Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania

toys

La Xarxa d’Innovació Pública sempre hem postulat i defensat la necessitat d’avançar cap a un sector públic genèticament digital. Volem que les nostres organitzacions i institucions segueixin el camí encetat cap a l’obertura, la participació i la col·laboració amb els ciutadans de la societat digital. L’objectiu, sense cap mena de dubte, és seguir el treball iniciat per esdevenir una de les societats democràtiques més avançades del nostre entorn.

Malauradament, els fets ocorreguts les darreres setmanes contra el nostre país fan evident que aquest objectiu no s’assolirà continuant el nostre dia a dia professional com si no hagi passat res. Avui, el govern de l’Estat ha calcinat tot això i ha utilitzat els recursos de la seva administració per fer-ho.

Ha massacrat un referèndum que volia fer valer el dret de la ciutadania a decidir el seu futur. Ha trinxat els aspectes més bàsics de la transparència i de la llibertat d’expressió tancant webs i escorcollant diaris. Ha oblidat allò essencial a la democràcia que és la separació de poders pressionant treballadors públics en pro dels seus interessos.

Dins aquest escenari, voler millorar l’Administració seguint fent el dia a dia és una entelèquia. Si l’Administració que tenim permet la seva utilització partidista, aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania. No hi ha els pilars necessaris per edificar a sobre valor. Els han segat!

La Xarxa d’Innovació Pública sempre ha tingut l’ADN de construir, però davant d’una administració de l’Estat que posa els seus recursos  (jutges, fiscals, policies…) en contra de la ciutadania això resulta impossible.

Els professionals públics no hem de ser garants de continuar com si res estigui passant; la funció pública hem de ser responsables amb els principis democràtics que el nostre país manifesta enèrgicament i aplicar-los individualment i col·lectiva.

Imatge: https://c.pxhere.com/photos/0a/eb/toys_bricks_game_child_colorful_childhood_education_kids_toys-858758.jpg!d

Llegeix-ne més

Menys és més, en comunicació gràfica

sweb49Aquesta és una de les idees que va transmetre Pere Rovira, co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, a la 49a sessió web: ‘Comunicar mitjançant infografies’, que va tenir lloc el dia 18 d’octubre al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

La sessió partia de l’objectiu d’aprendre a analitzar i jutjar les dades de manera crítica, i saber-les comunicar a públics no especialitzats. La solució proposada -la visualització de dades- ajuda a entendre les dades de manera més clara i, de vegades, acaba sent l’única manera de poder entendre les coses.

A partir dels tres usos bàsics d’aquesta disciplina (comunicar, explorar i analitzar) cal entendre que la unió de context i detall constitueixen un bon punt de partida de les bones visualitzacions. No cal dir que pot ser de gran utilitat per a l’Administració; per exemple en la manera de comunicar les dades obertes, ja que els ens administratius no s’haurien de limitar a oferir les dades obertes “en brut”: la visualització ajuda a la comprensió d’aquestes dades i fins i tot permet accedir a informacions que amb simples eines estadístiques no es poden constatar.

Al llarg de la intervenció, Pere Rovira també va reivindicar les narratives visuals i la perspectiva comunicativa amb exemples entenedors, com ara el tractament de dades estadístiques (The Datasaurus Dozen); actualment ens trobem amb un nombre excessiu d’arxius i amb dades que moltes vegades són incomprensibles. Aquí va recuperar alguns dels principis bàsics de composició, com ara simplificar, qualitat i context i, sobretot, el lema clàssic less is more, defensat per Edward Tufte per al món dels gràfics.

S’obre un món ple de possibilitats per comunicar millor a l’Administració, un món en el qual no només hi estan implicats els experts, sinó també enginyers de dades, comunicadors, creatius, dissenyadors, i totes aquelles persones que vulguin transmetre les informacions d’una manera més clara i amigable a la ciutadania.

