Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

L’experiència de la XIP compartida a les jornades de la UPC

nexus24El dia 11 de desembre es va celebrar a l’Auditori Vèrtex del Campus Nord la primera jornada de Nexus24 de la UPC, amb l’objectiu  de donar impuls al treball col·laboratiu. Aquesta jornada s’emmarca dins del Programa Nexus24UPC, que neix amb la finalitat de transmetre una manera de treballar més flexible dins de la UPC fixant una data en l’horitzò, el 2024.En el marc d’aquesta jornada la XIP va ser convidada a participar per compartir la seva experiència com a grup de treball transversal amb treballadors de diferents administracions públiques.

Tot treball col·laboratiu requereix d’eines que afavoreixin la relació entre els membres i facilitin la compartició i el flux d’informació. La UPC va presentar la seva eina de Comunitats UPCE, que ofereix aquest espai de treball. La XIP va organitzar el taller per explicar les seves eines.

El taller va ser organitzat i presentat per Maribel Jové, membre de la XIP, i va comptar amb una assistència força nombrosa, prop de 40 persones, que van seguir amb interès la presentació on s’explicava el procés de la XIP, el seu funcionament i com ha integrat els serveis de Google per poder donar solució a la seva necessitat de treball col·laboratiu.

Us deixem la presentació del taller. Digueu-nos què us sembla, i si us agrada no us oblideu de compartir-la!

Llegeix-ne més

Participar sí, però com?

I-likeTothom volem participar, en més o menys mesura, per decidir les coses que ens afecten com a ciutadans. Però, tenim poc temps i volem eficàcia allà on col·laborem i també que provoqui algun tipus d’efecte immediat en allò que fan governs i administracions.

I és que –no ens cansem de repetir-ho– les TIC poden fer realitat grans transformacions socials per fer evolucionar la democràcia representativa cap a altres formes que posin al ciutadà en el centre de la seva activitat. Aquesta orientació ciutadacèntrica es basa en la participació de la ciutadania fins i tot en els processos de definició de polítiques i en la creació dels serveis que l’Administració elabora.

Governs que interpreten la participació i el seu tempus en lògica exclusiva de partit polític, sense que cap procés participatiu en modifiqui el full de ruta. I administracions que basen els seus serveis en un cicle de vida ciutadà del segle XX i ofereixen formes de participació incapaces de captar el valor que la ciutadania pot arribar a oferir. Com ara formularis i plataformes web pensades en perspectiva dels serveis informàtics, consells de barri amb vida només analògica, només per citar alguns exemples…

Certament la participació és clau en un nou escenari de governança oberta, però cal madurar-ne les formes, la metodologia, la intensitat i permanència, la vinculació de les decisions que prengui la ciutadania. Ens hi poden ajudar aquestes pautes:

  1. Definir les eines de participació per a cada tipus de procés de participació segons el fi que perseguim (caixa d’eines de participació).
  2. Dotar de metodologia científica els processos i preparar els professionals públics que n’hagin de ser els motivadors, moderadors i curadors.
  3. Entendre que els processos participatius s’han d’acotar als objectius, a la metodologia i la conducció d’experts.

En el tema de la participació hi ha molt recorregut a fer. Des de la XIP manifestem l’interès a fer-lo de bracet amb tots els que s’hi animin.

Imatge: Adam Fagen CC 3.0 BY-NC-SA http://flickr.com/photos/afagen/5133070639

Llegeix-ne més

Renovem el web!

Ja fa temps del primer article del web de la Xarxa d’Innovació Pública, el 2011. Des d’aquí hem anat compartint temes, opinions i projectes. Ara calia fer un nou plantejament!

La irrupció dels dispositius mòbils obliga a adaptar els webs per millorar-ne l’accessibilitat i facilitar-ne la lectura. El disseny adaptatiu (responsive design) fa repensar sovint com s’organitza la informació del web per adaptar-la a la visita mòbil.

A més de facilitar-ne la lectura mòbil, hem afegit noves funcionalitats per comunicar millor el nostre missatge. En destaquem aquestes:

  • Prioritzar la visibilitat d’aquells continguts de més interès (espai central de destacats).
  • Integrar Google Drive com a repositori d’arxius públics (Àrea de descàrrega).
  • Potenciar les comunitats Google com a espai de comunicació entre els membres de la XIP (Comunitat XIP).
  • Integrar els continguts publicats en altres entorns, com ara Youtube i Slideshare (Continguts XIP).
  • Donar visibilitat al butlletí que elaborem periòdicament i permetre’n la subscripció.

 Us agrada?…

Llegeix-ne més

#9N2014. Crida a la participació

Pariticpa 9N. Pacte nacional pel dret a decidirEl passat divendres, tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ens vam comprometre a treballar de manera unitària per tal que el proper 9 de novembre sigui una jornada de gran mobilització democràtica. Volem, i així ho vam manifestar, que el vot que emetrem, així com altres formes de mobilització, reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés.

Perquè això sigui una realitat necessitem que el 9N hi hagi una gran participació. Necessitem que un percentatge molt alt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin a votar el proper 9 de novembre.

En aquest sentit, en virtut del que va acordar el PNDD divendres, demanem a tots els associats, simpatitzants i col·laboradors de la XIP que participem diumenge que ve en la jornada del 9N.…

Llegeix-ne més

El joc pot fer millorar l’Administració?

