Tridomino de graellsNo, no us estem proposant millorar els vostres rècords del solitari o del pescamines; volem parlar de la ludificació (gamification en anglès), que consisteix en la utilització de recursos i tècniques pròpies del joc en contextos diferents, com ara el món laboral, per tal d’aconseguir implicació dels usuaris, un canvi en el comportament o simplement per transmetre un missatge.

La ludificació va aparèixer als EUA ara fa uns cinc anys, en principi molt aplicada al món del màrqueting i de l’empresa, i s’ha anat estenent a altres àmbits com ara la política, l’ensenyament o la salut… però, seria possible aplicar-la a l’Administració?

El joc pot arribar a ser una eina transformadora i innovadora en l’Administració: permet tirar endavant activitats complexes i integrades, ajuda a créixer com a persones i com a professionals, fa desenvolupar actituds saludables, fomenta el treball en equip, etc.

Les tècniques per aplicar-lo al nostre entorn són diverses i ja estan funcionant en empreses privades: atorgament de premis per superació d’objectius, establiment de rànquings de participació a la intranet, concursos d’idees per millorar circuits… En tot cas es tracta de potenciar aquells elements que poden fer de la feina un joc estimulant aprenent per mitjà del descobriment, superant reptes, vivint una fantasia o fins i tot sent algú altre durant una estona.

Vam tenir una mostra ben clara de les virtuts del joc a la presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert, a càrrec de Màrius Serra i el seu enXIPmàrius, demostrant que es pot treballar l’enginy de manera lúdica per millorar en la nostra feina, amb una frase per recordar: innovar a l’Administració pot semblar jugar a pòquer en un tauler d’escacs.

 

Imatge: Tridomino CC 3.0 Graells http://flickr.com/graells

Tagged with:
 

Pictograma dona-home

Amb aquest post, iniciem un tema que tractarem de manera reiterada per la rellevància que té en les administracions: els valors de les persones.

Aquest estiu han desaparegut tres personalitats rellevants i referents de diferents àmbits culturals de Catalunya: Jaume Vallcorba, Pere Pubill ‘Peret’ i Manuel Pertegaz.

El referent és una persona que acompanya algú en moments importants. Que amb el seu cop de mà ajuda a prendre decisions o influencia en la manera de ser. Moltes vegades aquest referent no el tenim a prop, no ens pot donar el cop de mà, però sí exerceix influència sobre molta gent.

Aquestes tres personalitats, a la vista de la seva obra vital, podrien ser uns referents per als treballadors públics, tot aprofitant alguns dels seus valors: rigor, alegria, capacitat de treball.

Jaume Vallcorba, editor i professor. Va destacar per la seva innovació en l’edició de llibres. El 1979 va fundar l’editorial Quaderns Crema. Va seleccionar autors que creia que podien interessar als lectors. Va introduir dissenys originals, amb una tipografia estudiada, impresos en un tipus de paper que en garantia la conservació en el temps. Va conrear la creativitat i el rigor pensant en el lector. La seva passió pels llibres era molt gran, com ho demostra el seu discurs escrit per a la clausura del Màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, del passat 1 de juliol. Una passió extrapolable a altres àmbits.

Pere Pubill ‘Peret’, creador de la rumba catalana (o potser va ser l’Antonio González, el Pescaílla), un estil de música que segons els entesos és una barreja de diferents estils. Durant la seva vida, en Peret va saber connectar amb la gent a través de la música i també amb el seu compomís cívic. Ha distret la gent de les seves preocupacions, amb cançons que han esdevingut populars. La seva vida ens ha transmès alegria i despreocupació per les coses poc importants.

Manuel Pertegaz, potser el més desconegut del tres, perquè el seu àmbit de treball era més selecte, l’alta costura. Però diuen que la seva capacitat de treball era molt gran, i la seva exigència també. Va saber intuir els canvis que s’imposarien en el camp de la moda, cosa que el va convertir en un precursor i a posar-se al nivell de noms com Dior, Coco Chanel o Balenciaga. Avançar-se als esdeveniments pot suposar un motor de canvi per a una organització.

Alguns dels valors que aquestes persones van conrear: creativitat, rigor, alegria, capacitat de treball, exigència…  no creieu que els servidors públics també els hauríem de practicar?

 

Imatge: Pixabay CC 3.0 Public Domain http://pixabay.com/p-40643/?no_redirect

Tagged with:
 

Diada 2014 V

Ho anem repetint al llarg de les darreres diades. A Catalunya la ciutadania demana pas a una altra manera de governar. A més de la idiosincràsia com a país i de l’enorme desequilibri pel que fa a dèficit i inversió estatal, Catalunya es planteja optar per un nou escenari, amb unes noves regles de convivència i de governança, basades en la transparència i l’atenció i gestió des de la proximitat.