Llegeix-ne més

Servir un país

servir

Atesos els fets que estan esdevenint aquests darrers dies a Catalunya, que ens impliquen com a ciutadania en conjunt, però que han afectat directament els treballadors públics del nostre país que han estat detinguts o citats a declarar, des de la Xarxa d’Innovació Pública manifestem:

 

  • un rebuig frontal a les detencions de treballadors públics de les administracions catalanes sense càrrecs clars,
  • l’oposició a la manera com el govern de l’estat està gestionant la situació, menystenint els drets fonamentals de les persones,
  • i l’exigència que es respecti la llibertat d’expressió, que forma part del drets fonamentals de les persones i dels pobles, i el referèndum vinculant convocat per a l’1 d’octubre a Catalunya, com a l’expressió d’aquest dret.

Des de la XIP volem fer costat als servidors públics detinguts i als que han estat citats a declarar. Servir un país vol dir abans que res estar compromès amb la seva ciutadania i amb la seva voluntat.…

Llegeix-ne més

Res no serà el mateix

railroadAquesta entrada no pretén ser pessimista, encara que ho pugui semblar pel títol. Tenim molt recents en el record els atemptats del 17 d’agost i totes les imatges colpidores que ens han deixat presents en la memòria. La resposta de la ciutadania ha estat exemplar, especialment, la dels treballadors públics que han donat el bo i millor (cossos policials, personal d’assistència sanitària, responsables de xarxes socials, etc.), per fer front a aquest sotrac. Ens afegim al reconeixement unànime i merescut de la seva tasca.

En la línia que indica el títol, tampoc no podem oblidar la data que la societat catalana té al cap: l’1 d’octubre. Hores d’ara resulta difícil avançar què ens trobarem el dia 2, però està clar que res no serà el mateix després de totes les declaracions i els posicionaments dels últims mesos; referèndum, eleccions, independència… són diferents escenaris sobre els quals s’ha parlat molt, ja sigui des dels estaments polítics, els mitjans de comunicació o entre la ciutadania. El país es mou. El país canvia. I tots nosaltres amb ell.

També, estem davant d’una sèrie de canvis tecnològics i socials que presagien canvis importants en el nostre dia a dia: els avanços en intel·ligència artificial, els moviments d’empreses com Amazon o Uber, la creixent automatització de feines, la capacitat de votar electrònicament en algun ajuntament o les possibilitats que ofereix la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain).

No cal esperar més senyals. El canvi ja ha arribat. Llavors, què hem de fer els treballadors públics?

No cal repetir que la societat està mutant d’una manera que necessita una Administració diferent, que adopti aquests models emergents si vol mantenir la seva vocació de servei a la ciutadania. Certament, ara per ara constitueixen realitats bastant allunyades, que van a dues velocitats, i ens podem arribar a plantejar, com Xavier Marcet, si Té remei l’Administració?. Les receptes que hi proposa són vàlides (potenciar la intraprenedoria, adaptar-se a la ciutadania, desburocratitzar, etc.) però no admeten adormir-se.

La frase final de l’article resulta prou reveladora: tot això és massa seriós com per deixar l’Administració només a l’Administració. Necessitem a les persones. Per tant, és el moment de prendre la iniciativa, d’aprofitar el talent intern i d’incorporar maneres de fer diferents en el nostre dia a dia, amb confiança, responsabilitat i emoció, sense esperar que els canvis ens vinguin donats externament.

Des de la XIP procurarem posar el nostre gra de sorra en aquest canvi, i ens teniu a la vostra disposició per tirar endavant els projectes que el puguin fer realitat.

Ens hi posem?

Font de la imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

I si fem que la contractació pública sigui atractiva?

cadenat02Els dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la Ideató de dades obertes de la contractació pública, que es plantejava definir serveis web i aplicacions que utilitzin les dades obertes per aconseguir una contractació pública més ètica, socialment responsable i accessible per a la ciutadania.

La XIP hi va participar amb un equip de 5 persones –reforçat per Laia Puig– i va abordar el repte de millorar la visualització de les dades de contractació per a la ciutadania, és a dir, buscar la manera per poder comunicar millor a la ciutadania de les dades de contractació pública per a fer-les més comprensibles.

El servei proposat va ser el “Tinder de la contractació”: Tinder és una xarxa social que permet establir relacions consentides amb persones del nostre voltant. Si aquest tipus de xarxes han transformat la manera com ens relacionem, per què no podem fer-ho també amb les dades obertes de contractació? Aquestes eines presenten la informació de manera àgil, entenedora i intuïtiva, i faciliten les relacions entre les persones.

