Vols rebre el nostre butlletí?

Hem publicar el darrer butlletí de l'any, encara no l'has vist?

Blog

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 …

Llegeix-ne més

Govern obert i transparència: taula rodona a la Universitat de Barcelona

transpg2El passat 17 de maig va tenir lloc la taula rodona sobre govern obert i transparència, on va participar la XIP en el marc de l’assignatura Direcció i Gestió d’Institucions Públiques, del Màster en Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. També en formaven part Jordi Foz, com a secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Estapé, subdirector al Consorci Administració Oberta de Catalunya.

A partir de la visualització conjunta del vídeo sobre Govern Obert de la XIP, s’hi va fer una introducció al govern digital, definint alguns dels conceptes bàsics associats al govern obert, per passar a presentar els projectes que s’estan iniciant, com també els reptes que s’apunten per avançar en aquest camp. Molts d’aquests conceptes es troben recollits al llibre 42 veus del govern obert, elaborat per la XIP amb l’objectiu de generar debat i difondre la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques aprofitant les dinàmiques en xarxa que ofereix la tecnologia actual.

La intervenció de la XIP es va centrar sobretot a explicar la necessitat que les organitzacions, i especialment l’Administració, s’adaptin per afrontar els canvis que plantegen l’aplicació dels conceptes de govern obert i de transparència, a través de nous lideratges facilitadors, i per mitjà de l’aprofitament de tots els canals d’informació i comunicació que tenim a l’abast.

En aquest punt es va destacar que resulta especialment important adoptar un llenguatge clar i entenedor en les normes i en la relació, és a dir, cal adaptar-se a les necessitats d’una ciutadania que cada cop està més capacitada digitalment i que és conscient dels seus drets i de com exercir-los. Això passa, sobretot, per una capacitació dels treballadors públics i per una modificació profunda de les seves estructures per poder donar resposta adequada als reptes que tenim al davant.

Imatge de la galeria de Flickr d’HonestReporting

Llegeix-ne més

Ja saps com és la casa…

canviarMassa vegades els treballadors públics que intentem incentivar, provocar, articular  el canvi de l’Administració des de dins, rebem com a resposta a les nostres propostes concretes un “ja saps com és la casa”!

Dins aquesta frase s’amaga tot allò que tant limita avui les nostres institucions públiques: la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort de companys i caps, el lockin (bloqueig) provocat per una estructura jeràrquica desfasada a les necessitats d’avui, les mancances comunicatives i relacionals dels propis organismes i fins i tot el cansament i desgast dels que, farts d’intentar solucionar el problema, avui en formen part!

Però… qui és la casa?!

La casa certament són els murs que hem edificat i que dificulten enormement el moviment ràpid, constant, eficient i direccional que cal a la nostra Administració si vol seguir sent útil a la societat a qui serveix. Murs que serveixen a l’statu quo, a aquells que per mandra, desídia, avorriment o benefici prefereixen que tot quedi igual. Ells són els murs, ells són la casa.

Però la casa de l’Administració no pot ser d’ells, ha de ser nostra!

  • Dels que des de la construcció i la positivitat articulem propostes, sovint per camins tortuosos, en no poder-les dur a terme des dels corresponents canals jeràrquics.
  • Dels que en el nostre dia a dia provoquem accions de canvi en la gent del nostre entorn: companys i caps.
  • Dels que creiem que l’Administració, i les nostres institucions, són l’essència de la gestió del pro comú social. Tot i que hores d’ara bastants ja no ho veuen d’aquesta manera.

Sí, ja sabem com és la casa, i lluitarem perquè sigui diferent.

Adaptar l’Administració al que avui ens cal passa per un canvi cultural d’envergadura. Sigui com sigui avui la casa haurà de ser com li correspon a la societat d’avui, no valen excuses!

I tu, ets part de la casa?…

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 …

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

Qui innova en salut?

tricorderQuina és la primera imatge que ens ve al cap quan parlem d’innovació en salut? Possiblement un minúscul dispositiu que s’adapta al pacient i que li controla les constants vitals, o un grup d’investigadors en un centre de recerca… o fins i tot el tricorder, aquell artefacte gairebé màgic que permetia, a Star Trek, diagnosticar qualsevol malaltia simplement escanejant la persona.