Aquest any, gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana, ciutadania i organitzacions, s’ha construït una ‘V’ de dimensions gegantines. Una societat que ha organitzat l’acte de construcció d’aquesta gran mobilització demostra que podria ser capaç de bastir millors formes d’organització que incorporessin els sabers i l’experiència en gestió pública més avançats del món. Alhora, segur que sabrien comptar amb la col·laboració de tots els actors públics: ciutadania, associacions, empreses, sector públic…

Per saber si som capaços d’avançar en aquesta direcció, volem votar el 9 de novembre!

Foto: Vilaweb La foto més impressionant de la V de la Diada

Tagged with:
 

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Continue reading »

Tagged with:
 

Vacances XIP

Tagged with:
 

InnoGentEl passat 13 de juny va tenir lloc la primera reunió plenària del grup InnoGent, un grup que té per objectiu desenvolupar l’eix 6 del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic,  Aquest pla, que es divideix en nou eixos, té com a missió consolidar un model organitzatiu que asseguri tot un seguit de valors: eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat, participació…

L’eix 6 del pla està destinat, concretament, al disseny i la posada en marxa d’un mecanisme, basat en la gestió de talent, que fomenti la innovació en l’activitat de l’Administració i que propiciï  l’intercanvi d’idees, el pensament crític i les bones pràctiques, així com la implicació del personal públic.

InnoGent es defineix com a grup col·laboratiu, interdisciplinari i interdepartamental , i actua per promoure, detectar i afavorir aquestes bones pràctiques innovadores en el funcionament de l’Administració, amb l’objectiu d’elevar el valor que la ciutadania rep i percep. El grup està liderat per l’Àrea de Planificació i Anàlisi de Recursos Humans i Difusió de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.

Entre les actuacions més destacades que s’estan desplegant trobem, a banda de la pròpia constitució del grup, la institucionalització dels dies de la innovació de la Generalitat de Catalunya (i la jornada anual) i la creació del Canal Innovació.

Des de la XIP celebrem la posada en marxa del grup InnoGent, ja que pensem que pot ajudar a crear el context necessari per generar idees innovadores, sistematitzar-les i produir situacions per dur-les a la pràctica. Per això la XIP en forma part!

Tagged with:
 

Economia de la col·laboracióCatalunya haurà estat la primera a multar dues iniciatives d’startups innovadores emblemàtiques de la nova economia de la col·laboració com a nova forma d’accés a béns i serveis. Es tracta de l’aplicació Uber, que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats als seus serveis per oferir-los un servei de transport alternatiu als actuals (taxi, metro, bus…), i Airbnb, que ofereix l’oportunitat de viatjar pel món allotjant-te en habitacions llogades per persones individuals.

Ara costa fer-se’n el càrrec però, per més sancions i prohibicions que s’apliquin, aquestes iniciatives acabaran reeixint arreu. No en tenim cap dubte. Per tant, cal optar per preparar-se per assumir els canvis que provoquen en els actuals models de generació de negoci, que són propis d’un altre cicle econòmic i dels quals se n’ha de modificar el modus operandi. Són els mateixos canvis que ja estan afrontant altres sectors i professionals per l’efecte d’Internet i la tecnologia mòbil en les nostres vides, que ho canvia pràcticament tot. Per això, proposem d’alinear el discurs de la innovació amb la gestió valenta del canvi de cicle econòmic que vivim, tal com ho intenten fer alguns països i ciutats avançades amb qui ens podríem inspirar, com és el cas de Londres.

Centrant-nos només en el concepte del cotxe compartit, han sorgit múltiples iniciatives d’emprenedors que es proposen satisfer els problemes de la societat en aquest tema. Les podem resumir en:

  • Carsharing (Bluemove, Zipcar…). L’ús de cotxe de lloguer per hores entre diverses persones.
  • P2P Carsharing (Social Car, Getaround…). Lloguer de cotxes entre particulars.
  • Carpooling (Blablacar, Amovens…). Compartició de trajecte entre persones per cobrir les despeses del viatge.
  • Aplicacions mòbils o apps (Uber, Lyft…) . Ciutadans que es poden desplaçar en el cotxe d’altres persones de forma retribuïda.

No són negocis il·legals. Són iniciatives pròpies d’aquesta economia de la col·laboració i el coneixement que intenten aportar solucions diferents a problemes quotidians que té la societat en la seva essència: ciutadans amb menys poder adquisitiu, ciutats col·lapsades i contaminades i també infrautilització i malversament dels actius automobilístics.