Ideató 2017Per què no presentar les dades de contractació amb la  mateixa facilitat que trobem persones a Tinder i que s’hi pugui interactuar: preguntar, opinar i compartir? Els datasets que obtenim per treballar amb dades obertes són complexos, avorrits, només aptes per a experts i requereixen un treball d’adaptació abans d’obtenir-ne resultats. Amb aquesta nova eina la ciutadania trobaria respostes fàcils de manera lúdica i a través de la tafaneria aniria descobrint les dades de contractació pública.

Les pantalles de selecció també serien les pròpies d’aquestes aplicacions però en comptes de triar home/dona, triaríem òrgan de contractació o empresa, i el mateix passaria amb el període d’adjudicació dels contractes, l’àmbit del contracte o, quan els datasets ho permetin, utilitzar tècniques de geolocalització per trobar les relacions en el territori.

P1

P2P3

 

 

 

 

 

 

 

De manera semblant, les pantalles resultants de les cerques, serien molt gràfiques i facilitarien que els ciutadans interactuessin valorant contractes en lloc de persones, amb emoticones que indiquessin l’acord amb les dades del contracte, les dubtes o el desacord amb el que s’hi presenta. A partir d’aquí es podrien elaborar productes derivats, com ara el rànquing dels contractes més consultats o els que han generat més dubtes.

Cal felicitar el projecte guanyador, Open Frau, una proposta que pretén ajudar a prevenir, detectar i denunciar les males pràctiques en contractació, a partir de la utilització d’uns algoritmes de detecció de patrons de risc en la contractació, aplicats al tractament massiu i dinàmic de les dades; també el segon, ContraKtació, un sistema que ajuda els responsables del contracte a fer-ne el seguiment de l’execució la participació ciutadana en la valoració del grau de qualitat i compliment dels contractes.

Llavors… i si juguem amb la contractació pública?

Llegeix-ne més

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?…

Llegeix-ne més

Ens poden receptar aplicacions?

Ens poden receptar aplicacions e-salut?

Font: Pixabay

És cert que el 2018 tot i tothom estarà connectat per mitjà d’Internet? Es poden receptar aplicacions als pacients?  On és el límit de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la salut?

Diu el consultor en transformació i estratègia digital, Marc Vidal, que les perspectives de creixement exponencial d’Internet, que va començar el 1993 com una xarxa tècnica, ens han portat el 2008 a una Internet social, a l’anomenada “Internet de les coses” el 2016 i es preveu aquesta “Internet del tot” per al 2018, on tot i tothom hi estigui connectat… però ja estarem preparats?

Ja anem veient que moltes de les coses que no pensàvem mai que seran digitalitzades, ho seran; cada cop més estem passant de treballar amb productes a treballar amb serveis… però cal no perdre de vista que la ciutadania vol tecnologia que no li compliqui la vida, que li doni referents clars i, en un cas tan sensible com la seva salut, que millori la seva qualitat de vida.

Actualment existeixen al voltant de 200.000 aplicacions en els àmbits de salut i social. Els principals serveis que aporten són la geolocalització de centres, gestió de visites, temps d’espera en temps real i visites virtuals. En el futur més proper augmentarà la pràctica de la telemedicina, el telediagnòstic i la teleconsulta, al mateix temps que es vol afavorir que els ciutadans se sentin més partícips i responsables de la prevenció i cura de la seva salut, amb eines com La Meva Salut, l’espai digital multicanal que cada vegada ofereix més funcionalitats.

Cal tenir en compte el repte que tenim al davant tots els treballadors públics i, especialment, els professionals de la salut. Encara hi ha una minoria de nadius digitals i tots anem adquirint cada dia noves competències, però cal que l’Administració faciliti un l’aprenentatge d’aquestes persones que ens ajuden a emmalaltir menys i millor.

És possible que ens trobem molt a prop que el nostre metge de capçalera ens recepti una APP que millori la nostra salut; caldrà que, al mateix temps que els professionals de la salut incorporen aquesta habilitat a la seva “caixa d’eines”,  l’Administració validi i promogui l’ús d’aquests recursos. Ens hi posem?

Article inspirat en la  Jornada de presentació del Mapa de Tendències en TIC i salut 2016

 …

Llegeix-ne més

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?…

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 …

Llegeix-ne més