions, i que també es podria implementar a l’Administració, se sustenta sobre tres eixos: autonomia (en l’execució de la feina), mestratge (el desig de ser cada cop millors) i propòsit (l’anhel de fer el que fem al servei d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos).

Durant la crisi molts empleats públics han donat molt més del que s’esperava i ha quedat palès el seu compromís. Fóra bo que ara es mostrés certa reciprocitat, estimulant un procés de canvi i millora en les administracions públiques, per exemple amb la incorporació d’una gerència pública professionalitzada i la creació d’espais de participació entre directius i personal que fes partícips ambdós col·lectius dels objectius de l’organització.

El disseny d’una veritable carrera professional objectiva, la discriminació positiva envers els treballadors més compromesos (amb iniciativa i inquietud per formar-se), el reconeixement de la feina i la constatació de quins són els resultats visibles d’aquella feina són altres fórmules aplicables al concepte de motivació de la funció pública del segle XXI. La superació de la ideologia motivadora basada en els pals i les pastanagues permetrà enfortir la nostra Administració i, potser, canviar el món.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Jeff Turner (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Com ha anat el I Congrés de Govern Digital?

I Congrés Govern DigitalEls dies 21 i 22 de gener ha tingut lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona de Montjuïc el I Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) i la participació activa de diverses administracions (ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, Localret, Diputació de Barcelona…).

La XIP hi ha tingut un lloc destacat, tant en l’organització mateixa com en la participació de diversos dels seus membres com a ponents i com a personal organitzador i relator.

Al llarg dels dos dies, 1.300 professionals de les administracions catalanes i altres professionals vinculats al sector públic han exposat i debatut idees i experiències per ser posades en pràctica per transformar les respectives organitzacions públiques: govern obert, transparència, innovació pública, contractació pública electrònica, identitat digital, agenda digital europea 2020, relació amb les empreses… Properament se’n publicaran de manera oficial les conclusions.

Us fem un tast de l’àmbit més de governança de país. S’hi ha evidenciat que cal un canvi de cultura institucionals acompanyat d’un canvi de valors. És molt important que els governs defineixin un pla estratègic que vagi més enllà dels límits d’un sol mandat, que porti a la pràctica els principis de governança oberta amb tots els seus elements –transparència, rendició de comptes, assumpció de responsabilitats, participació, col·laboració i intraemprenentatge–. I més, com s’ha anat insistint en el Congrés, que el context polític i social que estem vivint com a país pot esdevenir crucial per accelerar i materialitzar aquestes polítiques.

En el vessant més metodològic, es constata la necessitat de definir un model d’innovació públic que ompli de sentit aquest tema. Com han reiterat diversos ponents, encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. Per això, ens caldrà definir bé l’estratègia (qui i on volem ser, com deia Linnar Viik, d’Estònia), admetre també el fracàs com a aprenentatge i, sobretot, crear espais de participació dels empleats (intraemprenentatge) i de la ciutadania.

En el món local, també amb aquesta visió més d’estratègia a llarg termini –marcada especialment per l’Horitzó 2020, d’agenda per als ens locals–, s’han destacat els punts clau a tenir en compte: governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Llegeix-ne més

L’experiència de la XIP compartida a les jornades de la UPC

nexus24El dia 11 de desembre es va celebrar a l’Auditori Vèrtex del Campus Nord la primera jornada de Nexus24 de la UPC, amb l’objectiu  de donar impuls al treball col·laboratiu. Aquesta jornada s’emmarca dins del Programa Nexus24UPC, que neix amb la finalitat de transmetre una manera de treballar més flexible dins de la UPC fixant una data en l’horitzò, el 2024.En el marc d’aquesta jornada la XIP va ser convidada a participar per compartir la seva experiència com a grup de treball transversal amb treballadors de diferents administracions públiques.

Tot treball col·laboratiu requereix d’eines que afavoreixin la relació entre els membres i facilitin la compartició i el flux d’informació. La UPC va presentar la seva eina de Comunitats UPCE, que ofereix aquest espai de treball. La XIP va organitzar el taller per explicar les seves eines.

El taller va ser organitzat i presentat per Maribel Jové, membre de la XIP, i va comptar amb una assistència força nombrosa, prop de 40 persones, que van seguir amb interès la presentació on s’explicava el procés de la XIP, el seu funcionament i com ha integrat els serveis de Google per poder donar solució a la seva necessitat de treball col·laboratiu.

Us deixem la presentació del taller. Digueu-nos què us sembla, i si us agrada no us oblideu de compartir-la!

Llegeix-ne més

Participar sí, però com?

I-likeTothom volem participar, en més o menys mesura, per decidir les coses que ens afecten com a ciutadans. Però, tenim poc temps i volem eficàcia allà on col·laborem i també que provoqui algun tipus d’efecte immediat en allò que fan governs i administracions.

I és que –no ens cansem de repetir-ho– les TIC poden fer realitat grans transformacions socials per fer evolucionar la democràcia representativa cap a altres formes que posin al ciutadà en el centre de la seva activitat. Aquesta orientació ciutadacèntrica es basa en la participació de la ciutadania fins i tot en els processos de definició de polítiques i en la creació dels serveis que l’Administració elabora.

