Tradicionalment, les administracions públiques resolen la necessitat de nous serveis des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra.
Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos.
Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?
El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors…).
Què en penseu?
Una llei que faciliti la transparència informativa i, en el fons, que aporti la millor manera de gobernar és, òbviament, d’interès per a la Xarxa d’Innovació Pública.
La XIP sempre ha defensat la necessitat d’obrir les nostres administracions públiques de cara a la ciutadania, només així, amb una estreta col·laboració entre l’Administració i la ciutadania, podrem assolir un sector públic eficient que dóna resposta real a les necessitats dels ciutadans. De fet, recentment s’ha reconegut la nostra experiència en aquesta matèria en demanar-nos la nostra opinió en la redacció de la futura llei basca de transparència informativa.
Però, per aconseguir aquesta “estreta col·laboració”, necessitem una participació ciutadana efectiva; per això és necessari un pas previ: informar-ne, sense cap trava, els ciutadans. Aquesta és la importància d’una llei de transparència informativa. Continue reading »
Abans-d’ahir el Govern central va publicar les dades de l’atur corresponents al mes de març d’enguany.
Tot i que a Catalunya les dades denoten una lleu reducció del nombre d’aturats (en, aproximadament, unes 3.700 persones), el cert és que el volum de persones que estan cercant feina encara és molt alt, concretament 638.247 catalans encara no tenen feina (i l’estan buscant).
Un dels sectors més afectats és el del col·lectiu de joves.
És paradoxal la situació actual, el col·lectiu de joves catalans probablement més ben formats que hem tingut mai no estan trobant feina.
Cada dia que passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina.
D’altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no en traiem tot el suc que ens poden donar.
El lehendakari, Patxi López, va mantenir dimarts passat una trobada amb diverses persones expertes –entre les quals hi havia Jordi Graells, en representació de la XIP– per parlar de transparència. Durant l’acte va convidar els presents a participar en l’elaboració de l’esborrany de la futura llei de transparència que el Govern vol presentar en els propers mesos.
El País Basc fa un pas més per ser l’avantguarda en governança oberta (open Government o oGov) fora del món anglosaxó en l’obertura de dades (open data) i iniciatives que afavoreixen la transparència.
Per part nostra, aquesta invitació contribueix a refermar la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) com a la xarxa de funcionaris emprenedors catalans referent en la millora i el canvi al sector públic.
Ho veiem així també?
El lehendakari, Patxi López, mantuvo el martes pasado un encuentro con varias personas expertas –entre las que había Jordi Graells, en representación de la XIP– para hablar de transparencia. Durante el acto invitó a los presentes a participar en la elaboración del borrador de la futura ley de transparencia que el Gobierno quiere presentar en los próximos meses.
El País Vasco hace un paso más para ser la vanguardia en gobernanza abierta (open Government o oGov) fuera del mundo anglosajón en la apertura de datos (open data) e iniciativas que favorecen la transparencia.
Por nuestra parte, esta invitación contribuye a consolidar la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) como la red de funcionarios emprendedores catalanes referente en la mejora y el cambio en el sector público.
¿Lo vemos así también?
Comunicado de prensa en Irekia
La crisi econòmica mundial ens empaita per tot arreu. A casa nostra, estem vivint una època difícil. Veiem com els governs apliquen mesures restrictives i retallades pressupostàries. Tot plegat crea sentiments contradictoris a la ciutadania; d’una banda, perquè cal retallar despesa per contenir el dèficit, però també perquè aquestes mesures generen incertesa pel que fa al que la societat més necessita: creixement econòmic i generació d’ocupació.
En contrast amb aquesta situació, trobem iniciatives en algunes organitzacions que esdevenen una alenada d’aire fresc, perquè es plantegen amb sentit constructiu, imaginació, esforç i constància, i també perquè estan alineades amb l’essència del nou paradigma econòmic: coneixement, dades i relació en xarxa. En el cas de les administracions sorgeixen iniciatives que sobresurten per la seva qualitat i sobretot també per l’aplicació de fórmules de treball en grup, en comunitats, que acaben enriquint el servei o el producte que conceptualitzen, dissenyen, gestionen i presten.
Un dels darrers exemples el trobem a la Generalitat de Catalunya, en l’elaboració i implementació de la Guia d’usos i estil de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.