Aquesta va ser una de les metàfores que es van utilitzar a la XII Jornada de Salut, centrada en la innovació en l’entorn sanitari, que va tenir lloc a Granollers el passat 11 de març. Allà va quedar palès que tots els agents que participen en aquest particular ecosistema (centres d’atenció primària, centres d’atenció especialitzada, farmàcies, pacients, universitats, empreses del sector sanitari, etc.) disposen de la seva quota de protagonisme a l’hora de proposar solucions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

Innovació i recerca sempre han anant juntes en l’àmbit de les ciències de la salut i, de fet, el Pla estratègic de recerca i innovació en salut, en parla de manera indistinta; però innovar no consisteix només a investigar. La innovació en salut es pot evidenciar en la coordinació de visites dels serveis sanitaris i socials per evitar duplicitats i molèsties, en la millora d’un procediment d’atenció o en la implicació dels pacients en la presa de decisions com ara a través del Consell Consultiu de Pacients.

Innovar en salut implica molts professionals i necessita menys recursos que la recerca perquè, de fet, es basa a adaptar uns mètodes científics, intangibles, a la realitat de la salut d’una persona. I com s’aconsegueix això? Gràcies al talent i la creativitat dels professionals que col·laboren per aconseguir millors resultats. A més, perquè sigui efectiva, cal que s’apliqui en un termini breu a la pràctica clínica i de salut pública. Per aquest motiu són molt importants iniciatives com la compra pública innovadora, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), on la innovació entra a la mesa de licitació amb la voluntat que els projectes no només siguin valorats des del vessant econòmic.

Cal pensar en els centres d’atenció a la salut com autèntiques empreses del coneixement, que vetllen pel benestar de la ciutadania però, alhora, cal obrir camins per tal que els professionals que hi treballen puguin disposar d’espais de reflexió, intercanvi i motivació per tirar endavant les seves iniciatives innovadores.

Imatge de la galeria de Flickr de Sam Churchill

Llegeix-ne més

El Pla Nacional de Valors

PNValorsPels volts de 2011 la Generalitat de Catalunya va decidir impulsar, amb la col·laboració activa de la societat civil, un projecte innovador anomenat Pla Nacional de Valors.

El Pla té com a objectiu el benestar integral i el bé comú pensant en les futures generacions, i per això calia engegar una reflexió conjunta amb els actius de la societat: administració, empreses, organitzacions i persones individuals de tots els àmbits. També la XIP va ser convidada a aportar la seva visió.

El Departament de Benestar Social i Família (actual Treball, Afers Socials i Famílies) va ser l’encarregat de dirigir el projecte començant per una fase de diagnosi de la situació de partida.

El Pla de Valors es troba vertebrat en 17 grans àmbits:

  1. Educació general
  2. Educació artística
  3. Educació universitària
  4. Cultura
  5. Comunicació i xarxes socials
  6. Activitat física i esport
  7. Sostenibilitat, paisatge i hàbitat
  8. Salut
  9. Ciència
  10. Economia
  11. Organitzacions: empresa, administració pública i tercer sector
  12. Diàleg social
  13. Comerç
  14. Justícia
  15. Seguretat
  16. Política
  17. Recerca aplicada

Aquests àmbits estan inspirats per un eix principal, que és el de col·locar la persona en el centre de tota l’activitat humana. Els diversos grups de treball es van reunir i es va treballar en línies estratègiques mitjançant objectius, per posteriorment fer-los operatius. Entre 2014 i 2015 es va presentar en comunicació interna i externa el marc teòric del PNV, tant als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com al Parlament de Catalunya.

Aquest 2016, segons el calendari d’actuacions, correspon la fase d’implementació d’algunes accions prioritàries del PNV. Fa pocs dies es comunicava la marxa de la persona que coordinava i impulsava el PNV; això fa que hores d’ara plani la incertesa al voltant d’una proposta que podria ser o haver estat un gran canvi de paradigma.