Governs que interpreten la participació i el seu tempus en lògica exclusiva de partit polític, sense que cap procés participatiu en modifiqui el full de ruta. I administracions que basen els seus serveis en un cicle de vida ciutadà del segle XX i ofereixen formes de participació incapaces de captar el valor que la ciutadania pot arribar a oferir. Com ara formularis i plataformes web pensades en perspectiva dels serveis informàtics, consells de barri amb vida només analògica, només per citar alguns exemples…

Certament la participació és clau en un nou escenari de governança oberta, però cal madurar-ne les formes, la metodologia, la intensitat i permanència, la vinculació de les decisions que prengui la ciutadania. Ens hi poden ajudar aquestes pautes:

  1. Definir les eines de participació per a cada tipus de procés de participació segons el fi que perseguim (caixa d’eines de participació).
  2. Dotar de metodologia científica els processos i preparar els professionals públics que n’hagin de ser els motivadors, moderadors i curadors.
  3. Entendre que els processos participatius s’han d’acotar als objectius, a la metodologia i la conducció d’experts.

En el tema de la participació hi ha molt recorregut a fer. Des de la XIP manifestem l’interès a fer-lo de bracet amb tots els que s’hi animin.

Imatge: Adam Fagen CC 3.0 BY-NC-SA http://flickr.com/photos/afagen/5133070639

Llegeix-ne més

Renovem el web!

Ja fa temps del primer article del web de la Xarxa d’Innovació Pública, el 2011. Des d’aquí hem anat compartint temes, opinions i projectes. Ara calia fer un nou plantejament!

La irrupció dels dispositius mòbils obliga a adaptar els webs per millorar-ne l’accessibilitat i facilitar-ne la lectura. El disseny adaptatiu (responsive design) fa repensar sovint com s’organitza la informació del web per adaptar-la a la visita mòbil.

A més de facilitar-ne la lectura mòbil, hem afegit noves funcionalitats per comunicar millor el nostre missatge. En destaquem aquestes:

  • Prioritzar la visibilitat d’aquells continguts de més interès (espai central de destacats).
  • Integrar Google Drive com a repositori d’arxius públics (Àrea de descàrrega).
  • Potenciar les comunitats Google com a espai de comunicació entre els membres de la XIP (Comunitat XIP).
  • Integrar els continguts publicats en altres entorns, com ara Youtube i Slideshare (Continguts XIP).
  • Donar visibilitat al butlletí que elaborem periòdicament i permetre’n la subscripció.

 Us agrada?…

Llegeix-ne més

#9N2014. Crida a la participació

Pariticpa 9N. Pacte nacional pel dret a decidirEl passat divendres, tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ens vam comprometre a treballar de manera unitària per tal que el proper 9 de novembre sigui una jornada de gran mobilització democràtica. Volem, i així ho vam manifestar, que el vot que emetrem, així com altres formes de mobilització, reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés.

Perquè això sigui una realitat necessitem que el 9N hi hagi una gran participació. Necessitem que un percentatge molt alt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin a votar el proper 9 de novembre.

En aquest sentit, en virtut del que va acordar el PNDD divendres, demanem a tots els associats, simpatitzants i col·laboradors de la XIP que participem diumenge que ve en la jornada del 9N.…

Llegeix-ne més

El joc pot fer millorar l’Administració?

Tridomino de graellsNo, no us estem proposant millorar els vostres rècords del solitari o del pescamines; volem parlar de la ludificació (gamification en anglès), que consisteix en la utilització de recursos i tècniques pròpies del joc en contextos diferents, com ara el món laboral, per tal d’aconseguir implicació dels usuaris, un canvi en el comportament o simplement per transmetre un missatge.

La ludificació va aparèixer als EUA ara fa uns cinc anys, en principi molt aplicada al món del màrqueting i de l’empresa, i s’ha anat estenent a altres àmbits com ara la política, l’ensenyament o la salut… però, seria possible aplicar-la a l’Administració?

El joc pot arribar a ser una eina transformadora i innovadora en l’Administració: permet tirar endavant activitats complexes i integrades, ajuda a créixer com a persones i com a professionals, fa desenvolupar actituds saludables, fomenta el treball en equip, etc.

Les tècniques per aplicar-lo al nostre entorn són diverses i ja estan funcionant en empreses privades: atorgament de premis per superació d’objectius, establiment de rànquings de participació a la intranet, concursos d’idees per millorar circuits… En tot cas es tracta de potenciar aquells elements que poden fer de la feina un joc estimulant aprenent per mitjà del descobriment, superant reptes, vivint una fantasia o fins i tot sent algú altre durant una estona.

Vam tenir una mostra ben clara de les virtuts del joc a la presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert, a càrrec de Màrius Serra i el seu enXIPmàrius, demostrant que es pot treballar l’enginy de manera lúdica per millorar en la nostra feina, amb una frase per recordar: innovar a l’Administració pot semblar jugar a pòquer en un tauler d’escacs.

 

Imatge: Tridomino CC 3.0 Graells http://flickr.com/graells

Llegeix-ne més