Tant empreses com administracions disposen de recursos materials -econòmics bàsicament-, de recursos humans i de recursos intangibles, com el coneixement, per assolir els seus objectius. Aquests recursos els han de permetre complir la seva raó de ser.
Tanmateix, amb el pas del temps, els objectius o la prioritat de complir-los, el context social i econòmic i la conjuntura política és possible que canviïn. I al seu torn, això hauria de fer modificar certs criteris o determinades actuacions perquè s’adiguin a la nova realitat o a les noves circumstàncies i requeriments.
En el context actual, on per imperatius econòmics es limiten els recursos humans i les prioritats de certes actuacions, s’imposa una redistribució d’efectius així com una redistribució organitzativa, ja que les càrregues de treball que patien temps enrere diverses unitats han anat minvant i per contra, d’altres es troben amb càrregues superiors i sense possibilitats d’ampliar la seva plantilla.
I aquesta pràctica de redistribució d’efectius hauria de ser una constant a les administracions.
Com ho veieu?
No et preguntis què pot fer el teu país per tu;
pregunta’t què pots fer tu pel teu país. — JF Kennedy
Podem definir el vocable participar com a l’acció de prendre part en alguna cosa, i en el sentit de contribuir, col·laborar, aportar, voler sentir-se part d’un projecte, d’un col·lectiu…
Participar és, també, construir una cosa conjuntament amb d’altres membres de la nostra societat. Participem quan no defugim la nostra responsabilitat social i col·lectiva , quan no ens deixem excloure de la societat que ens envolta i que es transforma a tanta velocitat.
La participació forma part del procés de socialització de les persones i és el fet de viure en comunitat el que genera l’interès per la participació, i aquest interès és fonamental perquè ens sentim atrets a participar en aquest o aquell projecte.
Continue reading »
Sembla del tot ineludible la racionalització de serveis que es plantegen a hores d’ara totes les administracions. En uns moments de crisi estructural es fa imprescindible afrontar una actuació transparent d’ordenació de serveis amb la idea de mancomunar, reutilitzar i oferir serveis que siguin realment necessaris.
En aquesta reordenació del catàleg de serveis públics als quals s’accedeix gratuïtament (o amb alguna forma de copagament) independentment de la titularitat de l’ens que els presta, l’Administració ha de continuar sent qui garanteix aquest accés públic. Però pot deixar de tenir un rol intervencionista excessiu, per dedicar-se a corregir desequilibris o situacions de prepotència o monopolístiques d’algunes empreses.
Es fa molt necessari adoptar mesures com:
- Reducció d’alguns serveis (canvi en el catàleg) que no siguin imprescindibles.
- Diversificació del model de prestació de serveis públics, amb proveïdors de titularitat no pública.
- Avançament cap a formes de treball més participatives, deliberatives i col·laboratives, que aportin eficiència a l’Administració.
Aquestes fórmules de col·laboració i coproducció (crowdsourcing) aplicat a l’àmbit de governs i administracions són un recurs molt potent per aprofitar el coneixement col·lectiu de la ciutadania (ciutadans, empreses, associacions…) per millorar els serveis públics i la qualitat de vida de la gent. De fet, la participació de la ciutadania en la presa de decisions en afers públics és l’element clau de la nova governança, el Govern Obert (Open Government o oGov), que requereix d’una nova cultura política i d’un fort lideratge per ser implantat.
Tot això serà cada cop més possible en la mesura que clients, ciutadans i professionals puguin tractar les dades de l’Administració i que en facin tota mena de serveis –gratuïts i de pagament– que solucionin les seves necessitats i facin una vida més satisfactòria i de qualitat.
Tant en el cas del crowdsourcing com en la reformulació del catàleg de serveis públics són mesures que s’orienten cap a una funció pública pròpia del segle XXI, en una societat de persones i organitzacions cada cop més connectades en xarxa.
Segueix-nos a
Darreres adhesions
Fedevest
Com diria el poeta m'enamora el vell però m'exalta...
Miguel Angel de Bas Sotelo
Enhorabuena por la iniciativa. Hay que fomentar to...
Rafael Serrano Rodriguez
Me adhiero. Enhorabuena por la iniciativa. @fal...
Jordi Figueras Bosch
Una bona iniciativa a la que em sumo...
Mercedes Escrig Giménez
M'agradria adherir-me a la xara XIP. Moltes gràcie...
QR Code
QR Code
QRCode