Tridomino de graellsNo, no us estem proposant millorar els vostres rècords del solitari o del pescamines; volem parlar de la ludificació (gamification en anglès), que consisteix en la utilització de recursos i tècniques pròpies del joc en contextos diferents, com ara el món laboral, per tal d’aconseguir implicació dels usuaris, un canvi en el comportament o simplement per transmetre un missatge.

La ludificació va aparèixer als EUA ara fa uns cinc anys, en principi molt aplicada al món del màrqueting i de l’empresa, i s’ha anat estenent a altres àmbits com ara la política, l’ensenyament o la salut… però, seria possible aplicar-la a l’Administració?

El joc pot arribar a ser una eina transformadora i innovadora en l’Administració: permet tirar endavant activitats complexes i integrades, ajuda a créixer com a persones i com a professionals, fa desenvolupar actituds saludables, fomenta el treball en equip, etc.

Les tècniques per aplicar-lo al nostre entorn són diverses i ja estan funcionant en empreses privades: atorgament de premis per superació d’objectius, establiment de rànquings de participació a la intranet, concursos d’idees per millorar circuits… En tot cas es tracta de potenciar aquells elements que poden fer de la feina un joc estimulant aprenent per mitjà del descobriment, superant reptes, vivint una fantasia o fins i tot sent algú altre durant una estona.

Vam tenir una mostra ben clara de les virtuts del joc a la presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert, a càrrec de Màrius Serra i el seu enXIPmàrius, demostrant que es pot treballar l’enginy de manera lúdica per millorar en la nostra feina, amb una frase per recordar: innovar a l’Administració pot semblar jugar a pòquer en un tauler d’escacs.

 

Imatge: Tridomino CC 3.0 Graells http://flickr.com/graells

Llegeix-ne més

Referents per als servidors públics

Pictograma dona-home

Amb aquest post, iniciem un tema que tractarem de manera reiterada per la rellevància que té en les administracions: els valors de les persones.

Aquest estiu han desaparegut tres personalitats rellevants i referents de diferents àmbits culturals de Catalunya: Jaume Vallcorba, Pere Pubill ‘Peret’ i Manuel Pertegaz.

El referent és una persona que acompanya algú en moments importants. Que amb el seu cop de mà ajuda a prendre decisions o influencia en la manera de ser. Moltes vegades aquest referent no el tenim a prop, no ens pot donar el cop de mà, però sí exerceix influència sobre molta gent.

Aquestes tres personalitats, a la vista de la seva obra vital, podrien ser uns referents per als treballadors públics, tot aprofitant alguns dels seus valors: rigor, alegria, capacitat de treball.

Jaume Vallcorba, editor i professor. Va destacar per la seva innovació en l’edició de llibres. El 1979 va fundar l’editorial Quaderns Crema. Va seleccionar autors que creia que podien interessar als lectors. Va introduir dissenys originals, amb una tipografia estudiada, impresos en un tipus de paper que en garantia la conservació en el temps. Va conrear la creativitat i el rigor pensant en el lector. La seva passió pels llibres era molt gran, com ho demostra el seu discurs escrit per a la clausura del Màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, del passat 1 de juliol. Una passió extrapolable a altres àmbits.

Pere Pubill ‘Peret’, creador de la rumba catalana (o potser va ser l’Antonio González, el Pescaílla), un estil de música que segons els entesos és una barreja de diferents estils. Durant la seva vida, en Peret va saber connectar amb la gent a través de la música i també amb el seu compomís cívic. Ha distret la gent de les seves preocupacions, amb cançons que han esdevingut populars. La seva vida ens ha transmès alegria i despreocupació per les coses poc importants.

Manuel Pertegaz, potser el més desconegut del tres, perquè el seu àmbit de treball era més selecte, l’alta costura. Però diuen que la seva capacitat de treball era molt gran, i la seva exigència també. Va saber intuir els canvis que s’imposarien en el camp de la moda, cosa que el va convertir en un precursor i a posar-se al nivell de noms com Dior, Coco Chanel o Balenciaga. Avançar-se als esdeveniments pot suposar un motor de canvi per a una organització.

Alguns dels valors que aquestes persones van conrear: creativitat, rigor, alegria, capacitat de treball, exigència…  no creieu que els servidors públics també els hauríem de practicar?

 

Imatge: Pixabay CC 3.0 Public Domain http://pixabay.com/p-40643/?no_redirect

Llegeix-ne més

Diada 2014: volem votar el 9N!

Diada 2014 V

Ho anem repetint al llarg de les darreres diades. A Catalunya la ciutadania demana pas a una altra manera de governar. A més de la idiosincràsia com a país i de l’enorme desequilibri pel que fa a dèficit i inversió estatal, Catalunya es planteja optar per un nou escenari, amb unes noves regles de convivència i de governança, basades en la transparència i l’atenció i gestió des de la proximitat.

Aquest any, gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana, ciutadania i organitzacions, s’ha construït una ‘V’ de dimensions gegantines. Una societat que ha organitzat l’acte de construcció d’aquesta gran mobilització demostra que podria ser capaç de bastir millors formes d’organització que incorporessin els sabers i l’experiència en gestió pública més avançats del món. Alhora, segur que sabrien comptar amb la col·laboració de tots els actors públics: ciutadania, associacions, empreses, sector públic…

Per saber si som capaços d’avançar en aquesta direcció, volem votar el 9 de novembre!

Foto: Vilaweb La foto més impressionant de la V de la Diada

Llegeix-ne més

Daus de brou del coneixement

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Llegeix-ne més