Tindrà el Pla Nacional de Valors el mateix destí que moltes altres bones idees abandonades hores d’ara al calaix d’algun despatx? Sincerament, esperem que no sigui així. En un moment tan delicat per a la humanitat, que viu un canvi d’era social i cultural, un projecte humanista com el Pla de Valors no hauria de caure en l’oblit.

Imatge: coberta del Pla Nacional de Valors

Llegeix-ne més

Terminologia Oberta del TERMCAT: termes a punt per a la reutilització

openLa creació i la transferència de coneixement en el si de l’Administració pública estan estretament lligades al rendiment de comptes, a la transparència i a la cultura de la reutilització de la informació. En el marc del govern obert, les dades generades des del sector públic són actualment, mitjançant l’obertura i la publicació, fonts de creació de nous productes i serveis per part d’empreses i grups de recerca.

En el cas concret de les dades lingüístiques, es troben a la base del desenvolupament de programari per a la interacció comunicativa, de diversa índole, que necessita un corpus multilingüe ampli, degudament formalitzat i de qualitat contrastada per al processament del llenguatge. En aquest punt, l’aportació a la qualitat del llenguatge i la interoperabilitat que es pot fer des de la terminologia no és negligible. Aquesta és la voluntat i l’objectiu de la Terminologia Oberta del TERMCAT.

El Centre de Terminologia TERMCAT és un organisme públic adscrit a la Direcció General de Política Lingüística. El Centre es va crear l’any 1985, fruit de l’acord entre el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’encàrrec de garantir el desenvolupament de la terminologia catalana i la seva integració en els sectors especialitzats i en la societat en general, dins del procés de normalització de la llengua catalana.

Al llarg d’aquests més de trenta anys de treball terminològic s’han posat recursos terminològics a l’abast dels usuaris i s’han anat alimentant les bases de dades terminològiques del Centre. Els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents descarregables (en pdf) i, actualment, amb els recursos lliures.

Per mitjà del servei web de Terminologia Oberta, el TERMCAT posa a disposició de la societat repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica fets al Centre. En aquest moment permet descarregar més de 93 repertoris d’interès general, que s’actualitzen permanentment i s’ofereixen en diversos formats de sortida, sota les llicències Creative Commons, les quals permeten reproduir, distribuir transformar o comunicar les dades. Els repertoris es poden seleccionar a partir del títol, l’àmbit temàtic, la data d’actualització i el format de descàrrega (PDF, XML, HTML i PDF a la carta).

La interacció amb l’usuari pot ser no mediada, en la descàrrega lliure, però també existeix la possibilitat d’atenció personalitzada de peticions singulars: per exemple, empreses, universitats, centres de recerca, empreses, editorials o organismes que poden sol·licitar una cessió de dades terminològiques amb finalitats específiques (recerca acadèmica, construcció de plataformes, cercadors, portals, etc.).

Aquest servei es va posar en marxa l’any 2006, en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació i promoure la disponibilitat de recursos lliures, concretada pràcticament en el portal Dades obertes gencat.

La col·lecció d’obres a la Terminologia Oberta ha anat evolucionant d’acord amb les necessitats del mercat i els interessos de la societat. Actualment hi ha més de 170.000 fitxes terminològiques multilingües de diversos àmbits del coneixement, preparades per a ser incorporades a productes i serveis tecnològics de base lingüística. Es té constància de la reutilització d’aquestes dades en alguns projectes de gran difusió, com ara glossaris, diccionaris o enciclopèdies en línia, amb la implicació d’empreses i d’institucions com la UOC o Amical Wikimedia.

Per tant, la línia que el Centre vol seguir en el futur és ben marcada: continuar apostant fermament per l’obertura i la publicació de les dades terminològiques, facilitar la col·laboració dels diferents agents implicats en la cocreació de serveis i contribuir que la llengua catalana mantingui una posició destacada com a llengua del món digital.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de justgrimes (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més