 

Imatge: Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

Tagged with:
 

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Tagged with:
 

El passat divendres 13 de juny va tenir lloc la cinquena reunió plenària de la XIP. Aquests són els punts acordats:

5a plenària de la XIP

  1. S’hi va destacar el prestigi assolit per la XIP en els tres anys i mig d’existència. Tots els membres de la XIP tenim la responsabilitat d’engrandir-la. Es constata que la XIP està esdevenint una xarxa d’influència, un lobby, en l’àmbit de la innovació i la modernització de la gestió pública. De manera consegüent, la XIP ha de concentrar l’esforç en accions eficaces i rendibles; és a dir, que multipliquin l’efecte del [poc] temps disponible de cadascú. Per això, s’insisteix a afinar molt bé les actuacions per no malbaratar l’energia invertida pels seus nodes i membres.
    Com diu Genís Roca, en la seva recent adhesió, la XIP és un exemple de ciutadania que actua de laboratori per explorar les noves oportunitats que ofereix la tecnologia com a motor de canvi.
  2. La XIP usa un nou entorn, les comunitats de Google+. D’una banda, tots els membres de la XIP tenen accés obert a una comunitat pública, amb tots els continguts i participen activament en decisions, debats, preguntes, etc. De l’altra, les persones que volen esdevenir nodes (o membres actius de la XIP) estableixen ja una relació de treball al voltant de cada projecte vigent o dels que es plantegin de nou. Amb això s’aconsegueix simplificar molt l’ús de recursos tecnològics (fins ara s’usava una plataforma basada en Google Sites i Grups, principalment).
  3. S’amplia l’equip de relators de publicació i interacció a les xarxes socials, atès el seu bon funcionament i la necessitat de reforç. I s’acorda la continuïtat del butlletí electrònic (newsletter) de la XIP.
  4. El llibre ’42 veus sobre govern obert’ està a punt de publicar-se la versió en anglès. La versió castellana ja ha estat publicada i difosa. A partir del setembre s’inicia un nou projecte amb entrevistes a persones destacades relacionades amb els temes del llibre 42 veus; se’n faran petits vídeos i potser també es publicaran per escrit.
  5. A partir del setembre també, es començarà a valorar l’oportunitat de treballar altres projectes (com un sintetització del coneixement, un altre sobre mentoratge invers de càrrecs a l’Administració, etc.).
  6. En els darrers mesos, la XIP s’ha reunit amb diversos partits polítics per assessorar-los sobre el tema del govern obert i en especial sobre transparència. Així  mateix, una delegació de la XIP es va entrevistar amb la secretària de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i van valorar conjuntament les oportunitats de col·laborar plegats. 
Tagged with:
 

edo2014La XIP va participar en el III Congrés Internacional EDO 2014 amb dues comunicacions de Carles Folch, amb El paper del relator en l’aprenentatge i la comunicació, i Maribel Jové, amb L’anàlisi de l’aprenentatge (Learning Analytics).

El Congrés, sota el títol “Organitzacions que aprenen i generen coneixement”, va tenir lloc els dies 14, 15 i 16 de maig al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. El Congrés, que va ser organitzat pel mateix centre en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Equip de Desenvolupament Organitzatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, tenia la finalitat d’esbrinar quines són les claus de l’èxit per crear i gestionar el coneixement.

Diferents línies de treball permeten explorar aquest camp amb diferents ulls. L’anàlisi i el debat sobre la realitat i les perspectives del treball col·laboratiu en les comunitats de pràctica professional va oferir la possibilitat d’explicar el nostre funcionament intern. Carles Folch, en nom del grup de relators de la XIP, va explicar en el simposi El paper del relator en l’aprenentatge i la comunicació. A camí entre el curador de continguts i el gestor de comunitats, el relator selecciona continguts a partir de més de 80 blogs i webs que té seleccionats la XIP. Els més destacats els publica a Twitter i alguns altres els difon a Facebook.

Actualment, l’equip de relators de la XIP està format per tres persones que setmanalment fan les tasques de publicar i gestionar els comptes de Twitter i Facebook i de fer difusió dels continguts que es publiquen al blog. Darrerament han incorporat l’edició i publicació del butlletí electrònic de la XIP (formulari de subscripció). Les eines que utilitzen són: Feedly, per al seguiment de blogs i webs; Tweetdeck per publicar a Twitter; Diigo per desar i compartir URL; Bit.ly per escurçar i fer seguiment d’URL, i MailChimp per editar i enviar el butlletí.

Els relators tenen el privilegi de poder compartir informació i coneixement, i la responsabilitat de donar suport, amb poca informació però rellevant,  a l’aprenentatge dels membres de la XIP.

El Congrés també va comptar amb la presència de Maribel Jové, membre de la XIP que inicialment va començar col·laborant en el grup de treball .EDU i ara coordina l’entorn de treball en col·laboració amb altres membres de la comissió TIC. En aquest cas, la comunicació no estava relacionada amb cap experiència de la XIP. Va presentar una comunicació sobre L’anàlisi de l’aprenentatge (Learning Analytics), un camp d’investigació que sorgeix amb moltes expectatives per les nombroses possibilitats que pot oferir en la detecció de necessitats i personalització de l’aprenentage, entre d’altres, tant en el context educatiu com en l’àmbit de la formació a les organitzacions. Idees que pretenen innovar en la forma com gestionem el coneixement, combinant l’anàlisi dels diferents entorns on es produeix la informació que ens ha de permetre arribar al coneixement.

Us recomanem les cròniques que sobre el Congrés va fer el nostre company de la XIP Joan Carles Torres: [EDO 2014] Les meves notes

Tagged with:
 
Set your Twitter account name in your settings to use the TwitterBar Section.